La mort de Francesc debilita la lluita progressista global contra la ultradreta

El papa Francesc va intentar ser més com aquest últim. El seu activisme polític va ser constant i agressiu. I la bandera que va enarborar era, en general, la dels valors progressistes pel que fa als temes del món. El cap d’Estat del Vaticà s’oposava a la creixent influència de la ultradreta internacional. Va sostenir una lluita ideològica frontal contra els excessos del capitalisme salvatge, la falta d’acció contra el canvi climàtic, el maltractament als immigrants practicat per líders com Donald Trump o la guerra d’Israel a Gaza. Ho va fer de manera constant i per escrit, en encícliques (cartes solemnes) com Laudato si o en les seves motu proprio (cartes firmades pel Pontífex); o verbalment, en desenes d’entrevistes, en què va ser prolífic, o en les comunicacions urbi et orbi.

Immigració i canvi climàtic

En tot aquest seguit de qüestions, si Jorge Mario Bergoglio hagués pertangut a un grup parlamentari europeu, podria haver sigut dels socialdemòcrates o dels verds i, tot i que potser una mica menys, dels populars; mai, però, de la ultradreta que representen Santiago Abascal, Giorgia Meloni o Marine Le Pen. S’hi oposava. En molts casos, com el del president dels Estats Units, l’oposició l’exercia d’una manera explícita. En altres dossiers, això sí, el Pontífex es va mantenir en la línia conservadora dels seus predecessors.

"El papa Francesc ha sigut molt explícit i progressista amb referència a les qüestions relacionades amb l’impacte internacional de les polítiques de dretes sobre els éssers humans, com el tracte injust dels immigrants i el negacionisme del canvi climàtic", assenyala a EL PERIÓDICO Teresa Coratella, directora a Roma del centre de pensament ECFR. "En això ha sigut com Joan Pau II. Però, com ell, ha sigut molt conservador i pròxim als líders conservadors en qüestions socials com per exemple la família i la igualtat de drets de la dona en la societat, encara que hi mostrés més empatia".

Per a Michele Dillon, experta en catolicisme nord-americà de la Universitat de New Hampshire, el Papa "va guanyar una gran influència moral, especialment en la qüestió del canvi climàtic", i era "un líder internacional respectat quan articulava els discursos sobre les obligacions polítiques i morals de les nacions, com ara en els discursos que feia davant les Nacions Unides". "Els arguments de Francesc i el vocabulari que escollia –per exemple, la noció del medi ambient com a be comú i la desigualtat causada per l’economia de l’exclusió– han penetrat en la manera com veiem aquests temes i el sobreviuran", afegeix.

Les deportacions

En aquest sentit, la topada de Bergoglio amb l’Església catòlica dels Estats Units és paradigmàtica. Un de cada cinc adults del país nord-americà es declara catòlic. La meitat són republicans, i l’altra meitat, demòcrates, segons les dades de l’Institut Pew Research.

El 10 de febrer, Bergoglio va escriure una carta als bisbes nord-americans en què els demanava que es resistissin a la deriva antiimmigratòria de Donald Trump. "He seguit amb atenció la important crisi que està tenint lloc als Estats Units amb motiu de l’inici d’un programa de deportacions massives", va escriure el Papa. Mostrava el seu "desacord" amb les mesures que igualaven "la condició il·legal d’alguns migrants amb la criminalitat". Reconeixia "el dret d’una nació a defensar-se i mantenir les seves comunitats sanes i estàlvies d’aquells que han comès crims violents o greus", però carregava contra la deportació de "persones que en molts casos han deixat la seva pròpia terra per motius de pobresa extrema, d’inseguretat, d’explotació, de persecució o pel greu deteriorament del medi ambient".

Apuntava cap a l’autoritarisme de l’Administració Trump, que ha enviat centenars d’immigrants a una presó de màxima seguretat a El Salvador i desatén d‘aquesta manera l’ordre de paralització dels jutges malgrat que la pràctica majoria d’aquests immigrants no tenia gairebé antecedents penals. "Un autèntic Estat de dret es verifica precisament en el tracte digne que mereixen totes les persones, en especial els més pobres i marginats", deia. Finalment, acabava exhortant "tots els fidels de l’Església catòlica, i tots els homes i dones de bona voluntat, a no cedir davant les narratives que discriminen i fan patir innecessàriament els nostres germans migrants i refugiats".

La missiva no va tenir cap mena d’influència en la política assertiva de Trump contra els immigrants. Des d’aquell dia, la Casa Blanca ha mantingut a El Salvador Kilmar Ábrego García, malgrat que va reconèixer que la deportació d’aquest jove de 29 anys, pare de tres fills i que feia deu anys que vivia als Estats Units sense haver comès cap delicte, va ser un "error administratiu".

Irònicament, l’última autoritat estrangera que acabaria veient el papa Francesc en vida seria la del vicepresident nord-americà, J. D. Vance, que més d’un cop ha dit que és catòlic practicant.

Enemics dins del conclave

El posicionament del papa Francesc en contra de les polítiques de Trump i el seu relatiu progressisme li van fer guanyar l’enemistat dels bisbes ultraconservadors nord-americans. Ell mateix va destituir el 2019 Charles Chaput, exarquebisbe de Filadèlfia i un dels seus crítics més ferotges. Francesc, amb aire reptador, va assegurar: "Rezo perquè no hi hagi cismes, però no tinc por". Des d’aleshores, de mica en mica ha anat guanyat crítics en l’esfera de la cúria nord-americana.

Un d’aquests crítics és una figura de màxima importància en el front ultraconservador del pròxim conclave: Raymond Burke, cardenal trumpista que va divulgar tota mena de teories de la conspiració durant la pandèmia i activista contra la immigració. A ell se li ha unit el papable Robert Sarah, cardenal africà que defensa la falsa teoria del reemplaçament racial a Europa, que propugna que hi ha un pla per reemplaçar els blancs d’arrel judeocristiana al Vell Continent.

La topada mostra que, malgrat que el posicionament polític del Papa té un efecte de reforç d’unes determinades narratives i de descrèdit d’unes altres, l’impacte concret només es pot valorar si es mesura a llarg termini. "Tant és com arribi a ser de popular el Papa o qui sigui: sabem per les enquestes que la majoria dels catòlics nord-americans, sud-americans o europeus formen les seves idees en la major part de les qüestions d’una manera independent a les encícliques papals, ja sigui sobre avortament, canvi climàtic, moralitat sexual o desigualtat econòmica", assenyala Michele Dillon.

Topada amb Netanyahu

El papa Francesc ha sigut especialment impetuós al criticar la violència d’Israel contra els palestins de Gaza i Cisjordània. "No és guerra; és crueltat", deia recentment. L’ofensiva del Govern de dreta nacionalista i ultradreta de Tel-Aviv, encapçalat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, i aclamada per ministres ultraortodoxos jueus com Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, ja ha causat més de 51.000 morts a Gaza i més de mil a Cisjordània, en resposta als atacs de Hamàs que van ocasionar prop de 1.200 morts a Israel. En una entrevista, Bergoglio va apuntar que l’operació militar pot ser constitutiva de delicte de genocidi, tal com investiguen els tribunals de la Haia.

Bergoglio parlava gairebé cada matí per videoconferència amb el patriarcat de Gaza per mostrar-los solidaritat. L’última vegada, poques hores abans de morir. Els demanava com estaven els nens i també si havien menjat. Israel impedeix des de fa gairebé dos mesos l’entrada d’aliments, aigua o medicines a Gaza.

Notícies relacionades

El conclave per elegir el successor del papa Francesc s’iniciarà el 7 de maig

Cristóbal López Romero, cardenal arquebisbe de Rabat: "Dels més de cent cardenals, en conec 50. I a alguns els he vist tres vegades"

Netanyahu va ser dels pocs líders que no va lamentar la mort del Papa quan es va saber dilluns. Després d’un seguit de pressions internes (Francesc es va esforçar molt en el diàleg interreligiós, va condemnar l’antisemitisme i va exigir l’alliberament dels ostatges retinguts per Hamàs), aquest divendres l’oficina del primer ministre israelià va redactar un missatge breu en què desitjava al Pontífex que descansi en pau.

Sobre l’altra gran guerra, la invasió russa d’Ucraïna, Bergoglio va mostrar més ambigüitat. Tot i que va censurar al patriarca ortodox rus Ciril el seu suport a Vladímir Putin, al mateix temps que condemnava la guerra demanava allunyar-se de patrons de "bons i dolents" i recordar que, abans de la invasió, "l’OTAN ensenyava les dents a les portes de Rússia".