Josep Maria Trias, el creador del ‘logo-atleta’ dels Jocs de Barcelona
El dissenyador ara retirat va crear a mà i en blanc i negre la imatge dels Jocs del 92
Fem un salt en el temps. 1986. Havien passat tres anys des que Josep Maria Trias (Barcelona, 1948) havia perdut el concurs per dissenyar el logo de la candidatura de Barcelona per als Jocs de 1992. El gat a l’aigua se l’havia emportat America Sánchez, autor de l’escuradents que va ajudar que la capital catalana fos triada seu olímpica. Aquella primera derrota va acabar obrint-li a Trias la porta definitiva. Quedaven sis anys per als Jocs i tot eren presses. L’organització es va posar en contacte amb ell i cinc dissenyadors més (l’esmentat Sánchez, Cruz Novillo, Carlos Rolando, Yves Zimmermann i Eric Satué) i es va obrir un concurs per triar el logotip olímpic.
Recordin. 1986. Amb prou feines hi havia ordinadors per a disseny (potser algun Macintosh). Trias, ara retirat, enumera les seves eines: DINA4, paper ceba, un retolador Edding negre i un Pantone de color gris fosc. A mà i en blanc i negre. Així va néixer el ‘logo-atleta’, el primer logotip olímpic de figura antropomòrfica.
Tres formes senzilles. Cap, braços i cames. L’equip de Trias va assegurar que semblava que saltés o que corregués. «Qualsevol d’aquestes coses em valia», ha recordat posteriorment Trias. El disseny barceloní acabava de trencar barreres, desmarcant-se de la rígida tradició olímpica. «Ah, també volia ser asexuat», va reblar fa anys el dissenyador.
Després van venir els colors. Blau, groc i vermell. Primaris i amb força. Hi va haver qui va esmentar Joan Miró. «Més que a Miró, els meus traços s’assemblaven als de Pablo Picasso a la seu del Col·legi d’Arquitectes», va recordar Trias, autor també de la imatge del Metro de Barcelona i de la renovació dels logos de TV3.
El ‘logo-atleta’ va convèncer el jurat. Després de la victòria, a córrer. Un pressupost que ara fa riure (tres milions de pessetes) per ‘customitzar’ el nounat logo. El disseny de Trias havia de donar peu als pictogrames per a 32 esports i 82 àrees de servei i equipaments i facilitar la comercialització.
Després va arribar el difícil matrimoni amb Cobi. Però això són figues d’un altre paner.
