La successió del Papa s’intensifica

L’alemany Reinhard Marx, porprat de l’ala progressista, exmembre del C9 (grup dels cardenals que havia elegit Francesc per aconsellar-lo en les tasques més delicades), fins i tot amb el llenguatge vellutat de l’Església, no ho ha amagat en les seves últimes declaracions. "La discussió acaba de començar", ha dit Marx, també expresident de la rebel i ultraprogressista Conferència Episcopal alemanya i considerat un kingmaker. "El conclave durarà pocs dies", ha vaticinat.

El prelat s’ha referit així a les congregacions generals, les reunions preconclave en les quals tenen dret a participar 252 cardenals, això és, tots els prínceps de l’Església, tant els que elegiran el futur papa al conclave com els que no (per límit d’edat). Això és una cosa que amb prou feines es veu a la pel·lícula d’Edward Berger. Potser també perquè aquestes reunions són gairebé tan secretes com el mateix conclave, amb el mateix obstacle que ningú és allà dins per assistir-hi i explicar-ho, a excepció dels mateixos porprats.

Reflex d’això ha sigut tota la setmana passada l’estoic comportament del portaveu vaticà, Matteo Bruni, l’executiu que en aquests dies li toca esquivar –el més astutament possible– les preguntes bala dels periodistes. "Els cardenals han discutit de qüestions de món i de l’Església", va explicar Bruni. "¿Però de què van parlar en concret? ¿Ens ho pot explicar almenys a grans trets?", se li va preguntar una vegada i una altra. "És tot el que puc dir", va replicar ell.

El motiu rau també en les lleis vaticanes, que preveuen que en aquest moment transitori de Seu Vacant els cardenals mantinguin certa discreció. En aquest clima de secretisme eclesial i informació amb comptagotes sobre els assumptes més difícils, la primera congregació es va celebrar dimarts passat, dia 22 –un dia després de la mort de Francesc– i la següent es portarà a terme avui, a partir de les nou del matí.

Coses serioses

És tot el que se sap de moment. Els cardenals es reuniran allà després de visitar –com van decidir en la quarta reunió– ahir a la tarda la tomba del difunt papa a la basílica de Santa Maria Major, que també s’ha obert ja als fidels. Aquestes, de fet, són –partint del que estableix la tradició vaticana– les primeres tasques de les congregacions: decidir sobre les tasques pràctiques urgents i organitzar (també logísticament) el funeral del difunt papa. Després d’això és quan les coses comencen a posar-se serioses: "Els cardenals electors comencen a conèixer-se, es parlen i s’estudien", com va resumir el vaticanista Gian Luigi Vecchi. Traduït en llenguatge pagà: comencen a parlar de qui serà el futur cap de l’Església catòlica.

Notícies relacionades

La llum també se'n va a Portugal en una apagada que afecta Europa

El Pakistan mata 54 insurgents que intentaven entrar des de l’Afganistan

La circumstància, en la successió, té un matís afegit. Francesc va nomenar una gran quantitat de cardenals de països allunyats d’Europa, i molts arribaran a Roma coneixent-se poc o gens, i fins i tot és possible que en les congregacions generals es vegin per primera vegada. Aquest fet també explica per què els vaticanistes consideren favorit el cardenal secretari d’Estat, l’italià Pietro Parolin, el primer alt càrrec vaticà que aquests prelats han estat trobant en els anys passats a l’arribar a Roma.

És allà on potser la realitat i la (bona) ficció de la pel·lícula Conclave donaran la seva millor síntesi, al recordar el substrat de tota elecció papal. El que abans eren les simonies i els tripijocs dels papes del Renaixement, o les promeses de les anomenades potències catòliques (França, Àustria...) perquè el conclave elegís un pontífex afí a ells. Ara és un ordre mundial trastocat a què haurà de fer front l’Església del futur.