La nit de les fogueres

Hi ha uns versos populars a Anglaterra que, fins i tot els nens avui, se saben de memòria. És una cançó que parla del que va passar fa molts segles i rememora un dels complots terroristes més grans en la història del país. «Recordin, recordin, el 5 de novembre. Conspiració, pólvora i traïció», diu la primera estrofa. La data al·ludeix al 1605, temps d’inestabilitat religiosa i del triomf, encara precari a les illes britàniques, de la Reforma i el protestantisme sobre el catolicisme. I, tot i que han passat més de 400 anys, aquest dimarts, com cada 5 de novembre, cremaran les fogueres, i retronaran petards i focs artificials, en record de la conspiració protagonitzada pel catòlic anglès, Guy Fawkes, que va voler fer saltar pels aires, literalment, el monarca de l’època.

La mitologia descriu Fawkes com un individu alt, prim, amb barba, calçat amb botes altes, capa i barret fosc. El seu objectiu, i la resta dels seus còmplices, va ser volar el Parlament, el dia de l’obertura oficial, durant la fastuosa cerimònia presidida pel rei Jaume I. El sobirà acudiria acompanyat de la seva família i l’aristocràcia en ple. Fawkes, fill d’un notari de la ciutat de York, que havia servit l’Exèrcit Espanyol dels Països Baixos, estava decidit a acabar amb el monarca protestant i el seu cercle de poder. Pretenia instaurar, amb l’ajuda de potències estrangeres, un règim catòlic. El grup va aconseguir penetrar secretament a l’edifici del Parlament i al soterrani hi va amagar entre la llenya 36 barrils de pólvora. L’explosió seria demolidora.

Tot estava a punt i el pla hauria triomfat si no hagués sigut per la carta anònima que va rebre Lord Monteagle, un dels convidats, advertint-lo del perill imminent i pregant-li que no acudís a la cerimònia. Mai s’ha sabut qui va escriure aquella missiva. El Lord en qüestió va donar la veu d’alarma i el complot va arribar a orelles del Rei, que, pel que sembla, no s’ho va prendre gaire seriosament. No es va trobar res en una primera revisió de l’edifici la vigília de l’obertura. Però en una segona recerca es van descobrir els barrils guardats pel mateix Fawkes, encarregat d’encendre la metxa.  Ell i altres catòlics involucrats en la trama van ser detinguts, torturats i condemnats a mort. Fawkes, segons el mite, mai va delatar els seus col·legues i va aconseguir en l’últim instant llançar-se des del patíbul i suïcidar-se, abans de ser penjat.

Bercow, Johnson i Corbyn, a la foguera

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Així va néixer la llegenda del‘Gunpowder Plot’ (la ‘Conspiració de la Pólvora’), narrada incomptables vegades en novel·les, llibres de text i pel·lícules. Un esdeveniment rememorat cada any en la Bonfire Night (la Nit de les Fogueres), amb pires en parcs públics i jardins privats. Crema la figura de Fawkes, o la del político de torn, sobretot en època electoral. La de John Bercow va cremar aquest cap de setmana i hi haurà els que portaran a la foguera Boris Johnson oJeremy Corbyn. D’aquell esdeveniment històric també es conserva un altre ritual. Cada vegada que el sobirà o la sobirana visita el Parlament, els guardaespatlles reals registren prèviament el Palau de Westminster a la recerca de possibles barrils de pólvora i explosius. Mai se sap.

I és que la llegenda de Guy Fawles sobreviu i reneix de les cendres cada cert temps. Al segle passat, durant els anys 80, va reaparèixer com l’antiheroi de ‘V de Vendetta’ el comic escrit per Alan Moore i il·lustrat per David Lloyd.  El protagonista és un anarquista anònim, ocult rere la màscara de Fawkes, en la lluita contra el totalitarisme que s’ha apoderat del poder al Regne Unit. Quan el llibre anys més tard es va transformar en una pel·lícula de gran èxit, aquesta màscara es convertiria en el símbol de les protestes antisistema als carrers de tot el món. Inevitablement amb l’èxit va venir la comercialització. La careta d’aquell conspirador catòlic il·lustra avui samarretes, gorres, tasses de cafè, i fins i tot edredons, de venda a internet.