La inversió militar espanyola, a la cua d’una llista que lidera Polònia

Mentre els 32 països de l’OTAN miren d’arribar a un consens sobre com i quan arribar al nou objectiu de destinar el 5% del seu pressupost estatal a despesa de defensa, les marcades diferències entre l’aportació actual de cada membre durant dècades aprofundeixen les diferències en la negociació. Espanya es troba a la cua, amb un 1,7% del pressupost estatal destinat a defensa. Però no són els EUA qui encapçala la llista –amb un 3,4%– sinó Polònia, que, amb la frontera més gran de la Unió Europea amb Ucraïna, percep l’amenaça russa més a prop que ningú. La disparitat entre els països pròxims a Rússia i els situats més a l’oest s’ha posat de manifest amb motiu de la cimera de l’aliança a la Haia.

Encara floten en l’aire les advertències del president dels EUA, Donald Trump, que va dir al tornar a la Casa Blanca que no podria garantir la seguretat dels països que aportin menys perquè, segons el seu parer, s’aprofiten de la generositat nord-americana. Va ser ell qui va impulsar la proposta que tots els aliats arribin al 5% en despesa militar com a condició per mantenir el paraigua de seguretat de Washington i ha redoblat aquests dies la pressió sobre Espanya perquè es posi al nivell dels altres membres. I no obstant, els EUA no arriben a la fita imposada avui, ni són el que més a prop estan.

En 2024, els aliats europeus i el Canadà van augmentar la seva despesa militar un 19%, tot i que els EUA continuen sent el país membre que més pressupost destina a defensa. Si bé 22 països van superar l’objectiu actual del 2%, només Polònia s’aproxima al 5%, amb un 4,7% previst aquest any i un pla per arribar a la meta el 2026.

La invasió russa d’Ucraïna va ser un punt d’inflexió en l’objectiu de l’OTAN. "La identitat geopolítica d’Europa ha canviat", afirma Mark Leonard, director de l’European Council on Foreign Relations (ECFR), que assenyala que els europeus han perdut la il·lusió de viure en un continent segur i pacífic. Segons una enquesta d’aquest centre d’investigació, el 50% de la població a 12 països europeus recolza una despesa militar més elevada, i el 59% recolzaria continuar enviant ajuda a Ucraïna fins i tot si els EUA es retiren.

La bretxa est-oest i la diferent percepció de l’amenaça directa de Rússia ja tenen reflex en els pressupostos de defensa, tres anys després de l’inici de l’ofensiva a gran escala contra Ucraïna.

Varsòvia, un referent

Polònia lidera aquest rearmament, amb importants adquisicions de material nord-americà i sud-coreà. El país ha sol·licitat fins i tot a la Comissió Europea reorientar 6.900 milions de dòlars de fons verds cap a defensa. Aquesta combinació de rapidesa i diversificació en les seves compres ha convertit Varsòvia en un referent dins de l’OTAN.

Segueixen el seu exemple les repúbliques bàltiques –Estònia, Letònia i Lituània–, que hi inverteixen més del 3% i preveuen arribar al 5% ben aviat. Els tres països, antics territoris soviètics, mantenen el servei militar obligatori i adopten l’anomenada estratègia "eriçó", inspirada en la defensa taiwanesa, amb armament mòbil i letal per dissuadir incursions russes al mar Bàltic.

Espanya, Itàlia i el Canadà, encara per sota del 2%, són els membres més endarrerits de l’aliança. Espanya es troba a la cua –és el país que menys inverteix (1,3% del PIB el 2024), amb l’única excepció d’Islàndia, que no té exèrcit–. El president del Govern, Pedro Sánchez, va prometre arribar al 2% aquest any amb un pla de modernització d’11.000 milions d’euros, i va demanar una exempció formal del nou objectiu del 5% al secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que va denegar un tracte especial.

El Canadà es manté en un 1,37%, malgrat que el seu primer ministre, Mark Carney, va prometre arribar al 2% aquest exercici fiscal, mentre intenta presentar-lo com un assumpte clau per a la sobirania nacional i no com una cessió a les exigències de Trump, que ha desafiat aquesta sobirania des de la Casa Blanca.

Notícies relacionades

Despesa militar, retallades i vot ultra

Robles exclou sistemes israelians dels programes de Defensa

En contrast, el Regne Unit i Alemanya han superat el 2% –amb 2,3% i 2,1%, respectivament– i s’han compromès a increments progressius: Londres apunta al 5% el 2035 i Berlín al 3,5% el 2029. França, amb un 2%, també ha augmentat la seva inversió sota el mandat d’Emmanuel Macron.

Amb les guerres d’Ucraïna i al Pròxim Orient, sembla haver-hi consens entre els membres sobre la necessitat d’invertir més.