Els anti Tesla alemanys

"Amb Donald Trump a la Casa Blanca va créixer el moviment anti Tesla. Però la nostra gent estava penjada als arbres de Grünheide molt abans que tornés al poder, amb Elon Musk convertit en la seva mà dreta", explica Caro Weber, portaveu de Tesla den Hahn abdrehen (Tanca l’Aixeta a Tesla, en alemany). La seva plataforma és la convocant de les concentracions de protesta d’aquells dies, aquesta vegada davant el concessionari de la marca de Musk a Berlín. Però el símbol de la seva lluita continua sent el bosc de Grünheide, a uns 30 quilòmetres de la capital alemanya. Aquí és on es va inaugurar l’any 2022 la gigafactoria de bateries i automòbils de la marca de Musk, amb assistència del canceller Olaf Scholz. Dels somriures i complicitats entre el multimilionari i el cap del Govern alemany de llavors es va passar a l’actual encreuament de retrets entre la Casa Blanca i Alemanya o al suport de Musk a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), segona força nacional des de les últimes eleccions generals germàniques.

L’activista Weber representa la generació més jove entre els centenars de manifestants concentrats davant el centre comercial. També hi ha membres d’Omas gegen Rechts (Àvies Combatives contra la Dreta, en alemany), un moviment molt present en qualsevol marxa contra l’AfD, i també un grup de nord-americans com Jackson Emanuel, que exhibeix un cartell amb la frase Send Musk to Mars (Envia Musk a Mart).

Això que "la seva gent" estava penjada als arbres de Grünheide és una al·lusió als companys que, des del 2020, dos anys abans de la inauguració de la gigafactoria, van lluitar contra l’autorització d’una fàbrica de 300 hectàrees d’on havien de sortir mil automòbils al dia. L’única de Tesla a Europa, presumia la classe política alemanya. D’ella en depenien 12.000 llocs de treball al land econòmicament feble que és Brandenburg.

El Govern de Scholz i el regional, també socialdemòcrata, van donar suport a Musk. Brandenburg, com bona part de l’est alemany, és i era llavors territori abonat per a l’AfD. Els plans de Musk van experimentar diversos endarreriments fins a esgotar-se els recursos davant la justícia de veïns, agricultors i activisme ecologista. Va guanyar l’argument dels llocs de treball i del mig milió d’automòbils que, teòricament, sortirien cada any de la gigafactoria.

Sota el signe del sabotatge

Notícies relacionades

Trump reitera el suport a Hegseth després de l’escàndol d’un segon xat

Rússia reprèn els combats i posa més traves a la treva anhelada pels EUA

L’impacte mediambiental va passar a un segon pla. Els arguments dels qui ara reclamen "tancar l’aixeta" a Musk van caure entre successives accions policials per desallotjar la fàbrica. Amb la gigafactoria en marxa hi va haver més demandes per abocaments no autoritzats i contaminació del subsol d’una zona boscosa. Es va guanyar alguna batalla, com la reducció a la meitat de la tala d’arbres –de 100 hectàrees previstes van quedar en 50–. Però no hi va haver res que aturés aquesta inauguració, que Musk va convertir en un dels seus xous i que ara potser a Scholz li pesa haver presidit. Per a l’automoció alemanya, era una ofensa abans fins i tot que esclatés la gran crisi per la qual passa el sector.

Tampoc hi ha res que hagi anat com va planificar el representant del trumpisme a escala empresarial. Fa un any, la gigafactoria va interrompre unes setmanes la producció pel sabotatge a una torre d’alta tensió atribuït a un grup d’extrema esquerra anomenat Vulkangruppe. "Són els ecoterroristes més estúpids del planeta", va dir Musk. A parer seu, atemptar contra el seu imperi d’automòbils electrònics és negar-se al desenvolupament d’una tecnologia necessària per substituir el motor de combustió. Només a Alemanya, les noves matriculacions del Tesla Model Y, el més venut del món el 2023, van caure al març un 76% a escala interanual. I no és tan sols un problema exclusivament alemany, sinó també global i des d’abans de materialitzar-se la guerra aranzelària de Trump.