Un funeral històric acomiada el papa Francesc

L’Església catòlica no celebrava un funeral tan imponent i multitudinari des del de Joan Pau II. Els grans del món i centenars de milers de pelegrins es van congregar en un assolellat matí per acomiadar Francesc, una figura de dimensions històriques que deixa un llegat de profund calat i una successió carregada de desafiaments.

El funeral del papa argentí i exbisbe de Buenos Aires va ser tot el que s'esperava, i més. La cerimònia va començar a l’interior de la basílica. El cardenal degà, Giovanni Battista Re, de 91 anys i vell amic dels tres últims pontífexs, va presidir els actes. També hi va ser present el cardenal camarlenc, l’irlandès Kevin Farrell, que divendres a la nit havia celebrat el ritu del tancament del taüt, una senzilla caixa de fusta.

A aquestes altures, més de 100 delegacions ja ocupaven els seus llocs a la plaça: 14 reis o prínceps hereus, 53 caps d’Estat, 15 presidents de Govern, i 9 representants d’organitzacions internacionals, entre ells el secretari general de l’ONU, António Guterres. La delegació espanyola va ser especialment nombrosa. Tot i que no hi va assistir Pedro Sánchez, hi havia els Reis, el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, la vicepresidenta primera, María Jesús Montero; la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz; i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

Desfilada de poderosos

L’esdeveniment fins i tot va aconseguir reunir a Roma líders amb poc costum de portar-se bé, com Javier Milei i Luiz Inácio Lula da Silva, i Donald Trump i Volodímir Zelenski, que a més van mantenir una trobada de 15 minuts abans de la missa. Entre els assistents també hi havia Emmanuel Macron, Keir Starmer, el príncep Guillem, el president polonès Andrzej Duda, i els mandataris alemanys Frank-Walter Steinmeier i Olaf Scholz. S’hi van sumar els tres principals representants de la Unió Europea: Roberta Metsola, António Costa i Ursula von der Leyen, que també va aprofitar per reunir-se amb Zelenski (com també va fer Trump).

Al voltant de 250.000 persones, fidels corrents, també es van congregar a l’esplanada i els seus voltants i 150.000 més en el recorregut fins a Santa Maria Major, el lloc de sepultura de Francesc. Desenes de milers, als diferents racons del món, van seguir la cerimònia a través de les edicions en línia dels diaris o per televisió, també gràcies a les pantalles gegants instal·lades en diversos punts de Roma, incloses la Via de la Conciliació i la propera plaça del Ressorgiment.

L’arribada del taüt, després envoltat per desenes de cardenals vestits de vermell, va ser saludada amb la primera salva d’aplaudiments. Després de diversos antífons i altres cants litúrgics, i lectures de salms, el degà del Col·legi Cardenalici, Giovanni Battista Re —un dels pocs que no van ser creats cardenals per Francesc, sinó per Joan Pau II– va pronunciar en italià una homilia en la qual va rememorar la vida i el llegat del pontífex mort.

L’homilia, centrada en la dimensió més social i política del difunt Papa, va ser interrompuda diverses vegades pels aplaudiments. La gran commoció popular davant la figura de Francesc va ser un motiu d’alegria per a l’Església, però també va afegir així pressió als cardenals que, en una data encara no decidida, s’hauran de reunir en conclave per elegir el pontífex encarregat d’assumir una successió sense un favorit clar.

«Va ser un Papa enmig de la gent amb el cor obert cap a tothom. A més, va ser un Papa atent a allò nou que sorgia en la societat i al que l’Esperit Sant suscitava en l’Església», ha dit Re. «El fil conductor de la seva missió va ser també la convicció que l’Església és una casa per a tothom; una casa de portes sempre obertes», ha afegit. «És significatiu que el primer viatge del papa Francesc fos a Lampedusa, illa símbol del drama de l’emigració amb milers de persones ofegades al mar [...] així com la celebració d’una missa a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, en ocasió del seu viatge a Mèxic», ha observat.

L’enterrament

L’enterrament va prosseguir llavors amb la marxa en papamòbil de Francesc cap a Santa Maria Major, la basílica fora del Vaticà –un altre gest important de distància amb els seus predecessors–, en la qual el Papa argentí havia demanat, ja el 2022, ser enterrat. Aquí Francesc va tenir un altre últim moment que va simbolitzar qui era el Papa mort. Els primers a rebre’l allà van ser alguns presos sortits de presó amb permisos especials, migrants, refugiats i persones vulnerables. 

Després, es va procedir amb la inhumació i la col·locació en una tomba de marmòl amb l’única inscripció “FRANCISCUS” i la reproducció de la seva creu pectoral, la que ja tenia quan era arquebisbe a Buenos Aires. El taüt es va col·locar entre la Capella Paulina i la Capella Sforza, al costat de la icona de Maria Salus Populi Romani de l’església, on ja en dies anteriors nombrosos fidels ja havien començat a acudir. El Vaticà va decidir no tancar la basílica ni per un dia complet, com havia fet amb Joan Pau II. A partir de diumenge, ja es podrà visitar. 

Seguretat

Roma, la capital de la cristiandat, està sent a l’altura d’una ocasió sense precedents en dècades. El desplegament ha sigut imponent. S’ha establert una espècie de «zona vermella» en gran part de l’àrea vaticana, amb talls de carrers i prohibició d’estacionament. Al centre de la ciutat, els autobusos han deixat de circular durant diverses hores. L’empresa ferroviària Ferrovie dello Stato va destinar uns 900 treballadors addicionals —tècnics de manteniment, revisors i personal de seguretat— per facilitar l’arribada i sortida dels pelegrins a la ciutat. En àmbit nacional, s’han suspès els campionats de futbol, voleibol i bàsquet.

Notícies relacionades

La mort del papa Francesc debilita el front progressista en la batalla ideològica global amb la ultradreta

L’audàcia diplomàcia dels gestos del papa Francesc

El dispositiu de seguretat, que ha inclòs més d’11.000 persones, ha sigut extraordinari. S’ha tancat l’espai aeri i s’han suspès les classes. A les teulades properes a la basílica de Sant Pere s’han apostat desenes de franctiradors. A terra, l’Exèrcit i l’Aviació també patrullen amb els seus fantasmagòrics ultramoderns fusells Jammer, capaços de neutralitzar drons a una distància de fins a 400 metres. Fins i tot s’han mobilitzat unitats NBCR, especialitzades en amenaces nuclears, biològiques, químiques i radiològiques. En punts estratègics, la policia ha controlat els transeünts mitjançant escàners 3D, en coordinació amb equips de les forces armades.

A la tarda, de manera relativament ordenada, han començat a tornar als seus països les autoritats i els pelegrins. Acaba així també el primer dia de Novendials, les nou jornades de dol. Després d’això, el següent serà el conclave i un nou papa.