Marchand inicia un temps, Ledecky perpetua el seu

Marchand va sumar dos ors més en aquests Jocs –ja en són tres, al costat del de 400 estil–. I els va aconseguir en proves que fins aleshores havien de ser antagòniques: els 200 papallona (1.51.21, amb rècord olímpic) i els 200 braça. Com si, posats a trencar amb la història, volgués també fer-ho amb les lleis de la naturalesa. Aquest gir quan tot semblava perdut serà difícil d’oblidar. La seva natació subaquàtica. Els últims 50 metres en els quals, amb el seu aleteig, va sobrevolar sobre el plumarquista mundial hongarès Milak, que es va veure engolit tant per l’alumne avantatjat de Phelps com per una afició que cridava tan fort que feia tremolar les cadires.

Marchand, que es donava per fet que guanyaria els 200 braça (amb 2.05.82 fins i tot va batre el rècord olímpic de l’australià Stubblety-Cook a Tòquio), tenia en el 200 papallona la veritable prova. La que permetria saber si és només un nedador genial i superdotat o si té prou capacitat per convertir-se en llegenda.

El terra va començar a tremolar. I Milak, que havia dominat els primers 150 metres, es va trobar de sobte el cap de Marchand a la seva altura. El francès l’havia caçat a l’emergir del gir. A partir d’allà, l’hongarès es va veure condemnat. Mentre Marchand va nedar l’últim llarg com si quasi acabés de començar (29.76), a Milak els braços se li van encongir (30.23). La plata, en el seu cas, hauria de ser consol. No el va guanyar un simple rival. El va guanyar qui inicia una era.

Extrema la seva Ledecky, que continua amb el mateix somriure, estrenat amb 15 anys en els Jocs de Londres. La nord-americana no només es va regirar contra el seu presumpte crepuscle, sinó que va superar (15.30.02) en quasi cinc segons el seu rècord olímpic dels 1.500 a Tòquio (15.35.35). Ho va fer nedant sola fins conquerir el seu vuitè or olímpic, igualant Jenny Thompson, la nedadora amb més ors.

L’espanyol Hugo González va sortir de La Défense amb pitjor cara. Va entrar en la final dels 200 esquena, prova de la qual és campió del món. Però ho va fer amb el pitjor temps (1.56.52). Sortirà avui des del carril vuit. Difícil horitzó.

Notícies relacionades

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

Qui es va poder acomiadar en pau va ser Jessica Vall. Als seus 35 anys, i després de nedar la semifinal del 200 braça, va poder dir adeu com mereixia, disfrutant dels seus tercers Jocs.

El colofó va arribar amb el xinès Pan Zhanle, que va trencar el seu rècord mundial, el primer a París, en els 100 lliure amb una increïble marca de 46.40 (al febrer la va fixar en 46.80). Zhanle, de 19 anys, va poder treure més d’un segon a l’australià Chalmers (plata) i al romanès Popovici (bronze).