Händel, l'arribada d''El Messies'

Ja arriba el Nadali, amb ell, l’anunci de la loteria, els sopars d’empresa i les sobretaules on s’estila el cunyadisme, alimentat per l’inacabable tetris que està sent la investidura de Pedro Sánchez.Mentrestant, com cada temporada, a les sales de concerts regna El Messies, deGeorg Friedrich Händel (1685-1759): a part del que va programar dimarts passat el Palau, amb la London & Vienna Kammerorchester, l’Auditori n’ofereix una versió completa, sense tisorades ni resums descafeïnats, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida, per descomptat, pel mestre japonès Kazushi Ono,per als dies 13, 14 i 15 de desembre.

L’oratori barroc més conegut de Händel, d’origen germànic però trasplantat a Anglaterra, va ser concebut curiosament com a ofrena musical per a la Setmana Santa, i per això es va estrenar el 13 d’abril de 1742 al Neal’s Musick Hall de Dublín, situat a la zona de pubs de Temple Bar. La peça va aconseguir un èxit sense precedents: 700 persones es van estrènyer al recinte encara que l’organització havia advertit a les dames que acudissin a l’esdeveniment sense la baluerna del mirinyac sota els vestits perquè a la sala hi cabés més gent.

Afligit d’apoplexia

‘El Messies’, Déu n’hi do. Una obra majúscula amb una estrena a la qual Stefan Zweig va dedicar una miniatura deliciosa a ‘Moments estel·lars de la humanitat’, el capítol titulat ‘La resurrecció de Händel’. No es va aixecar d’entre els morts però gairebé: el compositor estava en les últimes, abatut, sense ganes de viure ni penics a la butxaca per fer callar els creditors, després que una apoplexia li hagués paralitzat la mà dreta. A més, els gustos del públic estaven canviant en detriment de l’òpera, que requeria produccions molt més costoses.

No obstant, uns banys calents a les miraculoses aigües termals d’Aix-la-Chapelle (Aquisgrà) i la fe en el seu talent per a la música el van fer ressorgir de la cendra freda. En tres setmanes d’activitat febril, va aconseguir culminar la seva obra magna, un oratori queJoan Vives, divulgador musical i instrumentista de flauta de bec, qualifica de «cop de puny a l’ànima».Una composició «molt brillant», «punt d’inflexió» en la seva trajectòria i «antològica», perquè resumeix l’estil del mestre, totes les seves troballes. Vives, presentador del programa ‘Tots els matins del món’, de Catalunya Música, acaba de tornar precisament d’un viatge a Londres, organitzat per Baraka i Té de Tertúlia, on ha acompanyat els participants pels escenaris que va freqüentar Händel i el ‘Messies participatiu’ (‘Messiah from scratch’), que va tenir lloc el 7 de desembre al Royal Albert Hall, amb un cor de 3.500 veus.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

D’entre els fragments de l’oratori, l’expert remarca l’arxiconegutAl·leluia, en la segona part, un «moment adrenalínic» en què les sopranos van pujant i pujant fins a l’esclat final (tant de bo el lector pogués escoltar aquí la veu de Vives entonant afinadíssima l’estrofa «King of kings! Lord of lords!»). També en destaca, per descomptat, el carismàtic amén final, una fuga a quatre veus a l’estil alemany.

Zweig, que ens acompanyava al principi, va descriure així el moment d’eclosió creativa i fervor místic, l’epifania particular en què les muses van arrossegar Händel durant la composició de l’obra: «Sí, s’hi havia d’incloure totes les veus humanes, les clares i les fosques, les virils dels homes i les suaus de les dones, lligar-les i superar-les, en rítmics cors, ascendint i descendint com en simbòlicaescala de Jacob dels sons». Un esforç ímprobe que li degué despertar la gana; expliquen les cròniques que, quan va acabar ‘El Messies’, el geni es va menjar mig pernil de Yorkshire ben regat amb quatre pintes de cervesa. Gairebé un preludi dels afartaments que s’acosten.H