Prop d'un bilió (de pessetes) per a la ciutat del 92

Aaquestes altures de la pel·lícula sembla difícil de creure que allò fos possible, que els ponts existissin i funcionessin, però la col·laboració institucional entre el Govern central, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que es va donar en tots els fronts amb les seves tensions, va funcionar més que raonablement en un assumpte clau com el del finançament i les inversions. I no parlem de l’organització dels Jocs Olímpics, que de fet van ser les postres de la factura.

El verdader pes econòmic de la cita olímpica se’l van endur les inversions, que en el seu conjunt van servir per preparar la ciutat per a la competició i l’acollida de visitants, però sobretot per impulsar una transformació de la ciutat a un ritme vertiginós en tots els fronts. Una transformació que es va fer amb uns dos terços de diner públic i un terç de recursos privats. Un altre tret distintiu dels Jocs de 1992: la col·laboració publicoprivada. 

LA FACTURA

¿Quant va costar organitzar els Jocs Olímpics del 1992? El doctor en Ciències Econòmiques Ferran Brunet ho va analitzar en un dels capítols del llibre Les claus de l’èxit, una obra sobre l’impacte dels Jocs publicada pel  Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport de la UAB.

Brunet sosté que cal diferenciar el que va costar l’organització estricta de la cita, que considera el verdader cost dels Jocs, una despesa que no és utilitzable una vegada acabat l’esdeveniment, de l’apartat de les inversions: «Aquestes són el llegat, el que queda».

L’organització va costar 162.880 milions de pessetes del 1992, 979 milions d’euros, cosa que equival a 1.835,7 milions d’euros en l’actualitat, segons el patró d’actualització de rendes de l’Institut Nacional d’Estadística. Així, la festa en si mateixa va suposar menys del 15% de la despesa total.

La part del lleó va correspondre a les inversions: 956.630 milions de pessetes, el 85,5% de tot el desemborsament olímpic. Aquesta suma equivaldria a 5.749 milions d’euros del 1992, 10.790 milions d’euros de l’actualitat.

LA INVERSIÓ PRIVADA

D’aquesta quantitat total en inversions de 956.630 milions (tornant a les antigues pessetes), el sector privat va aportar 313.017 milions, un terç. I, al seu torn, de l’aportació privada, un 30% era d’origen estranger. La inversió privada es va destinar essencialment a la construcció de vivendes, hotels, centres de negocis i autopistes. A curt termini va tenir alts i baixos: la crisi econòmica de 1993 va ser un fre. A la llarga, la inversió en vivenda, hotels i similars va conèixer una època de glòria, seguida d’una altra de crisi severa, per rebrotar en els últims temps.

Les administracions públiques van posar sobre la taula dos terços dels diners necessaris per a les inversions: 643.613 milions de pessetes. En aquest apartat va tenir un paper capital l’empresa Holsa (Holding Olímpic, SA), que van integrar el Govern central i l’ajuntament. La Generalitat va fer una aportació significativa al projecte, però va rebutjar sumar-se a aquesta companyia, cosa que li hauria suposat adquirir més compromisos econòmics amb Barcelona-92.

Notícies relacionades

Sota l'embruix del 'dream team'

El gran salt endavant

De la inversió pública, el Govern va assumir la part majoritària: un 37,37%. El consistori, un 16,34%, i la Generalitat, un 18,34%. Telefónica, llavors controlada pel sector públic, un 15,43%, i el COOB, un 5,33%.

En un país on a aquestes altures gairebé no queden partits polítics sense sospites o condemnats per corrupció, on el partit al Govern, el PP, té més de 800 membres investigats per irregularitats, crida considerablement l’atenció que tot i el gran volum de pressupost de la cita olímpica, no es conegui 25 anys després un sol cas de corrupció vinculat amb Barcelona-92. H