L’agredolça sensació de les víctimes de pederàstia

"Moltes víctimes creiem que el gran fracàs del seu pontificat ha sigut la negativa a implementar un pla d’acció realista i ambiciós per lluitar contra la pederàstia clerical", apunta Miguel Hurtado, activista i primer denunciant d’abusos a l’Abadia de Montserrat. "Mai un Papa ha tingut paraules tan boniques contra la pederàstia i ha fet tan poc per posar-les en pràctica", resumeix.

Aquestes bones intencions van començar el 2014, quan Francesc va crear la Pontifícia Comissió per a la Protecció de Menors, grup internacional d’experts . No obstant, l’òrgan es va veure implicat en la polèmica des del principi, amb dimissions sonades a causa de la "vergonyosa" falta de col·laboració dels funcionaris vaticans, fins al punt que deu anys després va presentar el seu primer informe, sense xifres d’afectats i sense gairebé solucions.

Escàndols a Xile i als EUA

Cinc anys després de la creació de la comissió, va esclatar l’escàndol dels abusos a Xile, que va ser un punt d’inflexió. En un inici, el Papa va defensar el bisbe xilè acusat d’encobrir les violacions de menors, però després de reunir-se en privat amb les víctimes, va ordenar una investigació a dues persones de la seva confiança i després va admetre que havia comès "greus errors". Després d’això, va convocar els bisbes xilens al Vaticà i els va forçar a presentar la seva renúncia en bloc.

Una de les coses que més dol a les víctimes dels abusos a l’Església és que la jerarquia catòlica ha tractat, durant anys, d’encobrir, silenciar o justificar els culpables.

Notícies relacionades

L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista

Abbas exigeix a Hamàs que alliberi els ostatges israelians i entregui el poder

Després de la crisi xilena, van sortir a la llum nous escàndols, com el que va obligar Francesc a expulsar l’excardenal nord-americà Theodore McCarrick, que va abusar de menors i seminaristes. El degoteig de casos va continuar, així com les investigacions, com la portada a terme per França, que va xifrar en més de 330.000 les víctimes de la pederàstia eclesial, cosa que va provocar una nova resposta del Pontífex: va convocar, per primera vegada, els bisbes de tot el món a una cimera al Vaticà dedicada exclusivament "a la protecció dels menors d’edat", que es va celebrar el 2019. A partir d’aquell moment, el Vaticà va ordenar investigar internament els acusats, d’obrir oficines d’atenció a les víctimes i d’eliminar el secret pontifici sobre aquests delictes, entre altres reformes. Amb tot, les víctimes es queixen que el clergat continua sense estar obligat a denunciar els abusos davant els tribunals civils .

No totes les víctimes es mostren tan crítiques amb l’actuació de Francesc com Hurtado. Juan Cuatrecasas, de l’Associació Nacional d’Infància Robada (ANIR), considera que el Papa va tenir "proximitat i empatia" amb les víctimes i ha sigut "l’iniciador" d’un camí de reconeixement, reparació i acompanyament que ha de continuar el seu successor, perquè encara "queda molta feina per fer", segons va dir Cuatrecasas a Europa Press.