Valentí Miserachs: "Quan Bergoglio era cardenal ja anava a Santa Maria Major d’incògnit"

¿Quin és el paper que té la basílica de Santa Maria Major en el trajecte del Papa al capdavant de l’Església?
És una de les quatre basíliques papals. Ell sempre va tenir molta devoció, ja quan acudia a Roma com a cardenal. Sé que sempre venia, però ho feia d’incògnit, al mig de la gent. Immediatament després de l’elecció com a Papa, quan va sortir a saludar, el primer que va fer va ser venir a Santa Maria Major a veure la Verge. Això ja va indicar per on aniria la seva part afectiva devocional. De fet, en cada viatge que ha fet, abans de marxar i a la tornada, sempre ha vingut de forma privada. Venia, el rebien i l’acompanyaven els màxims responsables, deia i tornava a marxar. Ha vingut 120 vegades. És alguna cosa realment extraordinària. Últimament, fa un parell d’anys, havia nomenat un comissari extraordinari per a la basílica de Santa Maria, el lituà Rolandas Makrickas, cardenal que l’acompanyava. El testament que va fer, en què va dir que volia ser enterrat a Santa Maria Major, és del 2022.
¿Com s’ha d’interpretar que Francesc hagi triat ser enterrat a Santa Maria Major?
Cada papa pot fer el que vulgui. Ell tenia devoció a Santa Maria Major i li va fer il·lusió que l’enterressin aquí. No és el primer, hi ha uns altres sis papes enterrats.
¿El tarannà del Papa, més reformador, més al costat de la gent, pot tenir a veure?
En part, sí. Els papes enterrats són de segles enrere. Lleó XIII és a San Juan de Letrán; Pío IX, a San Lorenzo Extramuros. No és una cosa extraordinària, però ara feia anys que no passava. Els del segle XX i XXI havien sigut enterrats tots al Vaticà. No és una cosa extraordinària, però és, diríem, una de normal extraordinarietat. No és el primer ni serà l’últim.
¿El va conèixer personalment?
L’havia saludat dues vegades, al principi del pontificat. Quan va venir aquí, a Santa Maria, va saludar un per un als canonges. Poder parlar en castellà em va permetre mantenir una breu conversa. Hi ha alguna foto que testifica la cordialitat d’aquell moment. En una altra ocasió coincidim en la missa concelebrada amb els professors de l’Institut de Música Sacra. Un cop que tornava de Fàtima el vaig anar a rebre. He anat seguint tot el pontificat, però no n’he parlat més.
¿Què li sembla el seu pontificat?
Ha tingut una popularitat i una comunicació molt extraordinàries. El que vingui després ha d’estar molt preparat. Els viatges han sigut importants... Però fa falta que passin uns anys per fer el balanç. Ara, en la immediatesa de la mort, només es destaquen les coses positives. Però jo ja no estaré per fer el balanç, ja ho faran d’altres.
¿Francesc va tenir una especial atenció en el tema musical?
No. Vaja, demostrada, no. Coneixia molt certes òperes. Els avis eren italians, els pares van mantenir el gust per l’òpera. Tenia certa cultura musical. Citava algun tema, però no era el seu món. Hi ha una frase en llatí que diu jesuita non canta. Però hi ha les seves excepcions. A Catalunya, per exemple, teníem el pare Massana, que va ser jesuïta i era un gran compositor.
Vostè li va dedicar una sardana al papa Francesc.
Sí. Fa un parell d’anys. En la peregrinació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Celebraven els 800 anys. Em van demanar escriure una sardana com a ofrena. Era una sardana per exposar el món català, Montserrat, el país i la pau. La confraria va voler dedicar-la al papa Francesc.
¿Li va agradar?
Es va tocar en la seva presència i jo després li vaig entregar la partitura. Ens va dir "molt bé, molt bé», però poca cosa més. Només faltaria que li hagués hagut d’explicar aquí comencen els curts i aquí els llargs, ara entra la tenora i ara el fiscorn (somriu). El que sí que li vaig dir és que una noia que tocava a la copla tenia un nen que estava molt malalt, i li vaig demanar que pregués per ell.
¿Com serà recordat?
El tindrem molt present. Ara com a canonges estem fent dues hores d’acollida. I no pares. La gent està interessada a saber on serà la tomba. Hi ha una relació de veïnat de proximitat espiritual. Ara és el moment de pregar per ell i imitar-lo en tot el bo que puguem.
Notícies relacionades¿I com creu que hauria de ser el futur Papa?
Miri, un o un altre sortirà. El que tinc clar és que jo no seré.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Final d’un pontificat L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- Polèmica en l’enterrament del Pontífex Un cardenal acusat d’encobrir delictes de pederàstia participarà en el ritu del tancament del taüt del Papa
- Final copa del rei Plantada històrica del Madrid a la Copa: ni entrena ni assisteix a les rodes de premsa
- Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina
- Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi
- Consells pràctics El truc de la pastilla de rentavaixelles per netejar el forn
- Tipus d’interès Gonzalo Bernardos llança un important avís als espanyols: «Es patirà en l’economia»
- Criança El pediatre Carlos González, sobre el patiment dels fills amb els divorcis: "Sempre ho passen malament"
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- El Barça torna estomacat de Mònaco i amb la segona derrota