Alerta per la retirada de visats universitaris estrangers als EUA: «Sembla que aprofiten qualsevol oportunitat per deportar-nos»

Des de demanar al professor si es pot entregar els treballs de classe sense signar fins a renunciar a estar a l’equip editorial de les revistes universitàries més prestigioses, són algunes de les formes en què els estrangers miren de minimitzar els seus factors de risc i protegir-se de l’amenaça d’expulsió del país. EL PERIÓDICO ha parlat amb desenes d’universitaris estrangers als EUA i joves acabats de graduar –habitualment poden quedar-se entre un i tres anys treballant en la seva especialització– que han explicat les seves experiències sota condició d’anonimat, per conèixer quines són les noves dinàmiques de l’Administració Trump i com estan impactant en el seu dia a dia. 

Autocensura

«Tots aquells que van escriure als diaris universitaris sobre les protestes, siguin articles d’actualitat o acadèmics, estan demanant treure la seva firma o directament que s’esborri la publicació», explica la Julia, estudiant espanyola a la ciutat de Nova York. Fins i tot els que no escriuen però exercien diferents rols a l’equip editorial, han vist el seu visat revocat. La por s’estén en totes les disciplines de ciències i humanitats, amb temes de diversitat, gènere o clima en el punt de mira. «Dins del món acadèmic ja s’està assumint que per no córrer el risc que un article que pugui comprometre’t acabi ‘online’, és millor entregar els treballs amb un pseudònim o sigles», assenyala.

La psicosi es va desencadenar quan una estudiant turca de la Universitat de Tuffs, a l’àrea de Boston, va ser detinguda per agents d’incògnit que se la van emportar en un vehicle sense senyals identificatius de policia. En el proper Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), a l’Aaron, que va estar involucrat en el grup estudiantil jueus per la pau, admet que el va impactar. «Protestàvem perquè no volíem que els recursos, la intel·ligència i el temps de la nostra universitat s’invertissin a desenvolupar armes per a la guerra», assenyala. «Ara tots estem tenint problemes. Les universitats tanquen grups d’investigació per les retallades i l’empresa privada no vol contractar-te per si et fan fora del país a meitat de les teves pràctiques», explica l’Aaron. «Vam venir aquí per formar-nos en els millors programes de polítiques públiques i desenvolupar les nostres pròpies idees sobre el món», explica el jove. «I, en canvi, estem veient com penalitza expressar opinions que no s’alineen amb l’Administració», destaca.

Retencions injustificades

Recentment, un grup de diversos estudiants alemanys del MIT van passar la nit retinguts en una sala d’espera de l’aeroport a l’espera que suposadament comprovessin uns visats perfectament vàlids i els deixessin tornar a casa a Boston. Sovint, els estudiants només s’assabenten que la seva situació migratòria ja no és legal en trobades amb les forces de l’ordre, com el control de passaports de l’aeroport. Amb aquesta nova estratègia, l’Administració Trump s’està saltant a la universitat, que és l’aval de l’estudiant al país, al convidar-lo als EUA amb l’admissió a un dels seus programes.

Quan l’individu esbrina el seu canvi d’estatus, ha de contactar a la seva universitat per reportar-lo però busca en la institució una ajuda que la institució no li brinda. Perquè estan col·lapsades pel nombre de casos, i perquè els seus equips legals els desaconsellen involucrar-se. Això es reflecteix en les comunicacions de les universitats amb els seus alumnes, que van passar d’enviar crides a la calma a demanar que ningú surti dels EUA perquè no poden garantir que puguin tornar a entrar al país, segons EL PERIÓDICO ha pogut saber revisant ‘e-mails’ d’universitats de tot el país. 

«Estic preocupat. No sabem què és el que l’Administració considera ara un delicte penalitzat amb la deportació. Sembla que estan aprofitant qualsevol oportunitat per castigar els estudiants internacionals o els immigrants de color com jo, especialment els musulmans», explica el Hasan, també del sud-est asiàtic, des de la capital, Washington DC.

Cobrir-se el rostre

Notícies relacionades

Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA

58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen

El Kabir va acudir recentment a una d’aquestes protestes que posen els estudiants en el punt de mira. No com a manifestant, sinó com a periodista d’un diari local per al qual treballa ara, en una petita població de Califòrnia que prefereix no revelar. «Em vaig començar a preguntar si m’hauria de tapar el rostre per no ser erròniament identificat com un manifestant més en cap imatge que es prengués. Vaig sentir molta ansietat, només volia marxar com més aviat millor», recorda. 

Com el Kabir, molts joves es dirimeixen entre l’autocensura i la por que els facin fora sense acabar un programa d’estudis per al qual alguns s’han endeutat i d’altres han obtingut les beques més competitives del món. I, enmig d’aquesta disjuntiva, una sensació de l’absurd que ha sigut anar al país que prometia la millor educació del món. «Mai vaig pensar que fer la meva feina em podria ficar en problemes d’aquest tipus als EUA», lamenta.