La kenyana Jepchirchir guanya la marató olímpica més lenta de la història

Peres Jepchirchir i Brigit Kosgei, dues plusmarquistes mundials, van donar aquest dissabte a Kenya un doblet en la marató olímpica femenina més lenta de la història, que va acabar en 2:27:20 per a la guanyadora al parc Odori de Sapporo. Kosgei va creuar la meta 16 segons després que la seva companya, i l’antropòloga nord-americana Molly Seidel va pujar amb elles al podi com a tercera amb un temps de 2:27:46, després d’haver contribuït a la selecció definitiva de la carrera. Va ser la marató més lenta de les deu femenines que s’han disputat en uns Jocs Olímpics, marcada per la calor i la humitat, que van obligar els organitzadors a avançar una hora la sortida (6.00 del matí).

Jepchirchir, dues vegades campiona del món de mitja marató i plusmarquista mundial d’aquesta distància amb 1:05:16, va tenir un brillant debut olímpic després d’haver guanyat, el desembre passat, la marató de València amb 2:17:16, millor marca mundial del 2020.

Cap de les medallistes de Rio-2016, la kenyana Jemima Jelagat, la bahrainiana Eunice Kirwa i l’etíop Mare Dibaba, eren a la sortida. Partien com a favorites les tres kenyanes: Kosgei, plusmarquista mundial amb 2:14:04; Jepchirchir, la reina de la mitja marató, i Ruth Chepngetich, actual campiona del món de marató. El Japó, un país que adora aquesta carrera, dipositava les seves esperances en Mao Ichiyama, que va acabar vuitena amb 2:30:13.

La temperatura en el moment de la sortida era de 26 graus amb un 78% d’humitat, i va anar augmentant fins als 30 graus quan les primeres corredores arribaven a la meta. Pel km 5 la campiona el món passava amb un parcial de 18:02 al capdavant d’una trentena de corredores. La mitja marató es va cobrir en 1:15:14, amb Jepchirchir encapçalant un grup reduït a una dotzena amb fort predomini africà. La peruana Gladys Tejeda era ja la primera llatinoamericana, a 14 segons de les primeres. L’espanyola Marta Galimany era al lloc 35, a 55 segons. L’avançada estava formada per les tres kenyanes, Dereje, les nord-americanes Molly Seidel i Sally Kipyego, l’alemanya Melat Yisak Kejeta, la japonesa Mao Ichiyama, la bahrainiana Eunice Chumba i la namibiana Helalia Johannes.

En el km 30 Seidel, esquiadora amant dels descensos, era l’única corredora de raça blanca a dalt i actuava sense complexos davant les africanes. La seva feina va reduir a vuit el grup i va començar a fer mal fins i tot a la campiona del món, Chepngetich, que va entrar en crisi a aquesta altura de la carrera i va haver d’aturar-se. Kosgei no havia corregut cap marató des que a l’octubre va aconseguir la seva quarta victòria a Londres amb 2:18:58, i Tòquio era la seva estrena en un gran campionat.

Notícies relacionades

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

En el km 35 la plusmarquista mundial estava acompanyada per Jepchirchir, Seidel, la israeliana Lonah Salpeter i la bahrainiana Eunice Chumba, tot i que aquesta va cedir en el següent. Menys la nord-americana, totes nascudes a Kenya. Quan les dues kenyanes van començar a tirar en el 38, van acusar el cop Seidel i sobretot Salpeter, que va haver d’aturar-se a respirar. Les medalles d’or i plata es decidirien en un mà a mà entre Kosgei i Jepchirchir, però, sense esperar a l’esprint, l’heroïna de València va atacar en el 39 amb la seva gambada poderosa i va deixar enrere la més menuda Kosgei.

Frega Derehe va salvar l’honor etíop amb el quart lloc (2:28:38), i Gladys Tejeda, al lloc 27 amb 2:34:21, va obtenir el millor resultat entre les corredores llatinoamericanes. Elena Loyo, vint-i-novena amb 2:34:38, va ser la millor espanyola, vuit llocs per davant de Marta Galimany, mentre que Laura Méndez es va retirar al costat de tretze atletes més.