La neu artificial salva els Jocs

Des de Zhangjiakou, seu olímpica, arribava aquest dissabte la notícia: una bonica nevada queia a la fi. Una altra ha arribat aquest diumenge a Pequín. En temps de l’escalfament global és excepcional l’aparició de l’ingredient principal d’uns Jocs Olímpics d’Hivern. La neu artificial ha resolt el problema les últimes dècades però els experts alerten que no serà una solució eterna. 

 La falta de neu ja va turmentar els organitzadors d’Innsbruck el 1964. Els vents càlids els dies anteriors l’havien fos i soldats austríacs van haver de carregar fins a les muntanyes 20.000 metres cúbics de gel per salvar-los. La tecnologia ha alleujat el tràmit. La neu artificial va irrompre a Lake Placid el 1980 i la seva rellevància ha crescut sense brides. Va concentrar el 80% del total de neu a Sotxi 2014 (Rússia), el 90% a Pyeongchang 2018 (Corea del Sud) i a Pequín ha assolit el 99%. 

info

Pequín s’ha convertit aquesta setmana en la primera ciutat del món a organitzar Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern. Molts es van estranyar quan va ser elegida com a seu dels segons: ¿són factibles sense neu? Els hiverns pequinesos són exigents però les nevades no passen d’esporàdiques perquè la capital pateix el clima sec septentrional en contrast amb la humitat meridional. Els pequinesos compten amb 120.000 litres d’aigua anual ‘per capita’, tot just una vintena part de la mitjana nacional, i molt per sota del llistó d’1,7 milions de litres, on l’ONU fixa la suficiència aqüífera. Els Estats Units superen els vuit milions. 

Itàlia, com a referència

Pequín va fer comptes. Necessitava 1,2 milions de metres cúbics per cobrir els 800.000 metres quadrats de l’àrea de competició i va mirar cap a Itàlia. D’allà va importar després de pagar 60 milions de dòlars els 300 canons que des del novembre han pintat de blanc les àrides muntanyes de Zhangjiakou i Yanqing, seus olímpiques. La diferència entre la neu artificial i la natural no és intranscendent. La primera permet una elecció a la carta, més dura en els salts alpins i més suau en els exercicis d’estil lliure. També mediatitza la preparació dels atletes per a l’esdeveniment de les seves vides perquè hauran d’ajustar els seus exercicis a una superfície més o menys relliscosa. 

Waking up to loads of snow this morning in Beijing! ❄️

Thankfully looks like #BingDwenDwen is ready to sweep 😆 pic.twitter.com/cY7g9IaaL6

— Olympics (@Olympics) 13 de febrero de 2022

Alguns esportistes han alertat que la seva fermesa més gran i més velocitat per convertir-se en gel multiplica les lesions. No hi ha dubtes que no disposa del romanticisme de la natural i inquieta al gremi mediambientalista perquè exigeix ingents quantitats d’aigua i electricitat. Les crítiques han sigut respostes per les autoritats, que han promès uns Jocs «verds», al·ludint a les desenes de milers d’arbres plantats per absorbir les emissions i les fonts d’energia renovable, principalment solar i eòlica, implantades a les seus. 

 El debat de l’aigua

Notícies relacionades

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

Dos diplomes que queden curts per a Molné i Gálvez

Queda l’assumpte de l’aigua. Per cobrir de neu les seus olímpiques s’han necessitat 185 milions de litres, que semblen molts en una zona de crònica escassetat. Pequín ha minimitzat l’impacte mediambiental i negat que vulguin escanyar els seus canals. El gruix, ha aclarit, arribarà de la pluja. La neu artificial, afegeix, serà reciclada per a usos agrícoles i turístics. Alguns experts, no obstant, adverteixen que una porció de la neu emanada pels canons s’evapora abans de cristal·litzar. Es perdria fins a un 35% del volum, segons els investigadors suïssos Thomas Grunewald i Fabian Wolfsperger, tot i que aquesta aigua alimentaria almenys les reserves subterrànies.  

El debat sobre les virtuts i defectes de la neu artificial per a la pràctica esportiva o l’ecosistema és estèril si es tracta de salvar els Jocs d’hivern. Seran amb ella o no seran. Només una de les 21 seus que els han allotjat, la japonesa Sapporo, comptarà el 2080 amb les temperatures i precipitacions suficients per repetir si segueix el nivell d’emissions de gasos hivernacle. La solució passa per complir els objectius de l’Acord de París del 2015 que van firmar 200 països el 2015. El planeta s’hi juga moltes coses i, entre elles, els Jocs Olímpics d’Hivern, perquè també la neu artificial exigeix unes temperatures mínimes per evitar la seva ràpida conversió en aigua. L’única alternativa, arribat el cas, seran centres d’esquí coberts com el de Dubai, aixecat a milers de quilòmetres de cimeres gelades.