Dones lluitadores

Yésica Méndez.

DEFENSORA DELS DRETS HUMANS

«Utilitzen d’escut els camperols»

¿Quina feina fa?

Sempre he treballat assessorant –i donant-hi suport– les organitzacions comunitàries colombianes des de l’Associació Camperola de la Vall del Riu Simitarra. El nostre territori és una zona de reserva camperola, figura legal que permet desenvolupar-hi dinàmiques socials, culturals, polítiques, econòmiques i ambientals que determinen les comunitats. Tenim molts eixos de treball, però el central són els drets humans i el dret internacional humanitari.

¿En quines mesures es tradueix tot això per als camperols?

Partint del dret internacional hem promulgat i incentivat rutes de protecció de les comunitats camperoles que estan en el marc d’una regió on es desenvolupa el conflicte armat a Colòmbia. S’han creat campaments per refugiar-se quan no es donen les condicions per fer-ho a casa. Aquestes mesures permeten a la comunitat no fugir del seu territori. La nostra associació també treballa en la conservació de les reserves naturals, en l’empoderament de les dones i en la formació i conscienciació dels joves perquè segueixin la defensa dels drets dels camperols i dels drets ambientals.

Primer les FARC i ara l’ELN. ¿Com es veuen els camperols exposats a les guerrilles?

El conflicte gira al voltant de buscar el control del territori, de les seves economies i del control de la població, perquè la disputa pel territori és per les riqueses que hi ha, per la biodiversitat, per la mineria o pel bosc. Això porta a enfrontaments armats i és la població la que queda al mig. Els camperols es refugien, però llavors els actors il·legals fan presència en els seus centres i escoles i això és clarament una infracció del dret internacional humanitari, perquè estan posant com a escut la població camperola. Per aquest motiu busquem alternatives per aconseguir que els joves no ingressin forçosament a les files de les guerrilles.

Edipcia Dubón

ECONOMISTA ESPECIALITZADA EN MACROECONOMIA

«Ens apliquen la mort civil»

Nicaragua ha viscut una deriva autoritària sota el jou de Daniel Ortega i Rosario Murillo. ¿Com l’ha afectat?

A Nicaragua ara hi ha una dictadura, una persecució massiva a tothom que pensa d’una manera diferent i no té una discriminació ni per sexe, ni per religió, ni per edat. Això ha implicat que més del 10% de la població nicaragüenca hagi hagut de sortir del país per mirar de protegir la seva vida. Des del 2018 que no torno a casa meva. Vaig ser desnacionalitzada el 2023, sentenciada com a "traïdora a la pàtria» junt amb 452 persones més. Ens van aplicar el que es diu mort civil.

¿Com funciona aquest procés de repressió?

Et desposseeixen de la nacionalitat, t’anul·len els registres de naixement com si no haguessis nascut mai a Nicaragua, t’expropien els béns i t’anul·len tots els drets civils, polítics, econòmics, culturals i ambientals. També t’invaliden els títols acadèmics i et bloquegen els comptes bancaris. No tens cap manera de demostrar el que t’han fet. És una violència que s’estén a les famílies. El cas de Nicaragua és l’únic cas de desnacionalització massiva a l’Amèrica Llatina.

¿La desnacionalització s’acarnissa amb els grups més febles?

La desnacionalització afecta diferents grups. Entre un 30% i un 40% dels casos són contra persones d’entre 60 i 90 anys, algunes amb malalties cròniques o neurològiques severes, a les quals han robat les pensions i no tindran cap oportunitat de tenir llocs de treball i recuperar el que els han tret. Un altre grup és el de les dones, que poden ser més grans, estar en edat productiva o ser nenes.

¿El règim va carregar contra vostè perquè va formar part de l’oposició ?

Han desnacionalitzat bisbes, periodistes, empresaris, camperols i fins i tot professors universitaris. En aquest país no tens dret a pensar diferent, a expressar la teva diferència. El règim d’Ortega ens utilitza com una manera d’alliçonar la resta de la població. La submissió és a través de la violència policial i a través del control social.

Zuhal Sherzad

DEFENSORA DELS DRETS DE LES DONES

«Formem les nenes sota terra» 

Ha coordinat l'acció a l'Afganitan de l'organització Ponts per la Pau. ¿Quins projectes ha ajudat a desplegar?

Ajudem unes 700 dones i nenes a poder anar clandestinament a les nostres escoles subterrànies. Estem creant tallers de capacitació per parlar en públic, oferim serveis psicològics i ajuda humanitària per a les fmílies que necessiten menjar, atenció mèdica i una llar. A part tenim la primera biblioteca dirigida per dones a l'Afganistan i també fabriquem compreses per a les dones de les zones rurals de la ciutat perquè no tenen prou possibilitats econòmiques per permetre-se'ls i mirem de donar-los seminaris per cuidar la higiene.

Escoles sota terra per amar-se dels talibans.

Sí, per al Govern aquesta mena d'activitat són un delicte, un crim. Diuen que l'educació superior està prohibida fins a nou avís. Totes les escoles, públiques o privades, estan prohibides a l'Afganistan.

¿Com era la seva vida abans que els talibans tornessin a ocupar el poder?

Podíem fer moltes coses. Teníem dret al serveis públics i a educar-nos lliurament, però això ha canviat amb el règim talibà. Les nostres veus també estan prohibides. No se'ns permet defensar el que volem. I també és un delicte que parlem alt, perquè som dones.

¿Com troben dones que desafiïn el règim per participar en programes d'educació prohibits?

La nostra organització desplega l'activitat des del 2016, de manera que teníem una xarxa de contactes molt bona. Amb l'arribada dels talibans continuem tenint la mateixa xarxa. Amb la comunicació personal entre amics, familiars o veïns arribem a les dones interessades. Les estem dividint en grups de cinc o deu, sense atraure gaire gent de cop.

Notícies relacionades

Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA

58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen

¿Tornarà a l'Afganistan?

Suposo que m'estaré aquí fins que acabi la meva educació, la llicenciatura. No sé què passarà en el futur.