"Hi ha un alto el foc al Líban, però no és real"

"Érem pocs metges i treballàvem sense parar durant la guerra. El personal es va anar esgotant, tant psicològicament com també físicament", relata Chafih Fouani, pediatre i cap de l’equip mèdic de l’hospital Hikmat al-Amine, situat a la localitat de Nabatieh.

L’hospital, l’únic que operava al sud del Líban durant l’ofensiva israeliana, es va transformar en alguna cosa més que un centre d’atenció sanitària. Les seves parets blanques i passadissos asèptics es van convertir en la llar del personal. Davant l’escassetat de metges, d’infermers i fins i tot de subministraments quirúrgics, l’equip de sanitaris va decidir convertir el seu lloc de treball també en la seva pròpia casa.

Els responsables d’administrar aquest hospital, que atén aproximadament mig milió de persones al sud del Líban, una regió especialment afectada pels atacs israelians des de setembre de 2023, juntament amb el president de l’Associació del Socors Popular Libanès, conversen amb aquest diari durant la seva visita a Barcelona.

El viatge forma part del projecte Dret a la salut i a una vida digna i lliure de violències al sud del Líban, una iniciativa impulsada per l’Associació Catalunya-Líban i la Fundació ACSAR, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Lesions mai vistes

"Durant aquesta guerra hem vist ferides causades per armes amb tecnologia nova, lesions que no havíem tractat abans i casos que mai s’havien vist al Líban", comenta Fouani. A la complexitat de l’emergència mèdica s’afegeix també l’escassetat de personal. Segons diuen les autoritats libaneses, unes 500.000 persones es van desplaçar a altres punts del país o van travessar la frontera després de mesos d’hostilitats entre Hezbol·là i Israel. També especialistes de l’àmbit sanitari.

"Només hi havia dos neurocirurgians disponibles per atendre milers de persones. Treballaven en tres hospitals alhora, de nit i de dia, el que fos necessari", explica Fouani. Precisament, Sara Salloum, responsable d’infermeria a l’hospital, recorda que un dels moments més crítics es va viure després de l’explosió simultània de busques de Hezbol·là, que va deixar 11 morts i 4.000 ferits, desbordant els hospitals. "Vam rebre milers de pacients alhora, tots les mateixes ferides, i no hi havia prou especialistes, com cirurgians de mà o d’ulls, per atendre’ls. Per això, molts van perdre la vista".

No obstant, no només la falta de professionals va complicar l’atenció als ferits pels bombardejos i a pacients amb malalties cròniques, sinó també l’escassetat de combustible a l’inici dels atacs. "Vam passar de tenir 4.000 litres a 1.000, i no hi havia ningú que pogués entregar-nos-en. Hauríem hagut d’aturar les operacions i tancar l’hospital", explica Mona Abouzeid, directora de l’administració de l’hospital.

Notícies relacionades

El Suprem dels EUA ordena suspendre les deportacions a El Salvador

Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA

L’hospital Hikmat al-Amine no ha deixat de rebre pacients, fins i tot després de l’alto el foc, amb projectes per tractar la salut mental de la població. "Això és el més important ara, perquè la gent està patint, està molt estressada, té ansietat i els nens estan vivint una situació molt difícil", assegura Salloum. Aquestes iniciatives, tant les de caràcter psicològic com les d’àmbit social i les relacionades amb les dones i la infància, neixen de la cooperació entre entitats catalanes i el Socors Popular Libanès, una associació secular i civil que gestiona aquest hospital i altres centres sanitaris i d’acollida de refugiats al Líban.

"Hi ha un alto el foc, però no és real. Nosaltres continuem vivint enmig d’aquesta guerra. Israel continua atacant el Líban i cada dia hi ha quatre o cinc atacs. No només al sud, sinó també a la vall de la Bekaa i fins i tot a Beirut", assegura Abouzeid. "És un alto el foc fals, perquè una de les parts del conflicte el respecta però l’altra part, Israel, no el respecta", afegeix Fouani.