El pagament dels aranzels

La guerra comercial desencadenada per Donald Trump en el seu segon mandat agita els mercats internacionals i amenaça d’encarir productes clau per a la butxaca del consumidor europeu. Des de tecnologia com els iPhone fins a béns de primera necessitat com el pa, la carn i els pinsos, els nous aranzels creuats entre els EUA i els seus principals socis comercials ja estan tenint efectes en la cadena de subministrament.

Si bé no tot és negatiu. La recent baixada del preu del petroli es nota a les gasolineres. La incertesa generada per les tensions comercials ha deprimit les perspectives de creixement global, cosa que ha frenat la demanda de cru i ha pressionat a la baixa la seva cotització.

"En el cas d’una escalada més gran de la guerra comercial, tot el que no es produeixi a la UE podria patir sobrecost. El 80% dels iPhone que es comercialitzen als EUA es fabriquen a la Xina; l’altre 20% a l’Índia. L’iPhone, sense exempció afegida, podria haver passat de 1.000 a 2.000 euros", assenyala Martí Pachamé, professor d’EAE Business School.

Per a l’economista i analista financer Javier Santacruz, el consumidor espanyol pot notar els aranzels també en la compra, tot i que la UE descarta que es produeixi desproveïment als supermercats. "Els països europeus han tingut males collites de cereals en les últimes campanyes i estem important dels EUA; això podria repercutir en farines, pans, carns, peixos i pinsos", explica.

Sotrac a la borsa

Respecte als estalviadors, siguin en fons o accions, la incertesa també és un factor determinant. En el cas de les carteres d’accions i els fons d’inversió, s’han comportat pitjor aquests últims 15 dies, i és normal que molts estalviadors hagin notat retrocessos en el seu patrimoni invertit, com en els plans de pensions i fons d’inversió. L’Ibex 35 ha aguantat bé i només cau un 3% des dels anuncis dels aranzels, a diferència d’altres índexs com l’Euro Stoxx 50, que retrocedeix un 6,4%; el S&P 500, un 7%, i el Nasdaq, un 7,5%. Tot i que els efectes han sigut globals, l’epicentre de les turbulències se situa als EUA.

Els fons nord-americans de renda variable s’han enfonsat un -11,55% en els últims dies, acumulant una pèrdua del -13,02% a l’abril i del -19,77% des de principis del 2025, segons dades de Finect. El sector tecnològic, que havia liderat durant anys les pujades borsàries, n’ha sigut una altra de les grans víctimes. Els fons especialitzats en tecnologia han perdut un -12,19% en només una setmana, amb una caiguda mensual del -17,21% i una caiguda acumulada del -22,37% des de començament d’any.

Notícies relacionades

L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista

L’agredolça sensació de les víctimes de pederàstia

L’impacte dels aranzels ha provocat un èxode de capitals des dels mercats emergents, especialment els asiàtics, cosa que ha intensificat el col·lapse dels seus fons. El contagi també ha arribat a la zona euro: els fons de capitalització flexible en aquesta regió van caure un -11,65%, mentre que els fons italians van cedir un -10,94% en el mateix període. El dany no és només una qüestió de fons. Segons dades de Bloomberg publicades el 8 d’abril, la pèrdua de capitalització borsària mundial des que van començar les turbulències arriba als 10 bilions de dòlars (uns 9,2 bilions d’euros). Aquesta xifra equival a més de la meitat del PIB de la UE i supera la mida total de l’economia de tot Llatinoamèrica.

En el cas espanyol, l’Ibex 35 va perdre 95.681 milions d’euros, un -11,1%, entre el 2 i el 7 d’abril. El sector bancari ha sigut el més castigat: el Banco Santander ha vist evaporar-se 16.800 milions d’euros de la seva capitalització, el BBVA ha perdut 11.066 milions, i CaixaBank, 9.500 milions en el període. "El beneficiari de la volatilitat que hem vist als mercats aquest mes és l’inversor en renda fixa. En renda variable, creiem que les caigudes són moments per comprar a preus més barats, s’han generat oportunitats i el pitjor que es pot fer ara és vendre", resumeix Alvargonzález.