Els venedors de bons

Després de guanyar les eleccions el 1992 a George Bush pare, Bill Clinton va rebre en una reunió del seu equip el president de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, Alan Greenspan, que li va explicar que per aconseguir una baixa dels tipus d’interès a llarg termini calia reduir el dèficit públic. Els assessors del futur president el van instar a anunciar, abans que vencés el mandat de Greenspan, que el mantindria per quatre anys més. Segons el llibre La agenda, del periodista Bob Woodward, Clinton va fer una pregunta retòrica als seus consellers. "M’esteu dient que l’èxit del meu programa econòmic i la meva reelecció depèn de la Reserva Federal i d’un grup de fotuts venedors de bons". Greenspan feia cinc anys que era president quan Clinton va complir el seu segon mandat el 2001 i es va mantenir fins al 31 de gener del 2006.

El mercat de bons, en efecte, té un poder de veto. Si el que passa a la Casa Blanca els fa perdre el son, el preu dels bons a deu anys cau i els tipus d’interès a llarg termini pugen. El deute públic, que es finança col·locant aquests bons, s’encareix i l’atur recupera el pols. Després d’anunciar el dia de l’alliberament les tarifes duaneres més elevades des de 1929, en mig de la Gran Depressió, els bond vigilantes van exercir el seu veto i van registrar una pujada dels seus tipus d’interès a llarg termini.

"És molt complicat"

"He vist el mercat de bons", va declarar el president dels EUA. "El mercat de bons és molt complicat". I, llavors, els secretaris del Tresor, Scott Bessent, i el secretari de Comerç, Howard Lutnick, segons una exclusiva de The Wall Street Journal, el portaveu fiable de la Borsa de Nova York, es van ficar al Despatx Oval amb una advertència: cal suspendre l’aplicació de les tarifes, això pot explotar, aquí i arreu del món.

Trump va captar el missatge i va suspendre per 90 dies les noves tarifes aranzelàries, excepte a la Xina, país al qual les va apujar al 145%. Xi Ximping, el president xinès, va respondre aplicant una tarifa del 125%. La guerra comercial entre els dos països més poderosos de l’economia mundial era un fet.

Trump va començar a assetjar el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, per no abaixar els tipus d’interès per alleujar la pressió de les tarifes sobre la inflació. I va amenaçar d’acomiadar-lo abans que venci el seu mandat el 2026. Però Powell no li va besar, com va dir l’aspirant a emperador, el cul. Al contrari. Va explicar que la Reserva Federal necessita esperar a veure l’impacte de les tarifes abans de reduir els tipus com demana Trump. Powell va ser molt clar: "No serem mai influïts per una pressió política. La gent pot dir el que vulgui, està bé. Això no és un problema. Però farem el que farem estrictament sense consideracions polítiques o d’altres factors exògens".

El Banc Central Europeu (BCE) va abaixar els seus tipus i va deixar el preu del diner en el 2,25%, el seu nivell més baix des del febrer del 2023. Això va enfurismar Trump, que va tornar a atacar Powell. "El BCE abaixa tipus per setena vegada però el massa tard Powell havia d’abaixar els tipus i en canvi ha difós un informe que és un embolic", va escriure Trump. Trump no guanya per a ensurts que ell mateix ha creat. Els consellers delegats dels tres grans majoristes –Walmart, Target i Home Depot– van visitar dilluns el Despatx Oval. El seu missatge: les tarifes duaneres i la seva política comercial està alterant la cadena de subministraments, els preus dels productes s’eleven i es comencen a buidar les prestatgeries als supermercats. Això, li van advertir, es començarà a patir en unes dues setmanes.

Amb els mercats nerviosos per la guerra de Trump contra Powell i contra la Xina, Trump va tornar a veure les orelles al llop. El seu secretari del Tresor, Bessent, va declarar off the record en una reunió privada amb JPMorgan Chase que l’enfrontament tarifari amb la Xina és "insostenible".

"Desescalada"

Com va apuntar l’economista Paul Krugman, aportar aquesta informació confidencial suposa facilitar als participants en el conclave fer apostes amb la informació reservada. La seva directora de comunicació i Trump van declarar després que eren optimistes sobre un possible acord comercial amb la Xina. La "desescalada" és la nova paraula, segons Bessent. Perquè Trump també ha "desescalat" davant Powell. Segons va dir als periodistes dimarts, "no tinc intenció" de fer fora Powell.

Notícies relacionades

Trump redobla la pressió a Kíiv per cedir territori

Un terratrèmol de 6,2 sacseja Istanbul i altres zones de Turquia

És possible, com afirma l’economista nord-americana Claudia Sham, que per evitar una recessió –com a resultat d’una tendència cap a l’estancament ja present abans de Trump, però reforçada notablement per la seva erràtica política– es podria entendre una reducció preventiva dels tipus d’interès. "Però el president Trump no ha de ser qui el promogui", va assenyalar.

És curiós: l’economia europea i xinesa tenen en Powell l’aliat que més temen Trump i Bessent. Trump ha de respectar el límit que li marquin "el grup de fotuts venedors de bons", segons les paraules de Clinton el 1992. Perquè l’economia nord-americana no és ni sòlida ni forta com farda l’aspirant a emperador.