Compàs d’espera davant la gran coalició a Alemanya

El líder dels conservadors alemanys, Friedrich Merz, espera obtenir entre demà i dimecres la llum verda definitiva al pacte de Govern que el convertirà en nou canceller de la República Federal d’Alemanya (RFA). Per aconseguir-ho, necessita la ratificació tant de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el seu partit, com dels socialdemòcrates del canceller sortint, Olaf Scholz.

En cas de materialitzar-se, serà la cinquena aliança entre els dos partits que s’han alternat el poder a Alemanya des de la fundació de l’RFA. La CDU ha de donar llum verda demà, en un congrés de format reduït, a un pacte els punts forts del qual són el rearmament, la reactivació econòmica i la línia dura migratòria. Les bases del Partit Socialdemòcrata (SPD) tenen fins a la mitjanit de dimecres per donar-hi o no el seu suport, en una consulta entre els 358.000 militants. Enmig de l’erosió precipitada per l’auge de la ultradreta, la futura aliança s’enfronta a diversos desafiaments:

¿Dinamitzarà Merz el motor alemany i europeu?

La Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), agermanada amb la CDU, va ratificar sense debats el pacte de coalició l’endemà d’anunciar-se l’acord entre els partits. Però Merz necessita exhibir cohesió i lideratge al si de la CDU. Han discorregut sis mesos des de l’enfonsament de la coalició de Scholz amb els verds i els liberals i dos des de les eleccions que va guanyar la CDU/CSU amb vuit punts d’avantatge sobre la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

D’aquesta situació s’ha passat a l’empat en els sondejos, amb una tendència alcista per als ultres. Una part del bloc conservador anima a normalitzar les relacions amb l’AfD com a oposició parlamentària. Merz, al seu torn, es proposa fer un gir més dretà al seu partit i recuperar base electoral absorbida pels ultres. Es presenta com el líder que Alemanya i Europa necessiten davant la deriva dels EUA amb Donald Trump. Si res es torça, se sotmetrà a l’elecció parlamentària com a canceller el 6 de maig. Els seus primers passos s’orientaran cap a la restauració de l’eix francoalemany, malmès per la falta de química entre Emmanuel Macron i Scholz. Polònia, el seu altre gran veí europeu, serà el seu següent objectiu.

¿Com organitzar el rearmament alemany sense oblidar-se d’Ucraïna?

Abans de tenir tancat el pacte de coalició, Merz va fer marxa enrere en una de les seves promeses en campanya i va accedir a alliberar la despesa en defensa del sacrosant fre al deute. Amb això es pretén posar al dia l’Exèrcit d’un país que durant dècades va mimar el seu poder econòmic però es va comportar amb timidesa en el militar. Scholz va fer un primer pas el 2022, a l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, amb la Zeitenwende (temps de canvi). Es va crear un fons especial de 100.000 milions d’euros en Defensa. Alemanya es va convertir en el primer contribuent europeu a l’ajuda militar a Ucraïna, inclosos els seus sistemes de defensa Patriot. Però l’Exèrcit propi segueix a les beceroles. "Alemanya necessita tants Taunus com sigui possible. I els necessitem per a nosaltres", va afirmar fa uns dies el líder de la CSU bavaresa, Markus Söder, en al·lusió als míssils balístics amb capacitat d’arribar a objectius a 500 quilòmetres. Scholz es va negar a donar aquest armament a Kíiv, davant el temor que això convertís Alemanya en part del conflicte. Merz, que va retreure a Scholz aquesta actitud, no aclareix ara si com a canceller donarà llum verda a la seva entrega a Ucraïna.

¿la socialdemocràcia es dirigeix cap a la seva enèsima crisi?

L’SPD entrarà previsiblement en la seva cinquena coalició sota lideratge conservador, i es mantindrà. Aquesta posició no li garanteix precisament una regeneració. Del 40% dels vots que va obtenir el 1998, en la primera victòria de Gerhard Schröder, havia caigut al 34% el 2005 amb l’ascens d’Angela Merkel al poder per baixar després al 23% i al 20% en les legislatures següents. Scholz va arribar a la cancelleria amb un 25%. Però en les eleccions del 23 de febrer va caure al seu mínim històric, un 16,4%. La crisi de l’SPD no es mesura únicament per la seva caiguda de vots, sinó també per la seva recerca desesperada de remeis a la cúpula: des del 2002, amb Schröder al poder, l’SPD ha conegut deu relleus a la presidència. Scholz es retirarà com a canceller per passar a diputat ras. L’home fort de l’SPD actual no és cap dels dos copresidents, Lars Kingbeil i Saskia Esken, sinó el ministre de Defensa, Boris Pistorius, que previsiblement repetirà en el càrrec.

Notícies relacionades

El conclave per elegir el successor del papa Francesc s’iniciarà el 7 de maig

Cristóbal López Romero, cardenal arquebisbe de Rabat: "Dels més de cent cardenals, en conec 50. I a alguns els he vist tres vegades"

¿Salvarà l’SPD el seu segell en els àmbits laboral i social?

La línia dura en matèria migratòria serà un os difícil de rosegar per a molts socialdemòcrates, si bé hi ha consens sobre la voluntat de reduir la immigració irregular. Però des de les files conservadors ja van començar a matisar els objectius pactats quant a l’augment del salari mínim interprofessional –dels 12,8 euros actuals per hora treballada als 15–, així com a millores en les jubilacions i ajudes a la família. És a dir, els cavalls de batalla de l’SPD i els aspectes en què volen defensar el seu segell per fer de dic de contenció a les temudes retallades en una Alemanya que, segons els pronòstics, continuarà sense aixecar cap. La primera economia europea va tancar el 2024 en recessió per segon any consecutiu. I per al 2025 s’espera un creixement nul. La culpa ara ja no és de la crisi energètica, sinó dels aranzels de Trump.