Atletisme
Mor als 76 anys Jim Hines, el primer home que va baixar dels 10 segons en els 100 metres
El velocista d’Arkansas va fer 9,95 segons en la final dels Jocs de Mèxic 68
Mor Dick Fosbury, el revolucionari del salt d’alçada
Les proves d’atletisme dels Jocs Olímpics de Mèxic 68 van ser sens dubte el gran esdeveniment de la cita mexicana. Si Tommie Smith i John Carlos van passar a la història pel seu puny aixecat amb guant negre al podi dels 200 metres, un altre integrant del Black Power com Jim Hines va guanyar la final dels 100 metres amb 9,95 segons, llavors una marca estratosfèrica. El primer home que va baixar dels 10 segons ha mort avui als 76 anys, segons ha informat la publicació especialitzada ‘Athletics Weekly’.
Nascut a Dumas (Arkansas) el 10 de setembre de 1946 va ser jugador de beisbol de jove, però aviat va abandonar aquest esport per destacar en l’atletisme. Un parell de mesos abans dels Jocs, en els ‘trials’ (les proves de selecció), va aconseguir un temps de 9,8 segons (cronometratge manual) el 20 de juny de 1968 a Sacramento (Califòrnia). Va ser un mesurament irregular, i es va establir després una marca corregida de 9,9 segons.
La confirmació oficial d’aquest registre va arribar en els Jocs de Mèxic, on es va instaurar per primera vegada el cronometratge elèctric. En una final amb vuit velocistes negres, Hines va aprofitar la seva acceleració brutal en els últims metres per firmar un crono de 9,95 segons, impulsat, això sí, pels 2.300 metres d’alçada de la capital mexicana. No va ser la seva única medalla d’or en aquesta cita olímpica, perquè va guanyar el relleu de 4x100 com a protagonista de l’última posta amb un temps de 38,24 segons.
Notícies relacionadesLa fama que li va donar aquest rècord va significar també el seu comiat de l’atletisme i el seu pas, com tants altres velocistes, al futbol americà. Hines va acceptar una oferta de tres anys amb els Miami Dolphins, que l’havien escollit en el ‘draft’ de l’NFL. Només va complir dos dels tres anys ja que l’últim, també el que va tancar la seva breu i anodina etapa en l’NFL, el va viure amb els Kansas City Chiefs. Aquí va acabar la seva carrera esportiva i l’èxit que li va donar el ser el primer home que va trencar una barrera mítica.
⚫️ RIP Jim Hines 🇺🇸 76@olympics🥇🥇100m 4x100 1968@usatf🥇🥇100y 220y 67-66
— PJ Vazel (@pjvazel) 4 de junio de 2023
6️⃣ @worldathletics records
1967 100y 9.2, 100m 10.0, 4x110y 39.6
1968 100m 9.9 (1st man sub10) 9.9/9.95 (longest standing 100m FAT WR), 4x100 38.2
🎥https://t.co/hRVOQV2dU4
🗞️https://t.co/lh407xTGDy pic.twitter.com/2dmL3Mpges
Però la seva marca de 9,95 es va mantenir com a rècord mundial durant gairebé 15 anys fins que la va batre per dues centèssimes Calvin Smith, el 1983 a Colorado. El rècord olímpic li va durar fins a Seül-88 quan Carl Lewis va fer 9,92 segons en la famosa carrera del dopatge que va desemmascarar el trampós Ben Johnson.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia