Meloni utilitzarà l’afinitat ideològica que té amb Trump per intercedir per la UE

La primera ministra italiana negociarà avui a la Casa Blanca amb el líder nord-americà la suspensió dels gravàmens als productes europeus

França es mostra contrària a la reunió al considerar que pretén dividir els països europeus

Meloni utilitzarà l’afinitat ideològica que té amb Trump per intercedir per la UE
3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

Giorgia Meloni ha decidit moure’s en un terreny minat. La primera ministra d’Itàlia, que ha elogiat obertament Donald Trump sense allunyar-se (per ara) en la part substancial de les decisions de la UE, aterra avui als EUA amb una missió extremadament ambiciosa i arriscada: reunir-se amb l’impredictible mandatari nord-americà per convèncer-lo de posar fi a la guerra comercial contra Europa que ell mateix ha impulsat en les últimes setmanes i, segons la tesi venuda pel Govern transalpí, també per calmar-lo en les seves ofensives per alterar l’ordre mundial actual.

En concret, l’objectiu implícit del viatge de Meloni és treure profit de l’afinitat ideològica entre ella i Trump per persuadir el republicà d’evitar un dolorós divorci entre els EUA i la UE, impedint alhora un augment d’aranzels a productes europeus que, des del sector empresarial del seu país, es perceben com una catàstrofe anunciada per a l’economia italiana. En cas d’aconseguir aquest propòsit, la italiana es consolidaria com un pont entre el club comunitari i Washington, un anhel que Meloni persegueix des que el magnat va assumir el poder.

El beneplàcit de Musk

El pla de Meloni és senzill i conegut: proposar a Trump un règim de zero tarifes tant per als productes nord-americans com per als europeus, cosa que fins i tot ha acceptat un dels col·laboradors més pròxims de Trump, Elon Musk. La por de la resta dels països europeus és que Itàlia aconsegueixi un tracte de favor només per a si mateixa.

El problema és que, sigui quina sigui la solució, no està gens clar que Meloni aconsegueixi desencallar la batalla en curs i el perill de tornar a Roma amb les mans buides és alt. La precaució amb la qual el Govern italià ha informat de la visita deixa entreveure que també Meloni percep aquests riscos. "La visita sí que ha sigut confirmada per la mateixa primera ministra i per la Casa Blanca, però de moment encara no hem fet una comunicació oficial", va afirmar a aquesta periodista una font governamental.

La situació, de fet, és bastant complexa. Un altre escull és que França s’ha mostrat desfavorable a la iniciativa italiana. "Trump té una estratègia clara: dividir els europeus. Per això cal mantenir-se units", va afirmar Marc Ferracci, ministre d’Indústria, en declaracions a l’emissora France Inter. "¿De veritat creiem que serem més forts si anem dividits als EUA en comptes dels 27 junts?", va dir Benjamin Haddad, ministre francès d’Afers Europeus.

A més, Meloni té un marge de negociació amb límits. "Els Estats Units són un mercat important per a Itàlia, però la UE ho és encara més. Roma rep milers de milions en fons europeus i, a més, poc guanya si una empresa italiana rep tracte de favor mentre el seu soci alemany o francès pateix els aranzels", explica Leo Goretti, de l’Institut d’Assumptes Internacionals de Roma. La conseqüència d’això és que, fins i tot si Meloni té èxit, es podria trobar davant una victòria pírrica.

Negociació molt complicada

Notícies relacionades

Tot i així, el seu viatge ha rebut el suport de figures com Manfred Weber, líder del Partit Popular Europeu (PPE), que en un acte recent a València va donar la seva benedicció a la visita. "Acullo amb beneplàcit tots els intents de diàleg amb Trump. Meloni i el ministre d’Exteriors, Antonio Tajani, pensen i actuen amb la perspectiva de defensar els interessos d’Europa", va afirmar el polític alemany. Cal destacar que Weber i Meloni no pertanyen al mateix grup polític a Brussel·les: ella lidera el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, i Weber comparteix grup i nacionalitat amb Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió.

La realitat, no obstant, és que, malgrat la voluntat genuïna de negociar en favor de tota la UE, pot ser que no n’hi hagi prou.