El Sudan arriba al tercer any de Guerra Civil amb la pitjor crisi humanitària mundial

Després de dos anys de Guerra Civil, el Sudan s’enfronta a la pitjor crisi humanitària i de desplaçats del món en l’era contemporània. Fins a 150.000 sudanesos han mort i 13 milions s’han vist obligats a abandonar casa seva, segons les últimes estimacions de les Nacions Unides. "Fugen de la violència i el conflicte, i després corren cap a la gana", explica a EL PERIÓDICO Elise Nalbandian, d’Oxfam. "Diem que això no té precedents fins que, tres mesos després, torna a empitjorar", afegeix.

Més de 30 milions de persones necessiten ajuda humanitària al país i més de 8 milions estan a punt de patir fam. En el segon aniversari, la Guerra Civil, lluny d’apaivagar-se, s’agreuja. Mentrestant, el país només ha aconseguit el 10% del que l’ONU estimava que era el pressupost imprescindible per atendre l’emergència humanitària.

Fa tres setmanes, les Forces Armades del Sudan (FAS) van reprendre el control de diverses zones de la capital, Khartum, i del palau presidencial, en un gir significatiu després de gairebé dos anys de guerra contra les Forces de Suport Ràpid (FSR). El conflicte, que va esclatar el 15 d’abril del 2023, té el seu origen en una lluita de poder entre aquestes dues faccions. Després de la caiguda, el 2019, de l’expresident Omar al-Bashir, el Sudan va iniciar una transició política, però les disputes pel repartiment del poder van derivar en una Guerra Civil que continua activa avui.

Els combats continuen

Malgrat els avanços recents de l’exèrcit, els combats continuen a zones del sud de Khartum i en altres regions estratègiques, com Darfur del Nord, on les FSR van capturar un lloc clau, tallant una línia de subministrament cap a l’assetjada ciutat d’Al-Fashir.

Mentrestant, la població mira al cel, anticipant una temporada de pluges torrencials desastrosa. "Ens preocupa que es perdi encara més l’accés a poblacions", explica a aquest diari Esperanza Santos, coordinadora d’emergències al Sudan de Metges sense Fronteres (MSF).

Enmig d’una guerra, ningú repara els danys a ponts i carreteres, infraestructures imprescindibles arrasades pels temporals. "Quan hi ha inundacions, hi ha més malnutrició, més malalties de transmissió per aigua contaminada i, amb desplaçaments massius alhora, es donen tots aquests components per a un risc d’epidèmies molt gran", afegeix. "El xarampió ja s’ha convertit en epidèmia a Darfur i a moltes altres zones del Sudan, perquè fa dos anys que estem en conflicte sense serveis de vacunació en condicions", assenyala, i puntualitza que obtenen fàrmacs de manera intermitent, però que, fins i tot quan arriben, molts centres de salut no són funcionals i no poden administrar-los.

"L’ajuda s’està contraient. Intentem simplement salvar-los la vida. L’únic que podem fer és assegurar-nos que no morin avui", lamenta Nalbandian, des d’Oxfam.

Notícies relacionades

Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

Kíiv denuncia desenes de violacions de la treva de 30 hores de Putin

Egipte és el país on més refugiats sudanesos han arribat i el més estable dels veïns del Sudan, des d’on treballa l’Alt Comissionat per als Refugiats de l’ONU (ACNUR), amb la particularitat que el Govern egipci té una política que no aposta per camps de refugiats, sinó per la integració amb la comunitat local. "Als passos fronterers brindem ajuda humanitària tot just arribar, però el nostre objectiu és l’acompanyament en la comunitat d’acollida", explica el responsable de relacions externes de l’ACNUR a Egipte, Jaime Giménez.

Entre tres i cinc milions de sudanesos viuen a Egipte. "La majoria decideixen anar a les grans ciutats com el Caire o Alexandria, on és més probable trobar feina", assenyala, tot i que les condicions són precàries per a molts.