Mor un alt comandament de l’Estat Major rus per l’explosió d’un cotxe bomba a prop de Moscou

Yaroslav Moshkalik, sotscap d’operacions de l’Estat Major de l’Exèrcit Rus, ha mort aquest divendres en un atemptat amb bomba que ha tingut lloc als afores de Moscou, en un moment especialment delicat. L’explosió ha coincidit amb la visita a Rússia de Steve Witkoff, enviat especial del president Donald Trump, que busca un acord de pau en la guerra entre Rússia i Ucraïna.

Segons informacions dels canals de Telegram Mash i Shot, l’explosiu, col·locat al seu cotxe —un Volkswagen Golf—, va ser detonat a distància a les 10:40 del matí, hora local (09:40 hora espanyola), quan ell es trobava a prop del vehicle.

—"La deflagració va ser causada per un artefacte explosiu. Al lloc dels fets es van trobar fragments de l’artefacte"— va explicar una font policial a l’agència TASS. Un altre canal, Baza, va indicar que l’explosiu consistia en una bombona de gas amb una potència equivalent a 300 grams de trilita. El Comitè d’Investigació ja ha obert una causa penal per assassinat.

L’atemptat va tenir lloc al pati d’una urbanització als afores de Moscou destinada a militars jubilats. Com que l’accés era fàcil, alguns mitjans russos van difondre imatges de la forta explosió que va acabar amb la vida del militar, de 59 anys.

Un dels militars de més alt rang assassinats lluny del front

Moshkalik és fins ara el militar de rang més alt assassinat fora del front de batalla des de l’inici de la guerra a Ucraïna. Tot i això, no és el primer oficial important mort per una bomba en els darrers mesos. Diversos casos similars preocupen el Kremlin, ja que posen en evidència errors de seguretat i posen en risc alts càrrecs de l’estructura militar russa.

Segons les autoritats, s’han pogut prevenir alguns atemptats i s’ha detingut presumptes organitzadors.

Atemptats contra militars

El desembre de 2024, Ígor Kírilov, cap de defensa radiològica, química i biològica de Rússia, també va morir en un atemptat a prop de casa seva. Un explosiu col·locat en un patinet va esclatar a la sortida del seu edifici residencial. En aquella ocasió, fonts anònimes d’Ucraïna van admetre haver estat darrere de l’atac, segons recolliren mitjans occidentals.

Vladímir Putin va qualificar llavors l’atemptat de "fallada greu" dels serveis de seguretat, i va criticar els serveis secrets ucraïnesos. El FSB (Servei Federal de Seguretat) va anunciar després haver frustrat altres atacs i detingut quatre ciutadans russos.

Notícies relacionades

Brussel·les defensa la integritat territorial d’Ucraïna davant la proposta de pau de Trump

Austràlia sacrifica amb franctiradors 750 coales en una polèmica operació de control

Tot i aquest augment de la vigilància, el gener de 2025 hi va haver un altre atemptat contra Armén Sargsián, exlíder d’un batalló paramilitar prorus que havia col·laborat amb el Kremlin a Ucraïna. Va morir per una granada de mà, juntament amb un dels seus escortes, mentre tres més van quedar ferits.

Altres figures atacades

També han estat assassinats altres personatges afins al règim, encara que no militars: Daria Dúguina, filla del pensador ultranacionalista Aleksandr Dugin, i el bloguer militar Vladen Tatarski (Maksim Fomin). Tots dos eren defensors actius de la guerra i del govern rus. Moscou va culpar Kíev de les seves morts, però Ucraïna no ho ha admès públicament.