L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista

Era d’esperar una reacció de l’ala més conservadora de l’Església catòlica quan en l’horitzó ja s’entreveu la celebració d’un nou conclave. Finalment, el primer a fer sentir la seva veu ha sigut Gerhard Ludwig Müller, antic responsable de Congregació de la Fe i cardenal elector (té 77 anys), que fins i tot ha evocat el risc d’un cisma si el conclave elegeix un altre papa amb un perfil similar al de Francesc. El funeral del Pontífex argentí es farà demà amb l’assistència de nombrosos caps d’Estat i de Govern i altres líders internacionals, com Donald Trump, Ursula von der Leyen i els Reis d’Espanya.

Müller, una de les cares més visibles del bàndol tradicionalista, ha parlat aquests dies a través de dues entrevistes: una al diari italià La Repubblica i una altra al britànic The Times. En aquesta última, va afirmar fins i tot que el pròxim papa no hauria "de buscar els aplaudiments del món secular que veu l’Església com una organització humanitària que fa treball social", segons va dir, en una subtil crítica –ja manifestada en el passat– a una suposada falta de preparació intel·lectual de Francesc.

Per això, va dir, "estic resant perquè l’Esperit Sant il·lumini els cardenals, perquè un papa heretge que canviï cada dia segons el que diuen els mitjans de comunicació seria catastròfic". I més encara. Quan Tom Kington, autor de l’entrevista, li pregunta si hi hauria el risc de divisió dins de l’Església catòlica en cas de l’elecció d’un papa com Francesc, ell respon d’una manera taxativa: "Sí", segons va explicar aquest periodista a EL PERIÓDICO. "Després també va afegir unes paraules clau. Va dir que "cap catòlic està obligat a obeir una doctrina que és errònia", va afegir Kington.

Tot i que de vegades recorre al llenguatge vellutat propi del món eclesiàstic, l’antic responsable del Sant Ofici durant el pontificat de Benet XVI –retirat del càrrec pel papa Francesc– també va ser crític amb el Pontífex argentí en la seva entrevista amb La Repubblica. En l’entrevista, va qüestionar la suposada "ambigüitat" de Francesc en qüestions teològiques, la seva voluntat de convertir l’Església en una institució més democràtica i la seva obertura per donar més drets a les parelles del mateix sexe.

Sobre aquest punt en particular, Müller va sostenir que la decisió de Francesc d’avalar les benediccions de parelles homosexuals "s’ha d’aclarir". "El document aprovat sota Francesc volia ajudar pastoralment aquestes persones, però no s’ha de relativitzar la doctrina catòlica sobre el matrimoni", va dir el teòleg alemany, a l’afegir que, segons la seva opinió, a diferència de Francesc, "amb el papa Benet vam tenir una claredat teològica perfecta".

Trencar els límits

Una entrevista que, segons l’opinió del vaticanista Jacopo Scaramuzzi, que va conversar amb Müller, reflecteix "el que pensen també altres [cardenals] que, tot i que no siguin tan visibles, també creuen que Francesc ha anat massa lluny amb les seves reformes, que ha obert massa portes amb els gais, amb l’Islam, amb la Xina". Per això, de cara al conclave, "el que caldrà descobrir és quants són aquests cardenals, ja que només es coneixen alguns noms, com [els ultraconservadors i els dos electors] Robert Sarah, de Guinea, i Raymond Leo Burke, dels EUA", va explicar Scaramuzzi a EL PERIÓDICO. "Tot i que és cert que si l’Església segueix en el seu camí sinodal, es podrien produir alguns petits cismes".

Una situació, aquesta, no sorprenent, considerades les fortíssimes tensions entre Francesc i el bàndol ultraconservador en els últims anys del pontificat de l’argentí. En especial, un dels punts màxims d’aquesta guerra es va assolir el 2016, quan a Francesc el van acusar d’heretgia i un grup de cardenals li va plantejar els Dubia, petició d’aclariments sobre assumptes doctrinals, sobre Amoris Laetitia, l’exhortació apostòlica en la qual s’obria a permetre la comunió a divorciats. Un grup en el qual hi havia, a més de Müller i Burke, els també alemanys Walter Brandmüller i Joachim Meisner (el primer, avui no elector; el segon, mort).

Notícies relacionades

L’agredolça sensació de les víctimes de pederàstia

Abbas exigeix a Hamàs que alliberi els ostatges israelians i entregui el poder

No obstant, Francesco Peloso, vaticanista de llarga trajectòria, considera que encara no és clara l’estratègia que els conservadors seguiran per (intentar) imposar el seu candidat durant el conclave. "És probable que busquin un candidat que no percebin com a massa progressista, però que tampoc s’allunyi massa de les seves idees; un moderat, en síntesi", afirma Peloso a aquest diari.

Una opinió que, en sentit molt ampli, sembla paradoxalment compartir l’arquebisbe italià Carlo Maria Viganò, excomunicat el 2024 pel Vaticà per "el rebuig de reconèixer i sotmetre’s al Summe Pontífex". Segons Viganò, molt actiu aquests dies en xarxes socials, "la mort de Bergoglio cristal·litza, per dir-ho així, una situació d’il·legitimitat difosa". "Dels 136 cardenals electors, 108 han sigut ‘creats’ per ell, cosa que significa que l’autoritat de qualsevol papa que sigui elegit al pròxim conclave estarà perjudicada per haver sigut elegit per falsos cardenals, creats per un fals papa", ha arribat a dir.