Tòquio 2021: anhels de medalla des del dia 1

Una de les preguntes que més vegades es repeteix en les hores prèvies al començament d’uns Jocs Olímpics té a veure amb el nombre de medalles que s’emportarà la delegació espanyola. Les absències sensibles de Rafa Nadal i Carolina Marín –tots dos van ser podi a Rio– han rebaixat l’eufòria i també les previsions més optimistes. Però la família olímpica que capitanegen ara altres líders (Craviotto i Mireia Belmonte van ser escollits com a abanderats) compta amb més d’una trentena de possibilitats de metall. Mai s’aconsegueixen totes, hi ha vegades que ni la meitat. Però en gairebé totes les travesses es pronostica una col·lecta molt pròxima a la vintena. I ningú descarta superar les 22, la màgica xifra de Barcelona-92.

Les primeres opcions

Com ja és tradició, la representació ciclista serà el primer gran focus d’atenció després de la cerimònia d’obertura. Valverde i companyia aspiren a emular Samuel Sánchez, que va permetre inaugurar la collita de metalls des del primer dia en els també asiàtics Jocs de Pequín 2008. A més, aquest dissabte caldrà estar atents de Fran Garrigós i Julia Figueroa en judo; i molt a prop, a la seu del taekwondo, també hi haurà dues opcions ben reals, les d’Adrián Vicente i Adriana Cerezo. Hi arriben amb molta força.

Diumenge estarem enganxats per segon dia consecutiu al tatami. En judo licitaran pels metalls Ana Isabel Pérez i Alberto Gaitero; i en taekwondo aspira a arribar a les rondes finals Javier Pérez Polo, amb un quadro teòricament assequible. Aleshores ja haurà començat el camí de l’or la selecció espanyola de bàsquet, que tindrà com a primer escull l’amfitriona, el Japó. Dilluns arriba el triatló, amb Mola, Alarza i Gómez Noya com a principals estilets. I no s’haurà de perdre de vista un altre judoka, aquest amb l’etiqueta de tapat, Raúl Martínez; i Elosegui en piragüisme (C1).

Dimarts, Maialen 

Dimarts, Maialen Serà un gran dia si Maialen Chorraut reprodueix les seves immillorables sensacions dels dos Jocs anteriors, en els quals va aconseguir enfilar-se al tercer esglaó del podi a Londres i al primer a Rio. També ho serà si, a més, acompanya Hugo González des de la piscina. L’espanyol que va aconseguir dues medalles en una hora –en els últims Europeus de maig– intentarà donar la campanada quan a la seva Palma natal serà encara de matinada. No obstant, les seves millors cartes les jugarà divendres en els 200 estils. Dimecres és el dia marcat en vermell per Niko Xerazadixvili, a qui els especialistes consideren el més ferm aspirant a medalla en la notable representació de judokes amb què es presenta Espanya als Jocs. A més, plat fort en futbol amb l’Espanya-Argentina de Saitama. Dijous, els focus apuntaran a la fossa de tir olímpic, on Fátima Gálvez ha acreditat motius de sobres per comparèixer favorita als metalls; i a les pistes de tennis, amb les rondes finals obrint-se pas en el vertiginós calendari olímpic. Aleshores, la delegació espanyola haurà pogut sumar un altre metall si compleixen les noies del rem.

Les estrelles

El segon cap de setmana serà el dels grans flaixos per a algunes de les més rutilants figures de la delegació espanyola. Dissabte competeix l’abanderada Mireia Belmonte (tot i que no sigui en la seva prova fetitxe), farà el relleu mixt en triatló (amb opcions reals de diploma olímpic) i també el mixt de la fossa; i diumenge arriben els quarts de final d’hoquei masculí i femení. A més, el número u del golf planetari Jon Rahm podria coronar el seu camí cap al podi en golf, Ray Zapata intentarà rescabalar-se de la seva agra actuació a Río fent oposicions a medalla a Tòquio i Ana Peleteiro somia fer un triple salt al podi des de la seva disciplina talismà, que celebra el seu final en horari ‘premium’.

La vela, el gran cofre 

La vela, el gran cofre La vela espanyola es proposa tornar a ser al Japó el gran cofre de medalles per a la delegació nacional (19 en total des de Mont-real 1976) i recuperar el camí dels podis, que se li han resistit tan sols en dues ocasions olímpiques d’aquest segle, a Sidney 2000 i fa cinc anys a Rio. El director de l’equip espanyol, Santi López Vázquez, creu que no seria una bogeria parlar de quatre podis a l’abast. Però el càlcul és encara més optimista des del si de la família olímpica, en què alguns dels seus components fins i tot hi veuen sis opcions clares.

Superdijous 

Notícies relacionades

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

Sempre hi ha un dia imant per a les medalles. I aquesta vegada podria ser perfectament l’últim dijous de Jocs. Coincidirà el concurs de la favorita Sandra Sánchez en karate amb una jornada propícia per al nostre ciclisme en pista, una possible final per al púgil José Quiles, un doble trajecte en piragua cap als llocs d’honor (K2 1.000 metres i K1 200) i la carrera pel podi del ja medallista Orlando Ortega a l’Estadi Olímpic. En atletisme, els nostres marxadors podrien optar al podi si fallen els grans favorits, que són xinesos i japonesos.

La gran traca final 

Abans de la clausura, Espanya esgotarà les seves últimes opcions de metall en els esports d’equip, en què s’ha confirmat com una superpotència. Futbol, bàsquet, waterpolo... I a més, Damián Quintero tindrà el seu dia de glòria si li surt el concurs previst en karate; l’última gran revelació de l’atletisme espanyol corre 5.000 metres i pot inscriure en una medalla olímpica el seu nom (Mohamed Katir) i Saúl Craviotto competeix a la recerca del llegendari David Cal, a qui pot igualar com l’esportista espanyol més premiat en la història dels Jocs. I hi haurà més possibilitats en sincronitzada, ciclisme en pista i boxa abans que la capital japonesa doni el relleu a l’europea París en una clausura en què faltarà el públic i serà l’hora de fer balanç. També per a Espanya, que somia arribar a l’últim dia amb el màxim de medalles.