L'experiència de Las Vegas

Solem parlar de Las Vegas amb una certa superioritat moral, també respecte a la seva identitat sonora: la ciutat de Nevada és assenyalada com l’últim refugi d’artistes a punt d’enfonsar-se; un lloc decadent, banal, ‘hortera’, potser sòrdid. Ens referim fins i tot a un ‘espectacle estil Las Vegas’ com si es tractés d’un gènere en si mateix, una forma d’entreteniment ‘kitsch’ amb barra lliure de clixés i lluentons. Però cada vegada hi ha menys concerts estil Las Vegas a Las Vegas, i més reclams de la primera divisió del pop, mentre la ciutat, fent cas omís de les mirades per sobre de l’espatlla, s’ha consolidat com una de les capitals mundials de l’espectacle.

Atenció a la seva vertiginosa agenda de concerts. Fa només uns dies,Madonnaoferia al Colosseum del Caesars Palace tres concerts de la sevaexclusiva gira ‘Madame X’,que a Europa només podran disfrutar, ara per ara, a Lisboa, Londres i París. En els pocs dies que queden de mes, hi desfilaran artistes tan variats com el grup de rock electrònic MGMT i el traper Bad Bunny, la diva Mariah Carey i la tropa r’n’b de Boyz II Men, mentre que Aerosmith prosseguirà amb la seva llarga residència, a culminar el juny que ve. Aquest hivern, Tool bolcarà el seu metal extrem al T-Mobile Arena, un local comparable al Palau Sant Jordi que es va inaugurar el 2016 amb una traca a base de The Killers, Nicki Minaj i Guns n’ Roses. Hi ha cinc sales més d’aquest calibre a Las Vegas, una ciutat amb una població metropolitana de dos milions i mig d’habitants.

Set espectacles del Cirque du Soleil

El 2020 seguirà la festa amb Cher, Lady Gaga, Van Morrison, Chicago, Santana, Foreigner, Styx, Rod Stewart, The Motels, Billy Idol, Lionel Richie, Ozzy Osbourne amb Marilyn Manson, Sting, Oleta Adams, Sheena Easton, Michael Bolton, Blue Öyster Cult, Michael Bublé, Harry Styles... I molts més que cauran. Sí, també hi ha lloc per amables esperpents com Tenors of Rock i aquest acudit anomenat ‘It was 50 years ago today’, una celebració nostàlgica dels Beatles a càrrec d’un elenc Frankenstein a què dediquen el seu temps lliure Christopher Cross i Todd Rundgren. Ningú és perfecte. Com a ‘bonus track’, Las Vegas és la ciutat en què el Cirque du Soleil es digna a oferir set espectacles estables i simultanis durant tot l’any. No està malament per a una ciutat decadent.

Las Vegas és el negatiu de Nova Orleans, Nashville, Austin o Memphis, que llueixen orgulloses el seu pedigrí en el jazz, el blues, el country o el rock and roll. Ciutat curta d’història, desarrelada, llunàtica, amb prou feines es pot agafar a la vella mística del ‘Rat pack’, si bé moltes de les seves empremtes han sigut esborrades sense pietat, a l’americana. El Sands, on Sinatra va treballar amb l’orquestra de Count Basie, va ser enderrocat el 1996, tot i que ens podem consolar endrapant un filet al restaurant que freqüentava amb Dean Martin i Sammy Davis Jr., el Golden Steer.

Apostes com ingredients folklòrics

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

La ciutat ha apostat en gran per la música després de començar a sospitar que no n’hi havia prou amb el joc per mantenir viu l’atractiu turístic. La ruleta i el ‘blackjack’ continuen movent-se feliçment per les infinites plantes baixes hoteleres en què un s’oblida de si és de dia o de nit i, el que és pitjor, d’on és la sortida (tot sembla pensat perquè et perdis i et quedis sense un duro, o potser és en l’ordre invers), però les apostes ara són ingredients folklòrics d’una cosa més gran, una experiència Las Vegas on els concerts constitueixen un pilar robust.

L’actuació d’una estrella o un històric amb ganxo, com a coartada o perla d’un cap de setmana en una de les ciutats més atordidores del món. Ciutat en absolut decrèpita, tret que considerem que la exhibició brutal d’opulència al mig d’un desert sigui el súmmum del disbarat. Bé, potser ho és, però dins la lliga mundial dels disbarats, molt freqüentada, és un dels més divertits.