Hezbol·là consolida la seva influència en les eleccions municipals del Líban

Els canvis no es produeixen de la nit al dia. I la societat libanesa ho sap bé. Després de la guerra contra el país dels cedres, que va arrasar amb la cúpula política i les capacitats militars del suposadament totpoderós Hezbol·là, emportant-se al seu pas milers de vides libaneses, el poble continua fent victoriós al partit polític xiïta.

Durant el mes de maig, el poble libanès ha pogut votar els seus líders locals per primera vegada en gairebé una dècada. En aquest sentit, les últimes eleccions municipals es van celebrar el 2016 i, després, es van ajornar tres vegades consecutives des del 2022 per raons logístiques, de seguretat o financeres. Al llarg de quatre setmanes, els libanesos han anat a les urnes a la seva regió.

Primer, van votar al Mont Líban, al nord de la capital, que inclou els devastats suburbis del sud de Beirut, feu de Hezbol·là. Després, va tocar al nord del país. Després, Beirut i la també arrasada vall de la Bekaa. Finalment, el dissabte 24, va tenir lloc la prova final amb les votacions al sud del Líban, destrossat pels continus bombardejos de l’exèrcit israelià, que continuen sis mesos després de l’alto el foc.

"No hi ha grans sorpreses en aquestes eleccions", reconeix Nicholas Blandford, investigador del laboratori d’idees Atlantic Council i expert en Hezbol·là. "La comunitat xiïta ha recolzat Hezbol·là, perquè hi ha hagut aquesta sensació que tothom s’estava unint en contra del partit, cosa que genera nerviosisme a la comunitat per si es podrien convertir en blanc d’altres comunitats libaneses, d’Israel o dels Estats Units i veure’s debilitats", explica. Al sud del Líban, les llistes de Hezbol·là van ser escollides sense oposició en 102 dels 272 municipis, segons el mitjà libanès L’Orient-Le Jour.

Baixa participació

La participació va disminuir respecte al 2016. Al sud del Líban, va votar el 37% de la població, pel 48% anterior. A la capital, va augmentar un punt en relació amb els últims comicis, però es va mantenir en el 21%. Molts atribueixen la baixa participació a la immigració d’un gran nombre de persones del país des de les eleccions anteriors a causa de la brutal crisi econòmica que ha afectat el país. Però els revessos de la guerra, que han deixat desenes de milers de persones sense llar, i l’empobriment de la societat arran de la debacle financera, no han impedit que la població continués donant el seu suport als partits de l’establishment.

Notícies relacionades

Musk esborra el missatge que vinculava Trump amb els delictes del depredador sexual Jeffrey Epstein

El reclutament d’ultraortodoxos deixa a la corda fluixa Netanyahu

"Entre la comunitat xiïta, hi ha hagut un canvi clar des de l’alto el foc", explica Blandford, al·ludint al principal sentiment de ressentiment per les massives pèrdues en la guerra. Al llarg d’aquests sis mesos, la formació d’un nou govern, pròxim a Washington, i els canvis regionals, com la caiguda del règim sirià de Bashar al-Assad, aliat de Hezbol·là, han augmentat el sentiment d’aïllament dels xiïtes al Líban. "Hezbol·là no ha hagut d’esforçar-se massa per instal·lar aquesta narrativa [que tots s’unien en contra seu] per impulsar la comunitat xiïta a mobilitzar-se en suport dels seus candidats", afegeix l’investigador, i assenyala que "a molts pobles, van ser escollits per aclamació, per la qual cosa no va ser necessari convocar eleccions".

"No obstant, si les cases segueixen en ruïnes i no hi ha perspectives de reconstrucció, aquest suport pot començar a enfonsar-se. Començaran a assenyalar i culpar Hezbol·là de la seva situació", afegeix Blandford. Moltes coses poden canviar en un any. Així de poc queda per a les eleccions parlamentàries libaneses, previstes per al maig del 2026. Aquesta serà la prova definitiva per a Hezbol·là. Durant anys, el partit xiïta havia dominat juntament amb els seus aliats l’elit governant del Líban. Però l’elecció del president Joseph Aoun, avalat per Washington, i la formació d’un nou gabinet amb rostres nous, després de gairebé tres anys de bloqueig polític, han reduït considerablement la seva influència en el país.