Final d’un pontificat
Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona: "Serà difícil que el pròxim papa tingui el tarannà de Francesc, però serà renovador"
L’arquebisbe de Tarragona assenyala que Bergoglio deixa com a llegat una Església que surt al carrer, té misericòrdia, busca la pau, és ecològica i és pobra i per als pobres.
«La vida és complexa, no és un Excel. I Francesc ens ho ha fet veure en temes morals»
«El Papa ho sabia tot de mi i de Catalunya. Tenia una memòria prodigiosa»

¿Com va rebre la notícia de la mort del papa Francesc?
Amb sorpresa i amb certa incredulitat. Vaig pensar que era una notícia falsa. No m’esperava que l’endemà d’haver-lo vist a la plaça de Sant Pere es produís aquest desenllaç. I a l’assumir-ho, vaig sentir consternació. Van passar per davant meu els seus 12 anys de pontificat. Vaig recordar el seu primer dia com a Papa ja mostrant senzillesa i naturalitat. I el seu segon dia, quan en una roda de premsa va dir que volia una Església pobra i per als pobres. Això em va causar una gran impressió, perquè jo acabava de fer un estudi sobre l’Església dels pobres en el Concili Vaticà II. El Papa va defensar ja llavors una Església més austera, més evangèlica.
¿Quin llegat creu que deixa?
Resumiria el seu llegat en sis punts. D’una banda, va voler una Església que surt al carrer, que és al mig de la societat, no reclosa. En segon lloc, la transmissió de l’alegria de l’Evangeli. Tercer element, la misericòrdia cap a tothom. El Papa va defensar una Església samaritana. Ho va treure de Pau VI, que parlava en el Concili Vaticà II del bon samarità. És interessant el vincle entre Francesc i Pau VI. En quart lloc, un llegat de pau; Francesc estava molt preocupat per les guerres a Ucraïna i Gaza i a aquests conflictes va dedicar les seves últimes paraules Diumenge de Pasqua, recordant que la solució no és una cursa armamentista. Va resultar curiós sentir Pedro Sánchez expressar el seu dolor per la mort del Papa i a continuació explicar els plans de rearmament d’Espanya. Cinquè llegat, l’Església pobra i per als pobres i amb atenció als migrants. L’Església s’ha d’implicar, començant per ser austera, d’acord amb el que predica. I en sisè lloc, l’ecologia. Francesc va ser el primer Papa que va dedicar una encíclica a aquest tema que propugnava un nou equilibri.
¿Com creu que el seu llegat ha impactat en l’Església catalana?
En línies generals, el missatge de Francesc ha sigut ben acollit a Catalunya. L’Església és plural i hi ha de tot, però jo he vist i sentit la simpatia pel Papa i la bona acollida a la seva visió de l’Església.
El Papa va despertar resistències en la mateixa Església.
Va ser un home que va advocar per una renovació profunda. Això crea resistència al canvi, cosa que és intrínseca a l’ésser humà. En tota reforma hi ha hagut resistències d’anys. Els canvis costen.
¿Quin creu que és el seu llegat més transformador en la cúria?
Volia una Església sinodal. "L’Esperit Sant actua comunitàriament», deia el Papa. Ens ha ajudat a entendre una manera de treballar més sinodal, amb més senzillesa i amb més transparència. Volia una cúria transparent. Això va generar certes resistències.
Francesc va obrir portes a una nova manera d’abordar temes com la família, els divorciats tornats a casar o l’homosexualitat. ¿Quina lectura en fa?
Els crítics li van retreure que canviava la doctrina. No és cert. El que ha canviat és la manera en què l’Església s’ha d’acostar a persones concretes amb els seus problemes concrets. Hi ha grups minoritaris en l’Església que veuen la doctrina com un Excel, quadriculada. La vida és més complexa. I el Papa ens ho ha fet veure, especialment en temes morals. Si anem per la vida amb la moral cristiana per davant, ens equivoquem. Divorciats, homosexuals... s’ha d’acollir, acompanyar i veure la part positiva de cada persona. La vida és complexa, no és un Excel. La clau és la misericòrdia com a criteri fonamental de l’acció pastoral. I això va fer saltar alarmes en certs sectors de l’Església.
Li va quedar pendent que les dones poguessin tenir un paper més rellevant.
Era un tema que el preocupava. Ell deia que, si una dona podia fer alguna cosa, que la fes. I va nomenar dones en dicasteris. A les parròquies, està clar que les dones són clau. A Tarragona, jo tinc més dones que homes com a delegats diocesans. En el sínode, l’ordenació femenina va quedar com un tema obert. Déu dirà, és una cosa que queda per al pròxim papa.
¿Quin perfil de papa necessita avui l’Església?
Un perfil de renovació, que segueixi els passos de Francesc, obert, de diàleg. L’Església sempre necessita reformes. Serà difícil que el pròxim papa tingui el mateix tarannà que Francesc, perquè és impossible tenir un clon, i cada un té el seu estil, el seu caràcter i la seva manera de fer. Però segur que el conclave elegirà un papa amb esperit renovador. És el que volem la majoria de bisbes, una Església més evangèlica, samaritana i servidora.
Notícies relacionades¿Hi ha alguna anècdota que recordi de Francesc?
Quan vaig ser a Roma el 2019 després de ser nomenat bisbe, em va sorprendre que ho sabia tot de mi, de Tarragona, de Catalunya. Tenia una memòria prodigiosa. El 2023 va rebre els bisbes catalans amb motiu del 800è aniversari de la Confraria de Montserrat.
- Dia del llibre i la rosa Sant Jordi 2025, un nou bany de llibres i de masses
- Accident Un funeral multitudinari acomiada la família Escobar-Camprubí
- Omella, un papable improbable
- EL PARTIT DE MONTJUÏC Flick se surt amb la seva
- Distinció de la Generalitat Indignació a Junts per la concessió de la Creu de Sant Jordi a Loles León
- Sant Jordi 2025, la festa del 23 d'abril Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric
- Sant Jordi 2025, la festa del 23 d'abril La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi
- Barcelona, protagonista Comsa i FCC executaran la fase final del Hall Zero
- TELEVISIÓ I MAS Creu de Sant Jordi
- ‘PLAY-OFF’ DE L’EUROLLIGA DE BÀSQUET El Barça dona mostres de debilitat a Mònaco i cau