Petro no fa cas de l’OEA i no reconeix el triomf de Noboa a l’Equador

El president de Colòmbia, Gustavo Petro, es va desmarcar de l’aval de la missió d’observadors UE a les eleccions equatorianes, en termes que recorden la seva presa de distància de l’experiència veneçolana de juliol. Petro no es va estar de recordar les bones relacions que manté amb el reelegit Daniel Noboa. No obstant, va voler remarcar: "L’OEA (Organització d’Estats Americans) assenyala irregularitats. A set províncies es va decretar l’estat d’excepció. L’Exèrcit va dirigir la jornada electoral, les taules durant les eleccions i el càlcul de vots. No hi ha eleccions lliures sota estat de setge". I va afegir, de manera categòrica: "No puc reconèixer les eleccions a l’Equador".

El mandatari d’esquerres va expressar el seu desig de preservar els vincles amb el veí. "Del president Noboa en tinc bons records i amistat". Però va remarcar la necessitat que el Consell Nacional Electoral (CNE) obri en la direcció contrària que ho va fer el seu parell veneçolà. "Ha d’entregar les actes de cada taula verificar-les".

Arrest d’un líder indígena

Notícies relacionades

Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA

58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen

L’analogia amb el que va passar a Veneçuela va estar en aquest sentit present en la seva argumentació. "No vaig interferir gens en el procés electoral i vaig conservar la meva neutralitat, però igual que en el cas veneçolà, les coses s’han d’aclarir al màxim. Només així tindré la seguretat de no equivocar-me". Les "coses" mai es van aclarir a Caracas i Nicolás Maduro va iniciar el seu tercer període presidencial el 10 de gener.

També va qualificar de "preocupants" els reports dels observadors colombians que van assistir al procés electoral equatorià. Un dels fets més greus, va dir, va ser l’arrest del líder del moviment indígena, Leonidas Iza, dos dies abans de la contesa. Va assenyalar en aquest sentit que les zones geogràfiques on l’oposició era majoria "van ser posades sota estat de setge i control militar dos dies abans de les eleccions".