Més de 400.000 persones donen l’últim adeu al Papa a Roma

A aquestes altures, més de 100 delegacions ja ocupaven els seus llocs a la plaça: 14 reis o prínceps hereus, 53 caps d’Estat, 15 presidents de Govern i 9 representants d’organitzacions internacionals, entre els quals el secretari general de l’ONU, António Guterres. La delegació espanyola va ser especialment nombrosa. Tot i que no hi va assistir Pedro Sánchez, hi van presents els Reis; el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo; la vicepresidenta primera, María Jesús Montero; la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

L’esdeveniment fins i tot va aconseguir reunir a Roma líders amb poc costum d’avenir-se, com Javier Milei i Luiz Inácio Lula da Silva, i Donald Trump i Volodímir Zelenski, que a més van mantenir una trobada de 15 minuts abans de la missa. Entre els assistents també es trobaven Emmanuel Macron, Keir Starmer, el príncep Guillem, el president polonès Andrzej Duda, i els mandataris alemanys Frank-Walter Steinmeier i Olaf Scholz. S’hi van afegir els tres principals representants de la Unió Europea: Roberta Metsola, António Costa i Ursula von der Leyen, que també va aprofitar per reunir-se amb Zelenski.

Al voltant de 250.000 persones, fidels corrents, també es van congregar a l’esplanada i els seus voltants i uns 150.000 més al recorregut fins a Santa Maria Major, el lloc de sepultura de Francesc. Desenes de milers, als diferents racons del món, van seguir la cerimònia a través de les edicions en línia dels diaris o per televisió, també gràcies a les pantalles gegants instal·lades en diversos punts de Roma, incloses la Via della Conciliazione i la pròxima plaça del Risorgimento. L’arribada del taüt, després envoltat per desenes de cardenals vestits de vermell, va ser saludada amb la primera salva d’aplaudiments. Després de diverses antífones i altres cants litúrgics, i lectures de salms, el degà del Col·legi Cardenalici, Giovanni Battista Re –dels pocs que no van ser creats cardenals per Francesc, sinó per Joan Pau II–, va pronunciar en italià una homilia per rememorar la vida i el llegat del difunt pontífex.

L’homilia, centrada en la dimensió més social i política del Papa, va ser interrompuda diverses vegades pels aplaudiments. La gran commoció popular davant la figura de Francesc va ser un motiu d’alegria per a l’Església, però també va afegir així pressió als cardenals, que, en una data encara no decidida, s’hauran de reunir en conclave per elegir el pontífex encarregat d’assumir una successió sense un favorit clar.

"Va ser un Papa al mig de la gent amb el cor obert a tothom. A més, va ser un Papa atent a les novetats que sorgien en la societat i al que l’Esperit Sant suscitava a l’Església", va dir Re. "El fil conductor de la seva missió també va ser la convicció que l’Església és una casa per a tothom; una casa de portes sempre obertes", va afegir. "És significatiu que el primer viatge del Papa Francesc fos a Lampedusa, illa símbol del drama de l’emigració amb milers de persones ofegades al mar [...], així com la celebració d’una missa a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, en ocasió del seu viatge a Mèxic", va observar.

L’enterrament va prosseguir llavors amb la marxa en papamòbil de Francesc cap a Santa Maria Major, la basílica fora del Vaticà –un altre important gest de distància amb els seus predecessors–, on el Papa argentí havia demanat, ja el 2022, ser enterrat. Aquí Francesc va tenir un altre últim moment que va simbolitzar qui era. Els primers en rebre’l van ser alguns presos sortits de la presó amb permisos especials, migrants, refugiats i persones vulnerables. Després, es va procedir amb la inhumació i la col·locació en una tomba de marbre amb l’única inscripció "FRANCISCUS" i la reproducció de la seva creu pectoral, la que ja tenia quan era arquebisbe a Buenos Aires. El taüt es va col·locar entre la Capella Paulina i la Capella Sforza, al costat de la icona de Maria Salus Populi Romani de l’església, on en dies anteriors nombrosos fidels ja havien començat a acudir. El Vaticà va decidir no tancar la basílica ni un dia complet, com havia fet amb Joan Pau II. A partir d’avui ja es pot visitar.

Ocasió sense precedents

Roma, la capital de la cristiandat, està sent a l’altura d’una ocasió sense precedents en dècades. El desplegament ha sigut imponent. Es va establir una espècie de "zona vermella" en gran part de l’àrea vaticana, amb talls de carrers i prohibició d’estacionament. Al centre de la ciutat, els autobusos van deixar de circular durant diverses hores. L’empresa ferroviària Ferrovie dello Stato va destinar uns 900 treballadors addicionals –tècnics de manteniment, revisors i personal de seguretat– per facilitar l’arribada i sortida dels pelegrins a la ciutat. A escala nacional, es van suspendre els campionats de futbol, voleibol i bàsquet.

Notícies relacionades

La batalla per la successió de Francesc entra en la seva fase dura (i no t’ho ha explicat la pel·lícula Cònclave)

Almenys nou morts per un atropellament massiu en un festival filipí a Vancouver

El dispositiu de seguretat, que va incloure més d’11.000 persones, va ser extraordinari. Es va tancar l’espai aeri i es van suspendre les classes. A les teulades pròximes a la basílica de Sant Pere es van apostar desenes de franctiradors. A terra, l’Exèrcit i l’Aviació també van patrullar amb els seus fantasmagòrics ultramoderns fusells Jammer, capaços de neutralitzar drons a una distància de fins a 400 metres. Fins i tot es van mobilitzar unitats NBCR, especialitzades en amenaces nuclears, biològiques, químiques i radiològiques. En punts estratègics, la policia va controlar els transeünts amb escàners 3D, en coordinació amb equips de les forces armades.

A la tarda, de manera relativament ordenada, van començar a tornar als seus països les autoritats i els pelegrins. Va acabar així també el primer dia de novendials, les nou jornades de dol. Després d’això, el pas següent serà el conclave i un nou papa.