Atletisme

Mor als 76 anys Jim Hines, el primer home que va baixar dels 10 segons en els 100 metres

El velocista d’Arkansas va fer 9,95 segons en la final dels Jocs de Mèxic 68

  • Mor Dick Fosbury, el revolucionari del salt d’alçada

Mor als 76 anys Jim Hines, el primer home que va baixar dels 10 segons en els 100 metres
2
Es llegeix en minuts
José Carlos Sorribes
José Carlos Sorribes

Periodista

ver +

Les proves d’atletisme dels Jocs Olímpics de Mèxic 68 van ser sens dubte el gran esdeveniment de la cita mexicana. Si Tommie Smith i John Carlos van passar a la història pel seu puny aixecat amb guant negre al podi dels 200 metres, un altre integrant del Black Power com Jim Hines va guanyar la final dels 100 metres amb 9,95 segons, llavors una marca estratosfèrica. El primer home que va baixar dels 10 segons ha mort avui als 76 anys, segons ha informat la publicació especialitzada ‘Athletics Weekly’.

Nascut a Dumas (Arkansas) el 10 de setembre de 1946 va ser jugador de beisbol de jove, però aviat va abandonar aquest esport per destacar en l’atletisme. Un parell de mesos abans dels Jocs, en els ‘trials’ (les proves de selecció), va aconseguir un temps de 9,8 segons (cronometratge manual) el 20 de juny de 1968 a Sacramento (Califòrnia). Va ser un mesurament irregular, i es va establir després una marca corregida de 9,9 segons.

La confirmació oficial d’aquest registre va arribar en els Jocs de Mèxic, on es va instaurar per primera vegada el cronometratge elèctric. En una final amb vuit velocistes negres, Hines va aprofitar la seva acceleració brutal en els últims metres per firmar un crono de 9,95 segons, impulsat, això sí, pels 2.300 metres d’alçada de la capital mexicana. No va ser la seva única medalla d’or en aquesta cita olímpica, perquè va guanyar el relleu de 4x100 com a protagonista de l’última posta amb un temps de 38,24 segons.

Notícies relacionades

La fama que li va donar aquest rècord va significar també el seu comiat de l’atletisme i el seu pas, com tants altres velocistes, al futbol americà. Hines va acceptar una oferta de tres anys amb els Miami Dolphins, que l’havien escollit en el ‘draft’ de l’NFL. Només va complir dos dels tres anys ja que l’últim, també el que va tancar la seva breu i anodina etapa en l’NFL, el va viure amb els Kansas City Chiefs. Aquí va acabar la seva carrera esportiva i l’èxit que li va donar el ser el primer home que va trencar una barrera mítica.

Però la seva marca de 9,95 es va mantenir com a rècord mundial durant gairebé 15 anys fins que la va batre per dues centèssimes Calvin Smith, el 1983 a Colorado. El rècord olímpic li va durar fins a Seül-88 quan Carl Lewis va fer 9,92 segons en la famosa carrera del dopatge que va desemmascarar el trampós Ben Johnson.

Temes:

Atletisme