Futbol

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

El conjunt de Tomé se sobreposa a un partit travat (0-2) i blinda el seu passi a quarts de final, en què s'enfrontarà a Colòmbia

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya
2
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb pas ferm. Espanya se sobreposa a tot, fins i tot al joc brut que el Brasil va intentar imposar (0-2). Ni les pèrdues de temps exagerades ni les entrades amb extrema duresa van fer trontollar el conjunt de Montse Tomé, malgrat que no va tenir el millor dia. En el seu debut en uns Jocs es planten a quarts de final i comencen a fer bons els pronòstics. Colòmbia serà el rival d’Espanya dissabte a les 17.00 hores a Lió.

El partit va ser descoordinat. Espanya va proposar i el Brasil va improvisar, però cap dels dos conjunts va dominar. El primer temps va ser especialment espès i accidentat. Moltes aturades i massa faltes van torpedinar el ritme que volia imposar la selecció de Tomé. L’onze va estar ple de rotacions. Aitana, Alexia, Mariona i Salma van començar des de la banqueta. I Espanya les va trobar a faltar. Molt.

La primera part va tenir poc encant. Més enllà d’una rematada el pal del Brasil i un error a boca de canó d’Eva Navarro, el marcador no va tenir intenció de moure’s. Malgrat això, el primer temps del Brasil-Espanya serà recordat. Va ser (probablement) l’adeu a una llegenda.

Marta se’n va amb vermella

Marta Vieira va veure la targeta vermella per una entrada amb la cama excessivament alta que va impactar al cap d’Olga Carmona. El col·legiat no ho va dubtar i li va ensenyar la targeta que posava punt final a la seva participació en el matx. Marta es va posar a plorar. Llàgrimes de pena, de frustració.

Tant les futbolistes espanyoles com les brasileres es van quedar estupefactes al veure el que acabava de passar. Marta, de 38 anys, va marxar resignada, amb un dolor descomunal directament proporcional a la mida de la seva llegenda. Només si el Brasil arriba a semifinals podria tornar a jugar amb la canarinha, cosa que es planteja complicada.

El partit va arribar al descans destemprat. La desesperació va afectar les espanyoles, que a mesura que anaven passant els minuts veien com la portera brasilera s’abonava a les mals arts parant el partit cada 20 minuts. Malgrat això, i ja amb Alexia, Aitana, Mariona i Salma sobre la gespa, Espanya es va començar a reconèixer.

Patri Guijarro va haver de marxar amb molèsties, com Cata Coll minuts més tard després d’un cop de genoll a la cara que li va obrir un trau al pòmul. El Brasil va jugar passat de voltes, amb una agressivitat innecessària que va posar en perill la integritat de les espanyoles en diferents moments del partit.

Notícies relacionades

Mentre que el Brasil hi posava la duresa, Espanya va intentar posar el futbol. No acabava de fluir, però amb futbolistes de tant nivell a les seves files, tard o d’hora, havia d’arribar una genialitat. I va néixer de les botes de Mariona Caldentey, que va posar una pilota amb música al punt de penal perquè Athenea es trobés l’esfèrica i amb tan sols empènyer-la, el primer gol per a Espanya va pujar al marcador. Al davant al marcador, la urgència va desaparèixer i Montse Tomé va poder respirar.

En els 16 minuts d’afegit, després de les incessants perdudes de temps del Brasil, Alexia va posar el punt final a un matx surrealista amb un xut amb l’esquerra des de fora de l’àrea que segellava la classificació.