Rússia aposta per Akhmat per substituir els mercenaris de Wagner a Ucraïna
El líder de Txetxènia, Ramzan Kadírov, incrementa la seva influència en el Kremlin gràcies a una unitat de forces especials formada per russos, davant la reticència caucàsica per anar al front

Ievgueni Prigojin, líder de Wagner, entrega un martell a Alaudinov, líder d’Akhmat, el febrer de 2023. | EL PERIÓDICO
Corria el mes de febrer del 2023. Els informes diaris de la guerra d’Ucraïna no afavorien les tropes russes, i Ievgueni Prigojin, líder de la milícia mercenària Wagner, ja havia entrat en curs de col·lisió frontal amb l’estament militar i el Ministeri de Defensa de Rússia, inquiets davant la rellevància d’una unitat paramilitar que actuava amb grans dosis d’autonomia i mostrava un elevat grau d’efectivitat al front. Va ser llavors quan el desaparegut comandant mercenari va fer una visita, en un hospital de Moscou on s’estava recuperant d’un enverinament, a Apti Alaudinov, líder d’una altra unitat de voluntaris, les Forces Especials Akhmat, apadrinades i finançades des de Txetxènia per Ramzan Kadírov, líder d’aquesta república caucàsica i pròxim aliat de Vladímir Putin.
Durant la trobada hi va haver temps per a tot. Per xerrar, per dinar, per anunciar una donació de munició als combatents wagneritas de part dels "veritables homes i patriotes" (llegeixi’s akhmatistes) i fins i tot perquè el difunt anomenat al seu dia el xef de Putin regalés al seu col·lega un martell, instrument amb què la dissolta milícia mercenària de Ievgueni Prigojin assassinava els desertors en esgarrifoses execucions gravades en vídeo.
"Veritables patriotes"
Tan sols quatre mesos més tard, el mateix Prigojin protagonitzaria l’única rebel·lió militar contra el Kremlin de la qual es té notícia des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, acabant per recular quan es trobava ja a prop de Moscou i refugiant-se a Bielorússia, per després perdre la vida a l’agost en una catàstrofe aèria envoltada en aurèola d’atemptat. A la tardor d’aquell any, es va informar que, de forma massiva, combatents de Wagner s’estaven integrant a les files d’Akhmat, i van ser rebuts amb paraules caloroses pel general Alaudinov: "Són veritables patriotes i herois russos".
Tot sembla indicar que les Forces Especials Akhmat han agafat el relleu de la dissolta milícia wagnerita als fronts bèl·lics d’Ucraïna. Amb algunes similituds, com el culte que la tropa rasa professa cap al comandant militar que els lidera, percebut com una mena d’heroi que es manté al marge de les lluites polítiques: en el cas de Wagner, l’esmentat Prigojin i el seu lloctinent, Dmitri Utkin, fundador del grup mercenari i admirador confés de Hitler. En el cas d’Akhmat, el mateix Alaudinov. Però amb una fonamental diferència: la lleialtat inqüestionable cap a l’elit russa i el Kremlin. Mentre Alaudinov va firmar el juny de 2023 un contracte amb el Ministeri de Defensa que col·locava efectivament la seva unitat de voluntaris sota l’autoritat del Govern, Prigojin es va negar en rodó a fer el mateix en aquestes mateixes dates, cosa que va augmentar el seu conflicte amb l’elit militar del país.
Sorpresa en la composició
Una de les grans sorpreses que ofereix un examen pròxim d’Akhmat és la composició de les tropes. Malgrat estar avalada, tant financerament com logísticament per Kadírov, ja que fins i tot porta el nom del pare del líder txetxè, Akhmat Kadírov, mort en atemptat el 2004, és fonamentalment una força formada per russos. "Més del 90% dels seus integrants no són txetxens ètnics", corrobora per a EL PERIÓDICO Marta Ter, especialista en avaluacions de risc enfocades cap al Caucas i Àsia Central, alhora que autora del llibre La Chechenia de Kadírov on també fa menció a aquesta força.
La raó és simple, segons fonts de l’oposició txetxena en l’exili: "Els txetxens no volen anar a lluitar a Ucraïna", i les campanyes empreses pel mateix Kadírov per reclutar ciutadans d’aquesta nacionalitat han acabat "en fracàs". "He parlat amb molts combatents txetxens que guerregen a les files d’Ucraïna, i cap m’ha informat d’haver-se trobat amb txetxens lluitant junt amb els russos", continuen les esmentades fonts. De fet, en algunes fases de la guerra, els escassos soldats d’aquesta nacionalitat caucàsica integrats a les forces russes van rebre el sobrenom de "soldats Tik Tok", per la seva afició a gravar-se a la rereguarda i difondre el material a les xarxes socials. I és que entre el 1996 i el 2009, la minúscula república de Txetxènia va afrontar dues devastadores guerres amb les tropes federals russes, que van deixar una xifra de morts civils: almenys 75.000 morts –tot i que fonts txetxenes eleven substancialment aquest número– per a una població que no supera el milió i mig d’habitants.
Un curt entrenament
Des de fa ja llarg temps, en aeroports, estacions d’autobusos o de trens de la Federació Russa, fins i tot en aquells situats en ciutats remotes de l’Orient Llunyà, és possible contemplar pasquins que inclouen un número de telèfon animant possibles reclutes a allistar-se a Akhmat i comminant-los a acudir a Txetxènia, on rebran un curt entrenament de dues setmanes de durada abans de ser enviats a Ucraïna. ¿Què empeny molts russos a preferir aquesta opció, abans que utilitzar els canals regulars de reclutament del Ministeri de Defensa o la Guàrdia Nacional? "Els recursos", responen fonts opositores txetxenes en l’exili.
Notícies relacionades"Akhmat està molt més ben dotada que ells, i els reclutes reben uniformes, armament adequat, i compten amb superior suport hospitalari", continuen les mateixes fonts, que recorden que, en altres casos, són els mateixos allistats elsque han de comprar el seu propi uniforme i pertrets militars.
L’existència d’Akhmat reporta abundants beneficis intangibles a Kadírov, que veu augmentat el seu prestigi i influeix en el si del Kremlin, on no li falten enemics, a costa d’un ínfim desgast intern. "El règim de Kadírov pot continuar oferint la imatge de gran proveïdor de soldats al front, malgrat aportar una quantitat no tan significativa dels seus homes", conclou l’especialista Marta Ter en el seu llibre La Chechenia de Kadírov.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- FUTBOL Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura