Tatxo Benet: «Vaig passar els Jocs tancat en una habitació i menjant només entrepans»

D’aquells calorosos dies de juliol i agost del 1992, el periodista i empresari audiovisual Tatxo Benet en té un record nítid. Sobretot, perquè, per a ell, tots aquells dies van ser pràcticament iguals. «Me’ls vaig passar tancat en una habitació, l’espai reduït en què es trobava la sala de producció, i alimentant-me només d’entrepans. Així van ser aquelles setmanes per a mi», rememora ara. Benet era cap de l’àrea d’Esports de TV-3 i va ser designat director del Canal Olímpic, l’entesa audiovisual creada ‘ad hoc’ per donar cobertura a aquells Jocs Olímpics entre TVE i la televisió catalana. 

«Això sí –afegeix–, crec que vaig haver de ser la persona que més competicions esportives va seguir, perquè les vaig veure totes, en directe, tot i que fos a través d’un munt de monitors de televisió, de les 10 o 12 senyals que arribaven simultàniament a aquella sala de producció on jo estava». 

Aquells Jocs del 1992 van ser una oportunitat d’or per a la llavors pràcticament nounada televisió autonòmica de Catalunya, afirma Benet, amb la perspectiva dels 30 anys transcorreguts. «Els drets sobre les retransmissions esportives els tenia en aquells moments Televisió Espanyola, però uns mesos abans de la inauguració hi va haver pressions perquè les emissions es fessin en català, per qüestions polítiques, perquè es va pensar que era un bon moment per donar visibilitat a la llengua catalana i perquè, en definitiva, Catalunya estava també en el comitè organitzador, i així es va demanar», relata el productor lleidatà. 

Va resultar que TVE «no tenia els recursos necessaris a Catalunya per fer-ho sola» i es va firmar un acord amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per fer-ho viable, gràcies a les bones gestions del director general de Televisió de Catalunya de l’època, Joan Granados. «Vam fusionar els nostres recursos, els nostres equips tècnics, els nostres realitzadors, els nostres periodistes», assenyala.

Reconeixement televisiu

«Vam tenir molt poc marge, unes dues o tres setmanes per muntar el que es va dir Canal Olímpic, que va fer les seves emissions a través del Canal 33, fins aleshores un desconegut pel públic. I va ser una cita esportiva molt curta, molt puntual, que li va permetre demostrar a TV-3 la seva agilitat, la seva ràpida capacitat de reacció i la seva professionalitat», prossegueix Benet. Les audiències van premiar l’esforç. «El seguiment que es va fer va ser espectacular, les nostres xifres van ser lleugerament inferiors a les de TVE, però cal tenir en compte que ells tenien una xarxa molt més àmplia que la nostra en aquells moments», remarca.

Notícies relacionades

Derartu Tulu i Elana Meyer reviuen a Montjuïc el seu icònic gest antiapartheid a Barcelona-92

Multimèdia: ELS 92 DEL 92

Benet va seguir cinc anys més a TV-3, abans d’iniciar la seva etapa personal com a empresari audiovisual. «Crec que en aquells moments érem la televisió que millor cobertura esportiva oferia. Vam tenir els drets audiovisuals de la Champions League, de la Lliga espanyola, de diversos tornejos màster de tennis...», recorda. 

«Com a experiència personal va ser tremenda, tot i que la visqués gairebé tota a través de les pantalles.» ¿Gairebé tota? ¿No tota? «No, en realitat no va ser tota. Sí que vaig veure un espectacle en directe: l’assaig general de la cerimònia d’inauguració. Allà sí que hi vaig estar en directe», remata.