L'última nit amb Elton John

És el gran filó del ‘show business’: treure partit d’un llegat artístic imperial convertint-lo en un gran esdeveniment a títol pòstum. Per fer-ho en gran, parlem de tres potes: la pel·lícula biogràfica o documental, el llibre de memòries i la gira de comiat. ¿I quin as del pop s’ha apuntat a totes tres? Doncs Sir Elton John, expert a gestionar l’equació que associa el talent artístic i el rèdit comercial amb pols ferm i fins a l’últim alè.

La primavera passada ja es va anotar el ‘biopic’, ‘Rocketman’, que ha resultat menys recaptador que ‘Bohemian rhapsody’, la recreació (amb llicències) de la peripècia de Queen. Ah, aquí faltava un detall: perquè el film rebenti taquilles, haver passat a l’altre barri resulta de gran ajuda, estació que Elton John prefereix estalviar-se ara per ara, perquè a viure per veure-ho rau la gràcia. Precisament, al seu llibre de memòries, ‘Me’ (‘Yo’), que surt la setmana que ve, revela episodis de proximitat amb l’última parada, com el càncer de pròstata que va patir silenciosament fa només un parell d’anys.

Però la part del lleó se l’emporta la gira de comiat, amb les tàctiques de distracció del fan, que des que la venda d’entrades ‘online’ i els vols de baix cost ho permeten, pot estar ben disposat a fondre’s la targeta de crèdit amb un paquet d’entrada, bitllet d’avió i hotel en el cas que l’artista no passi per la seva ciutat. Algun seguidor català d’Elton John va volar el juny passat a Madrid per veure’l al Wizink Center pensant que seria la seva última oportunitat, i després, passats quatre mesos, s’ha anunciat no un sinó dos concerts a Barcelona, al Palau Sant Jordi, el 2 i 3 d’octubre del 2020, les entrades dels quals s’han posat a la venda aquest dijous. Serà el primer doblet d’Elton John a la sala coberta més gran d’Espanya. L’‘ara o mai’ estimula l’ansietat i les ganes de participar del «jo hi vaig ser».

Un comiat interminable

La gira ‘Farewell yellow brick road’ va sumant més i més pròrrogues des que va començar a Allentown, Pennsylvania, el setembre del 2018, i el propòsit de l’artista és arribar a superar els 300 concerts, estirant l’itinerari fins a ben entrat el 2021. Els ‘tours’ de comiat poden ser llargs i dilatar-se mentre continuï la demanda. Condicionen les agendes de milers, milions de persones, que planifiquen les vacances i els viatges exprés en funció de la ruta del seu artista favorit; un fenomen que ha esclatat aquesta última dècada. I ningú assegura que, una vegada acabat el ‘tour’, l’estrella no es reservi algun truc de màgia: per exemple, matisar que el seu adeu se circumscriu a les ‘grans gires’ i reservar-se reaparicions ocasionals en escenaris selectes. Joan Baez ha deixat la porta entreoberta a propòsit de la seva recent gira de comiat. I Mark Knopfler. Però s’ha d’intentar comprendre aquests gegants en la dificultat de gestionar l’última etapa de les seves carreres. ¿En quin moment poden estar convençuts que ja no tornen a desitjar pujar a un escenari?

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Tractant-se d’Elton John, fer la volta al món amb una gira d’ovacions infinites és el més normal, ja que la idea de l’èxit va alimentar els seus somnis des que el 1969 participés a la preselecció del Festival d’Eurovisió: la cançoneta titulada ‘I can’t go living without you’, entesa primerenca amb el lletrista Bernie Taupin que no va passar el tall i que avui vegeta per Youtube amb la veu de Lulu. Sense l’atractiu sexual de llangardaixos com Jagger, Plant o Bowie,Elton no semblava cridat a la fama pop, i a la seva música li faltava agressivitat. Però es va valer de la gràcia del glam, va deixar que el seu ‘baladisme’ guanyés en sensualitat americana i va saber construir artefactes sòlids per a l’era de l’àlbum, com ‘Goodbye yellow brick road’ (1973), amb el títol del qual juga aquesta gira. Sí, els 70 van ser la seva dècada més fèrtil, el motllo que va establir futures fórmules d’èxit.

Seguint el camí de les rajoles grogues a què al·ludeix el disc, préstec de ‘El màgic d’Oz’, Elton John va preferir quedar-se per sempre a la Ciutat Maragda, amb el seu glamur (i els seus miratges), i deixar la realitat terrenal per als cantautors protesta i els artistes de culte. I cap aquesta, transformada en la cúpula del Palau Sant Jordi, ens enfilarem d’aquí a un any. Però ara, en el moment de comprar l’entrada, abans de marcar la casella del web de Live Nation o Ticketmaster, provem de refrescar les raons per les quals Elton John és o ha sigut important; recordem perquè un dia una de les seves cançons ens va capturar. Més enllà de l’afició per col·leccionar nits especials d’artistes que es retiren.