Ecos de Gaudí a Jaimanitas

Té ironia que fos un periodista dels Estats Units, del ‘Dallas Morning News’, qui donés a l’expansiu projecte que l’artista cubà José Fuster va plantejar com ‘Alegría de vivir’ el nom amb què s’ha popularitzat: Fusterlandia.No és el veí del nord subjecte de devoció d’aquest net de «català o mallorquí» i gallega, escultor i ceramista de 73 anys, batejat com «el Gaudí cubà», i que es defineix com a «patriota, fidelista i de la Revolució».

Sigui com sigui Fuster no li fa fàstics al nom amb ecos de Disney. El seuparc Güell caribenys’ha convertit en un autèntic imant de visitants i turistes aJaimanitas, una petita localitat de pescadors a l’oest de l’Havana, batejada en honor de la pedra calcària que solia extreure-s’hi. I a ritme de trencadís, Fuster no només ha creat el seu vibrant espai a l’aire lliure, d’entrada gratuïta, sinó que ha embellit irevitalitzat tot el barri, transformat en un enorme mosaic.

Créixer sense fre

Tot va començar cap al 1994, quan s’hi va instal·lar el nadiu de Caibarién a qui tres dècades abans, al seu pas per l’Escola d’Arts, un professor li va assenyalar la semblança del seu treball amb el de Gaudí. Ara el denomina el seu «pare espiritual» i mostra per ell «enorme respecte»: es declara admirador de la seva «majestuositat» i el seu «estil tan atrevit». En aquell moment Fuster ja era ceramista reconegut i va decidir col·locar obra a l’entrada de casa seva. «Les teles i escultures se’m quedaven petitones, així que vaig pensar en grans espais i vaig començar a créixer, per lliure, sense fre, fent el que volia», explica assegut en un saló de l’espai privat que manté a Fusterlandia. «Em vaig passar», diu, rient.

I és que laseva creació es va contagiar cap a l’exterior. Els veïns van començar a demanar-li que els adornés les vivendes i així van néixer els mosaics de Vila Iris, de Princesa Diana (en homenatge a la filla d’una veïna), les decoracions en xinès i japonès d’una professora... I després van arribar els homenatges a poetes com Miguel Hernández, a països i a moments clau de la Revolució i la història. «Visc en un volcà ple d’esdeveniments constants», explica.

La «gran diferència» que marca amb Gaudí és que aquest «tenia mecenes», mentre que ell funciona «amb recursos propis». Diu que tot ho ha finançat amb les seves pintures, que ha arribat avendre per «10.000 i 20.000 dòlars». I això respon també a les seves fílies ideològiques i polítiques. «L’Estat no té res per donar-me ni jo demano», explica. «I no demano perquè estic content amb el fet que els nens vagin a l’escola, veient que la salut funciona. Simpatitzo molt amb l’Estat cubà perquè estic convençut que és un Estat decent», explica.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Fuster parla amb entusiasme de la imponent història creativa de l’illa, esmentant la figura criolla del violinista negreClaudio José Brindis de Sala, o el mestreErnesto LecuonaoWilfredo Lam.Defensa que «a Cuba hi ha llibertat d’expressió, però no per parlar merda». I relata les realitats de treballar en un país on abunden les limitacions, que ell atribueix albloqueig, endurit amb l’arribada deDonald Trump a la Casa Blanca. «A un artista li disparen la creativitat», diu. Com a mostra, un sol que, en les estretors del «període especial» que ara de nou sobrevola Cuba com un fantasma, va pintar del que tenia disponible: verd.

El dia de l’entrevista, en vigília de les celebracions del 500è aniversari de la fundació de l’Havana, esperava la visita de François Hollande, un altre nom per sumar a la llista de visitants destacats que ja integren Madonna o Jon Bon Jovi. Però per a Fuster, pare i avi, és més important cedir Fusterlandia per a concerts i actes culturals populars o continuar embellint les cases i carrers dels seus veïns. El guia un pensament de l’«apòstol» de la independència José Martí, estampat en un del seu mosaics. «Ser culte és l’única manera de ser lliure».