Per cuidar la seva salut mental

Simone Biles, la veu del sofriment en l’esport d’elit

  • La gimnasta nord-americana ha impulsat reflexions a tot el món sobre la pressió a la qual són sotmeses les estrelles de l’esport. 

OLYMPIC GAMES - TOKYO 2020 - 25/07 / EUROPA PRESS / Photo Kishimoto / Kanami Yoshimura (europa press)

3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

No es tracta de donar-li una popularitat afegida que no mereix, però un locutor ultraconservador dels EUA, d’indubtable adscripció trumpista, va vociferar, comentant davant el micròfon l’abandonament de Simone Biles, que «estem fent créixer generacions de gent dèbil». 

Ve a tomb aquesta desgraciada cita com a exemple de l’estigma que els problemes del cap encara arrelen entre alguns espectadors d’esports. En el cas del locutor en qüestió possiblement es reuneixen altres prejudicis. Tot i així, parlem d’un estigma que segurament va a menys però que es manté. Els esportistes semblen que el temen menys, prova d’això és el flux constant d’estrelles de primeríssim nivell que han sortit de la seva cambra fosca per revelar la seva crisi d’ansietat o de depressió. Andrés Iniesta, Kevin Love, Ricky Rubio, Naomi Osaka, Paula Badosa... Els seus casos els coneixem de sobres. El tabú es va trencant.  

La confessió de Biles ha tingut un impacte particularment expansiu. És la cara de l’esport olímpic, d’aquests Jocs en particular, petita figura globalment reconeguda, símbol cada vegada de més coses, sens dubte la gimnasta més gran de sempre amb les seves piruetes impossibles. La seva desacomplexada revelació en el context d’uns Jocs Olímpics ha multiplicat el seu valor social. I ha forçat innombrables reflexions al voltant de l’estrès al qual són sotmeses les estrelles de l’esport, que no importa els diners que guanyin, que l’ansietat també existeix per a ells i que la pressió autoimposada pot resultar temible.

La ment s’ha de cuidar tant com el cos, va dir Biles en la seva roda de premsa, plena de franquesa. En això està. A Biles la va afectar un mal exercici, el de salt, i es va apartar de la final per equips. Alliberada, es va dedicar després, enfundada en el seu xandall blanc, a animar les seves companyes. De Biles s’esperava tot i va fallar tot just al començar, estressada en la seva posició de centre dels focus.

Continuïtat en l’aire

La gimnasta va dir ahir a través d’un comunicat de la federació nord-americana que no participaria en la final individual completa que es disputa aquest dijous. Es manté en l’aire si competirà en les proves individuals per aparells, que comencen diumenge.

La qüestió és si totes les reflexions que es van obrir al llarg de les últimes hores permetrà als atletes –recordem que són nois i noies molt joves amb el caràcter, en molts casos, encara en formació– envoltar-se d’assistència psicològica de la mateixa manera que s’envolten de tècnics, si els clubs i les institucions ajudaran que això sigui possible. Hi ha veus expertes que consideren que la pandèmia pot haver ajudat a l’acceptació del problema pels estralls que han causat les restriccions de moviment.

Notícies relacionades

Biles ha trobat en les últimes hores el confort d’infinitat d’esportistes que l’han recolzat i donat ànims. Un dels recolzaments més significatius procedeix de Michael Phelps, acaparador de medalles olímpiques visitat pels dimonis de la depressió abans dels Jocs de Rio. Al seu dia va revelar fins i tot tendències suïcides. «Carreguem molt pes sobre les nostres espatlles i no és fàcil quan tenim els focus a sobre i es dipositen sobre nosaltres moltes expectatives», va explicar ahir.

De Biles cal tenir en compte la seva biografia, molt densa als 24 anys. S’ha convertit en veu contra els abusos sexuals perquè ella en va ser víctima de part del metge de la selecció; també ha sigut veu contra el racisme i s’ha alineat en el moviment escampat per tot el món. Ara és també la líder dels problemes d’ansietat en l’esport professional. La seva figura menuda es va fent encara més gran.