Llàgrimes a les esglésies dels pobres

El dia després d’obrir l’església de Santa Anna de Barcelona perquè 12 persones sense llar poguessin passar-hi la nit, el 17 de gener del 2017, el seu rector, Peio Sánchez, va rebre dos missatges. El primer, de l’equip de govern d’Ada Colau, que li demanava que no ho tornés a fer perquè el temple no complia les condicions higièniques necessàries. El segon, del papa Francesc, que li va encomanar que continués amb aquesta tasca. "Sembla paradoxal, però tenir el suport directe del Vaticà ens ajuda que la resta de l’Església no ens vegi com uns estranys, ens ha donat cobertura, ens ha posat en el centre i ens ha evitat moltes crítiques dels corrents integristes", explica el rector. Les esglésies dels pobres de Barcelona ploren la mort del Papa i demanen que el nou pontífex segueixi el seu llegat. "Era l’única veu mundial en favor de la pau. Necessitem una església per a tothom", reivindica per la seva banda Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona.

Abrigat amb un ponxo i la seva habitual txapela al cap, Sánchez rep EL PERIÓDICO a la parròquia de Santa Anna, mentre segueix per televisió la processó de cardenals que porten la tomba del Papa fins a la capella ardent de la basílica de Sant Pere. "¡Això que estiguin envoltats d’homes no és normal ni en un autobús! L’Església ha de fer un salt en l’eix feminista", reivindica, preocupat per la situació extrema que viuen moltes dones migrants que atén des del centre.

Fa vuit anys que, a petició de la fundació Arrels davant un hivern especialment fred i inspirats en els discursos del Papa, Sánchez i la recentment finada Vicky Molins van obrir les portes d’aquest temple per als més vulnerables. "El Papa va dir que l’Església havia de ser com un hospital de campanya que acull els més vulnerables, i vam decidir obrir", explica el rector. La primera nit van ser 12 persones; la tercera, 50; la següent, 100, i al final en van ser més de 200.

L’evangeli del segle XXI

Els bancs d’aquesta església, que són plegables per poder transformar-se després en llit de qui no en té, només acullen pernoctes durant l’hivern. Però durant la resta de l’any la situació és igual de frenètica. Ofereixen esmorzars, dinars i sopars, a més d’assessoraments psicològic, mèdic o legal. Dins de la rectoria viuen 10 persones i una trentena més ho fan a diversos pisos socials cedits de donacions. L’any passat van atendre 3.700 persones, més de la meitat són musulmans del Magrib i de l’Àfrica subsahariana, i una part important són llatinoamericans. "La majoria són migrants joves nouvinguts", explica. El rector té alguns d’ells guardats a la retina. "Hi havia un jove que cada dia es despertava tement ofegar-se a la pastera".

Però l’Hospital de Campanya de Santa Anna no és l’únic temple que abraça els més vulnerables a Barcelona. Fa més de 40 anys que la Comunitat de Sant egidi, integrada per laics voluntaris, s’hi dedica des de diferents temples de la ciutat. L’acte més simbòlic són els dinars de Nadal que celebren amb persones vulnerables i al carrer dins de les esglésies de Barcelona. Van reunir 1.700 persones l’any passat. "Per a nosaltres, Nadal és un símbol amb un significat profund: els pobres, els infants, els avis que la societat arracona són els nostres amics. Els pobres no són els nostres usuaris, són un amic més, són part de la nostra família", explica Castro. Des d’aquesta convicció alimenten milers de persones en menjadors socials i repartiments d’aliments, fan classes de català i castellà gratuïtes als immigrants o acompanyen infants i avis sols. "Ajudar els pobres, acostar-nos-hi, tractar-los com un amic és la pràctica de l’Evangeli, és l’Evangeli portat al segle XXI, és la nostra realitat", insisteix Castro.

"El Papa va posar l’Església dels pobres en el centre, ens va donar molt suport, però el més important és que era l’única veu en l’escenari mundial que parlava de la pau en un món on la indiferència s’ha globalitzat", lloa Castro.

Notícies relacionades

Trump redobla la pressió a Kíiv per cedir territori

Un terratrèmol de 6,2 sacseja Istanbul i altres zones de Turquia

Per a Sánchez, la importància de Francesc és la seva capacitat d’haver començat debats eclesials, per exemple sobre l’homosexualitat o el paper de la dona. "Però sobretot és que li agradava xerrar, volia assabentar-se de la realitat escoltant-la, cosa que li permetia orientar-se amb molta lucidesa". Tot i que ja es coneixien quan era bisbe a Buenos Aires, Sánchez va entaular una relació directa amb el Papa. "Et trucava i et demanava descripcions, especialment sobre la migració o les persones sense llar. Era molt insistent en la necessitat d’atendre els últims dels últims. Ens deia que érem les seves mans per posar les seves paraules en acció", recorda Sánchez.

Al novembre, durant l’última visita de Sánchez a Roma, el Papa li va demanar que resessin per ell. Els corrents integristes, que en l’àmbit eclesial són minoritaris, tenen molta força i poder i actuen sense pudor i ell els enfrontava de manera molt forta", segueix Sánchez, amb la llibertat que discursiva que el caracteritza. Uns corrents que aquest rector també s’ha trobat. "Han vingut aquí persones a protestar, catòlics pròxims a Vox a qui els molesta que atenguem les persones..