Europa es resisteix als intents de Trump d’eliminar polítiques d’igualtat

Aquest març, el diari francès Les Echos va publicar en exclusiva que l’Ambaixada dels EUA havia enviat una carta a empreses a França per exigir-los que posessin fi a qualsevol programa d’igualtat. En aquesta carta, el Govern de Trump cridava les empreses que tinguessin contractes amb el Govern a certificar que no tenien en marxa cap programa de diversitat i inclusió. Tenir-ne un podia suposar el final de la relació. Aquesta carta també va arribar a empreses a Espanya, Bèlgica, Alemanya i el Regne Unit. Algunes han optat per cedir a les pressions de l’Administració nord-americana. Mentrestant, París, Brussel·les, Berlín i Londres miren de contrarestar els efectes de les polítiques de Trump. També la Comissió Europea, que va recordar a través d’una portaveu que a Europa hi ha lleis específiques contra la discriminació.

EMPRESES "SUBJECTES A LES LLEIS" DELS EUA.

Bèlgica és un dels països que està en el punt de mira. Almenys dues empreses, la farmacèutica britànica GSK i la consultoria nord-americana Accenture, haurien posat en pausa alguns dels seus projectes mentre avaluen l’impacte de la decisió dels EUA sobre aquests plans. El Govern belga n’està al corrent i estudia la manera de protegir les empreses que operen al seu territori. "A Europa tenim una cultura de no-discriminació i l’hem de mantenir", va dir com a resposta el ministre de Finances belga, Jan Jambon, en declaracions a la televisió RTL. "No és el cap dels EUA qui ens ha de donar lliçons". Bèlgica, va assegurar el titular d’Exteriors, Maxime Prévot, "no cedirà ni un mil·límetre". Fonts del Ministeri d’Exteriors asseguren a EL PERIÓDICO que el Govern belga va expressar la seva preocupació a l’Ambaixada dels EUA per primera vegada el 13 de març, molt abans que es fes públic l’enviament de la carta. "El ministre Prévot i el ministre Rob Beenders [al càrrec de Consum i Igualtat] segueixen directament implicats en aquesta qüestió", segons assenyalen fonts diplomàtiques. Aquestes mateixes fonts asseguren que continuen en contacte amb les autoritats nord-americanes per assegurar-se que, amb independència de l’impacte que tinguin aquestes mesures en el model de contractació, estigui "dins dels límits de la legalitat". Patrick Charlier, director d’Unia, el centre belga per a la igualtat d’oportunitats, assegura que la pressió exercida per les autoritats nord-americanes sobre les empreses no només belgues sinó també europees per posar fi als programes de diversitat és "problemàtica". En declaracions a EL PERIODICO, Charlier lamenta la decisió: "Sabem que hi ha desigualtats estructurals dins del mercat laboral i que aquesta mena de polítiques ajuden a reduir-les".

DEBAT SOBRE LA INGERÈNCIA.

La carta que ara fa unes setmanes va enviar l’Ambaixada nord-americana a "una desena d’empreses franceses" no va gens ni mica de gràcia al Govern de París. El document ha generat una gran indignació arreu del país, però també ha obert un debat molt important sobre la "ingerència" d’un Estat estranger en el sector privat. Per al ministre delegat de Comerç Exterior de França, Laurent Saint-Martin, "la ingerència nord-americana dins de les polítiques d’inclusió de les empreses franceses, com les amenaces d’aranzels injustificats, són inacceptables". Una opinió compartida pel president de la patronal CPME, Amir Reza-Tofighi, que va denunciar un "atac a la sobirania" i va cridar els responsables polítics i econòmics a "formar un front unit".

Després de la polèmica va arribar el debat: ¿es pot aplicar el dret nord-americà a França a les empreses que han firmat contractes amb els EUA? El ministre de comerç francès ho té clar: "No podem anul·lar l’aplicació de les nostres pròpies lleis", va afirmar. I al mateix temps va insistir a denunciar que això és "un pas més en l’extraterritorialitat nord-americana, però aquesta vegada en el terreny dels valors". Acollint-se al codi de treball i a les lleis nacionals, el Govern francès no ha demanat explicacions a l’Ambaixada nord-americana.

PRESSIÓ A EMPRESES QUE TREBALLEN PER A L'AMBAIXADA.

Les empreses alemanyes es deuen al precepte de fomentar la diversitat i la inclusió en la seva activitat. En aquest sentit van les respostes del ministeri d’Economia i de la Cambra de Comerç i la Indústria alemanyes (DIHK) a la pregunta de com s’ha d’actuar davant les pressions exercides per l’Administració Trump per fer prosperar la seva croada anti woke. Fins ara, el braç del president només ha arribat a 24 empreses subministradores o que presten serveis a la seva ambaixada, assenyalen fonts del DIHK. Totes han rebut una enquesta per escrit que els demana que es desvinculin de programes promotors de la diversitat, l’equiparació i la inclusió. Però es parteix de la base que, a la pràctica, els efectes seran mínims, diu el DIHK.

De moment no han transcendit reaccions de pànic entre les organitzacions, si és que n’hi ha hagut cap. A la croada de Trump s’hi ha respost fins i tot mostrant sang freda. Ni tan sols McDonald’s sembla que vulgui donar-se per entès de les noves normes contra la inclusió del seu país d’origen.

SENSE CANVIS SUBSTANCIALS.

Al Regne Unit no hi ha hagut per ara canvis substancials en les polítiques d’inclusió de les empreses, tot i que algunes entitats i organismes sí que han mostrat la intenció de fer-ho. Un exemple és la decisió de l’Autoritat de Regulació Prudencial (PRA) i l’Autoritat de la Conducta Financera (FCA), dos organismes reguladors del Banc d’Anglaterra i de la City, de no imposar noves exigències a bancs, companyies d’assegurances i altres empreses financeres en matèria de diversitat. Els seus màxims responsables han justificat la decisió assegurant que les companyies volen mirar d’evitar duplicitats i de reduir els costos reguladors.

Notícies relacionades

La revolta indígena que engoleix el mar

El BCE calcula que l’euro digital substituirà 5 de cada 10 € físics

El gegant farmacèutic GSK, una de les empreses que cotitzen en el FTSE 100 –el principal índex borsari de Londres–, va anunciar a finals de febrer la paralització dels seus programes de diversitat i igualtat. Els portaveus de la companyia argumenten que els EUA són el seu principal mercat i que han d’obeir les ordres executives de Trump, malgrat que es tracta d’una empresa britànica. Entre les iniciatives afectades hi ha la suspensió d’un programa de mobilitat social que ajuda els estudiants amb pocs recursos a incorporar-se al mercat laboral.

Tot i alguns casos puntuals, no hi ha per ara gaire preocupació davant els possibles retrocessos. Segons una enquesta de l’Institute of Directors (IoD) –una organització que representa alts directius al Regne Unit–, tan sols un 11% dels líders empresarials preveuen que les seves empreses faran un pas enrere en les polítiques de diversitat, davant un 71% que assenyala que no hi haurà modificacions.