Linford Christie, el campió olímpic més veterà de la història dels 100 metres

La glòria li va arribar més tard del normal, però va saber aprofitar el seu moment. Les circumstàncies volcàniques de l’època, amb el dopatge que esquitxava l’atletisme més del que seria desitjat, el van beneficiar. Linford Christie (Saint Andrews, Jamaica, 62 anys) va ser el rei de la velocitat als Jocs Olímpics de Barcelona, la bala humana en una cursa de 100 metres amb dues absències descomunals: el trampós Ben Johnson i Carl Lewis, que es va quedar fora en la preselecció dels trials nord-americans. Una inoportuna grip va deixar KO la llegenda, que aspirava a ser el primer a guanyar els 100 metres en tres Jocs Olímpics seguits.

Christie ja havia sigut plata a Corea, només superat per Lewis després de la desqualificació de Johnson, i va aconseguir l’or el 1992, èxit que va repetir als Mundials de Stuttgart de l’any següent, ja clarament instal·lat en la trentena. Sense el glamur ni el focus mediàtic dels seus dos adversaris mítics, el britànic va esperar la seva oportunitat després de destapar-se per primera vegada als Europeus del 1986. La pressió popular el va portar a prolongar la seva carrera fins a Atlanta 96, on va viure el seu fiasco més gran al ser desqualificat per dues sortides nul·les. Va tancar el seu palmarès amb un total de 24 medalles (10 d’or) en grans campionats.

L’àvia Anita

Notícies relacionades

Derartu Tulu i Elana Meyer reviuen a Montjuïc el seu icònic gest antiapartheid a Barcelona-92

Multimèdia: ELS 92 DEL 92

Amb el seu èxit amb 32 anys a Barcelona, el britànic d’origen jamaicà continua apareixent als llibres com el campió olímpic més veterà de la història de l’esprint i el britànic més ràpid de tots els temps (9,87). Leroy Burrell era el favorit en aquella carrera de l’1 d’agost, però va ser castigat amb una sortida nul·la que el va condicionar i va acabar cinquè. Christie (9,96) va ser secundat al podi per Frank Fredericks (10,02) i Dennis Mitchell (10,04).

Linford va passar la seva infància a Jamaica, on la seva àvia Anita l’enviava a comprar. «Escopia a terra i em deia que havia de tornar abans que s’assequés». Són els primers records del primer europeu a baixar dels 10 segons. Tot i que va estar sota sospita pel consum de substàncies prohibides, sempre va sortir-ne il·lès. Ara continua vinculat a l’atletisme com a entrenador i orador motivacional.