Falta de transparència

La falta de transparència de la Comissió Europea i del Consell de la Unió Europea (UE) en l’accés als documents en els quals basen les seves decisions i la seva legislació és un problema endèmic que no han aconseguit corregir les sentències del Tribunal de Justícia de la UE, ni deu anys de reiterades amonestacions de la fins fa poc Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly, ni les denúncies de les organitzacions civils, les associacions de periodistes i els mitjans de comunicació.

L’informe anual del Defensor del Poble Europeu 2024, que acaba de presentar la nova ombudsman, Teresa Anjinho, destaca el nou augment de les queixes per l’obstaculització i el veto a l’accés públic a documents rellevants per part de la Comissió Europea i el Consell de la UE. A més, l’informe remarca la falta de transparència en els experts que assessoren la Comissió Europea per elaborar els seus projectes legislatius, així com en el funcionament del Consell UE-EEU sobre Comerç i Tecnologia i en els acords de la UE amb tercers països, com el de Tunísia sobre immigració.

Tant la Comissió Europea com el Consell de la UE retarden indegudament o neguen l’accés a documents que haurien de ser accessibles segons el reglament de transparència 1049/2021, l’article 15 del Tractat de Funcionament de la UE i l’article 42 de la Carta de Drets Fonamentals. L’informe detalla que la Comissió Europea incompleix en un 85% dels casos els terminis fixats per respondre.

Una investigació oberta per O’Reilly sobre tres legislacions clau (llei de mercats digitals, revisió de la directiva sobre drets d’emissions i la directiva sobre salaris mínims) va concloure el 3 de desembre passat que tant la Comissió Europea i el Consell de la UE van negar l’accés públic a documents rellevants amb arguments infundats com que podia donar lloc a "interpretacions errònies per part del públic" o a "pressions externes". Aquests arguments ja han sigut desestimats en el passat pel Tribunal de Justícia de la UE. Però la Comissió Europea i el Consell de la UE continuen escamotejant així dades importants per impedir que els ciutadans puguin opinar abans que la legislació sigui adoptada.

Casos greus

Un cas destacat va ser el rebuig de la Comissió Europea a l’accés a documents relatius a la revisió de les regles de la UE sobre informació als consumidors sobre els aliments, segons assenyala l’informe de l’ombudsman. La Comissió Europea també va vetar l’accés a documents clau sobre la legislació per combatre l’abús sexual de menors en línia, en què pretenia espiar i escanejar totes les telecomunicacions privades de tots els ciutadans.

Un altre cas molt greu va ser l’ocultació per la Comissió Europea de dades i informes rellevants en la llei de restauració de la natura als ciutadans i governs dels Vint-i-set, que només va fer públics una vegada la llei havia sigut adoptada, per prevenir que s’utilitzessin aquestes dades i documents durant el debat i la votació de la llei, critica l’informe.

Notícies relacionades

Putin declara una «treva» unilateral per la Pasqua fins dilluns a la mitjanit

El Suprem dels EUA ordena suspendre les deportacions a El Salvador

Les principals associacions de periodistes europees i els representants de les grans agències de premsa i també de destacats mitjans de comunicació de la UE han presentat aquesta setmana una carta de queixa a la Comissió Europea pel sistemàtic retard en la tramitació de les peticions d’accés a documents i el seu freqüent rebuig partint d’arguments espuris. La carta critica que l’Executiu comunitari arriba a trigar més d’un any a respondre i que sovint fins i tot es triguen setmanes a donar per registrada la petició.

El Tribunal de Justícia de la UE va reiterar el 16 de gener passat el dret dels ciutadans i les organitzacions civils a l’accés als documents i la informació sobre les discussions en els comitès tècnics de la UE, presidits per la Comissió Europea i on s’adopten nombroses regulacions sense transparència. El cas se centrava en la legislació sobre pesticides, però la sentència crea jurisprudència.