L’adeu al Papa exhibeix avui el nou ordre mundial marcat per Trump

L’incident va remarcar fins a quin punt ha sigut fràgil –i tensa– la relació entre l’Església de Francesc i l’ala conservadora en aquests anys, malgrat els esforços del pontífex argentí per evitar ruptures definitives. Zen, un cardenal (avui no elector) que va criticar obertament Francesc per haver acceptat el 2018 un acord amb Pequín sobre els nomenaments de bisbes catòlics a la Xina, ja en el passat havia acusat el Papa de trair els catòlics clandestins de la Xina, en una llarguíssima disputa amb Pequín sobre la presència de l’Església catòlica en aquest país.

Una altra intervenció va ser en sentit contrari. Des del Brasil, on tanta força va tenir la Teologia de l’Alliberament i les famoses comunitats cristianes de base, el teòleg Leonardo Boff, rehabilitat per Francesc després d’una difícil relació amb Joan Pau II, va qualificar Francesc "no com a un nom, sinó com a un projecte d’Església". El difunt Papa no creia "en una Església tancada com un castell, imaginant-la envoltada d’enemics per tots costats [...] A aquesta Església tancada, ell hi va contraposar una Església en camí cap a les necessitats existencials, una Església com un hospital de campanya que acull tots els ferits, sense preguntar-los quin és la seva orientació sexual, la seva religió o ideologia: n’hi ha prou que siguin éssers humans necessitats", va opinar Boff.

Zen i Boff van reflectir així, en la setmana de la defunció del pontífex, alguns dels tants mons enfrontats que es trobaran avui, abans que el finat Papa sigui sepultat a l’església romana de Santa Maria Major, després de la cerimònia fúnebre a la basílica de Sant Pere, després que en tres dies hagin passat unes 250.000 persones per la capella ardent.

Es veuran allà, pràcticament colze a colze, enclaustrats a la mateixa esplanada; sense haver resolt els seus assumptes pendents, a poca distància de líders polítics també molt distants entre si, com Volodímir Zelenski (si finalment hi acaba assistint) i Donald Trump, qui a més –juntament amb Javier Milei i Giorgia Meloni– formaran part del significatiu contingent de la dreta mundial en l’acte. Tot, en vigílies d’un conclave que, a més, presenta altíssimes incògnites a causa de més presència de purpurats procedents de zones remotes, que no es coneixen entre si i probablement tindran dificultats per fer un front comú.

Notícies relacionades

Apple planeja portar a l’Índia la producció dels iPhones que ven als EUA

El modista catòlic i homosexual del Papa

Per això, una gran pregunta que aquesta setmana circulava entre els vaticanistes, conscients de totes les variables que hi ha en el procés de successió papal i del fet que el Vaticà continua sent una institució bastant hàbil a mantenir els seus secrets, era: ¿voldran els cardenals avançar, frenar o fer marxa enrere en l’aconseguit fins ara? "Aquest és un punt clau i la gran incògnita, ja que la geometria és molt variada. Hi ha, per exemple, cardenals oberts en temes d’immigració, però tancats en qüestions de moral; i també uns 60 que han participat en el Sínode de la Sinodalitat (la gran reunió en la qual Francesc va començar a posar en marxa la seva reforma, el 2023 i el 2024), que són conservadors i que inicialment eren reticents a les obertures, però que a poc a poc han començat a apreciar el fet de poder parlar obertament", explicava una font vaticana. Un altre aspecte són els envits des de fora. En aquest grup es troben els del poder polític internacional –que busquen un Papa afí–, la cara visible dels quals són sovint els més radicals. En el cas dels conservadors, hi ha, per exemple, l’entramat d’aquesta espècie d’internacional de la dreta catòlica, amb rostres visibles com els dels personatges Steve Bannon, excap d’estratègia de Trump i avui part del moviment MAGA (Make America Great Again).

L’assumpte pot semblar una anècdota, però no ho és. Fonts internes parlen de dossiers amb informació sensible de cada cardenal, preparats per grups d’extrema dreta i enviats a Roma. Una forma més subtil –i oculta– d’intentar marcar el destí de l’Església catòlica, a més dels mitjans de comunicació com ETWN (Xarxa de Televisió Paraula Eterna, en català), la cadena catòlica més gran del món, que Francesc, sense esmentar-la, va criticar parlant del "treball del diable", com va escriure la revista jesuïta America.