Els aranzels de Trump també perjudiquen el cotxe ‘made in USA’

La geopolítica industrial està agitada. La gran xarxa de proveïdors mundials, entre els quals figuren empreses espanyoles com Gestamp o Antolin, té enganxat Trump. Sí que és cert que se’n poden ressentir, però és poc probable que la indústria nord-americana sigui capaç d’assumir la producció d’aquests components vitals per fer els seus propis automòbils al 100%.

La por

Aquesta por aranzelària ja ha provocat que marques com Honda es plantegin moure el 90% les seves produccions del Canadà i Mèxic als Estats Units, fins i tot pensin a produir el Civic en territori americà i deixar d’importar-lo des del Japó. El grup Hyundai-Kia, dirigit per l’espanyol José Muñoz, ja ha fet el mateix firmant un acord de 5.570 milions d’euros per construir una fàbrica d’acer a Louisiana.

Els Estats Units afronten un dèficit tecnològic en elements tan essencials com les suspensions, els sistemes d’il·luminació, els frens i els sistemes elèctrics, cosa que els obliga a dependre d’importacions. De fet, el cotxe més americà que existeix és coreà. Es tracta del Kia EV6, que compta amb el 90% dels materials i components de producció als Estats Units. És més, la icona de l’automòbil americà, el més venut des de fa dècades, només té el 45% de les peces genuïnament americana. És el Ford F150. Els fabricants nord-americà són forts pel que fa a xapisteria i xassís, elements d’estructura i acer, però no en la resta de components.

A escala mundial els principals productors de suspensions són Alemanya, Suïssa, Espanya, Itàlia i França. Els sistemes de frenada arriben d’Alemanya, el Canadà, Espanya, Itàlia i França, mentre que els elements d’il·luminació procedeixen d’Alemanya, Suïssa, Holanda, Itàlia, França i Espanya. Per això la mesura de Trump se li pot girar en contra, ja que provocarà a mitjà termini un important encariment dels cotxes (entre 3.000 i 8.000 euros) per als consumidors nord-americans. Si anem als detalls de cada fabricant americà, la xifra de components amb certa dependència és bastant més gran.

Si abordem el tema de la seguretat topem amb el fet que el 25% dels aranzels que vol imposar Trump afecten directament components dels sistemes de seguretat dels vehicles. Elements com els airbags, els retrovisors, els llums, els intermitents, els eixugaparabrises venen majoritàriament de fora.

La indústria que vol defensar Trump amb la seva pretesa defensa dels valors empresarials locals s’enfronta a un veritable problema. I és que, segons els analistes del sector, els Estats Units només controlen la producció d’acer i materials per a xapa i grans peces, la resta recau en proveïdors externs.

Els Estats Units tenen una seriosa dependència també en embragatges, volants, radiadors, caixes de canvis, finestretes i parabrisa, para-xocs, cinturons de seguretat, eixos de transmissió, sistemes de fuita i pneumàtics. Actualment es produeixen 118 models al país (de les marques BMW, Ford, GM, Honda, Hyundai-Kia, Mazda, Lucid, Mercedes, Nissan, Polestar, Rivian, grup Stellantis, Subaru, Tesla, Toyota, Volkswagen i Volvo) i cap escapa a peces foranes. Des de fora dels EUA arriben al seu mercat 185 models. Al document que va presentar Trump a so de bombo i platerets relatant amb detall tots els components afectats pels aranzels trobem més de 50 elements essencials que no es produeixen en massa als Estats Units, tot un problema.

La crisi dels semiconductors

Un problema que a Europa és menor, ja que els fabricants del Vell continent són capaços d’autoproveir-se. Després de la pandèmia i la crisi de semiconductors (una cosa que molts semblen haver oblidat) les marques europees van apostar per introduir nous valors productius, i no només de xips. Les bateries, el gran cavall de batalla dels vehicles elèctrics, també estan començant a trobar resposta a Europa (les gigafactories de Sagunt per al grup Volkswagen i la de CATL amb Stellantis a Saragossa en són un exemple).

No obstant, la batalla proteccionista del president nord-americà afectarà Europa i les marca asiàtiques, això és evident. A Espanya en menor mesura (no s’importa cap vehicle ni tampoc components nord-americans), tot i que sí en matèria de components, ja que Espanya és el quart productor de components del sector a Europa. L’any passat es van servir des del nostre país 1.021 milions d’euros en peces i elements de l’automòbil.

Els fabricants europeus, especialment marques del grup Volkswagen, BMW i Mercedes-Benz, són els que notaran majorment l’impacte de l’envit de Trump tret que traslladin importants volums de producció a les plantes nord-americanes de què disposen, Chattanooga (Tennessee, Volkswagen), Spartanburg (Carolina del Sud, BMW) i Charleston (Carolina del Sud, Mercedes), cosa que no sembla que hagi de passar.

El grup Stellantis, per la seva banda, és un dels que més patirà, tenint en compte que les seves vendes als Estats Units suposen el 40% de la seva producció, una circumstància complexa, atès que els seus models es fabriquen al Canadà i Mèxic per ser exportats després al país veí.

El problema de Mèxic

Notícies relacionades

Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

Kíiv denuncia desenes de violacions de la treva de 30 hores de Putin

L’altra pota del problema per a Trump és a Mèxic, ja que molts fabricants (inclosos també els nord-americans) hi tenen una planta allà. També hi ha marques europees i japoneses produint a Mèxic, un país clau en la indústria automotriu per als Estats Units. Audi produeix a San José Chiapa; BMW, a San Luis Potosí; Chevrolet i GMC, a Silao; Ford, a Cuautitlán Izcalli; Honda, a Celay; Infiniti, Mercedes i Nissan, a Aguascalientes; Mazda, a Salamanca; Jeep, a Toluca; RAM, a Saltillo; Toyota, a Tijuana i Volkswagen, a Cuautlancingo. Fins i tot els xinesos de JAC produeixen a Mèxic, en el seu cas a Ciudad Sahagún.

Potser per això, des de Mèxic observen amb atenció el pròxim moviment de Trump. I la Xina, en l’horitzó, sembla que serà la més gran beneficiada d’aquesta absurda escalada aranzelària des del pla Europeu.