La dona de verd

En poc temps hem saltat del canvi a la crisi climàtica passant perl’emergència.  I sense solució de continuïtat. Una gradació exponencial que els científics demostren ajustada al risc real reflectit en la ràpida i progressiva pèrdua glacial deGroenlàndia. Mentrestant, ens debatem sobre com participar activament en la batalla. Sabem que hem de reciclar, ho fem però dubtem. No tenim tanta cuina per a tantes galledes. Els especialistes ens insten a revisar hàbits i costums però no ens poden rellevar de les obligacions que ens empenyen a un ritme de vida nerviós, gairebé espasmòdic, que ens impulsa a un consum ràpid, fàcil, còmode. Una gran contradicció.

De tot això ens han parlat aquests dies de cimera climàtica a Madrid. cimera climàtica a Madrid.Cima i base d’una muntanya difícil d’escalar però repte imprescindible per combatre una amenaça que la globalització ha accentuat. Un altre disbarat. Tot el que semblava benefici de sobte s’ha convertit en inconvenient. Però sense tornada enrere. Per això, i per tenir un punt de recolzament, apareix la reivindicació de l’estil de vida europeu. reivindicació de l’estil de vida europeu.O la seva recuperació. Ho va plantejar la nova presidenta de la Comissió Europea a l’hora de presentar el seu programa de govern, els progres la van posar com un drap brut i va haver de rectificar.

Ursula von der Leyen (Brussel·les, 8 d’octubre de 1958) va proposar aquest títol per a una vicepresidència de l’Executiu comú. També pretenia anomenar ‘Oceans’ la cartera de pesca perquè sabia que cada dia són tantes les tones de residus emmagatzemats a les seves aigües com les de peixos per arribar a les nostres taules. Fins i tot illes flotants de plàstics es traslladen al compàs dels corrents.

Amb aquelles idees arxivades per necessitats d’acords i pactes, qui de soltera es presentava com a Ursula Gertrud Albrecht i d’estudiant d’economia a Londres Rose Ladson, ha sorprès propis i estranys proposant aquesta setmana el Pla Verd per a Europa. Una ambiciosa aposta que busca aconseguir el mateix efecte per a nosaltres 50 anys després de l’arribada de l’home a la lluna per als nord-americans. I tot hauria de passar per una considerable reducció de les emissions i la renovació energètica. I conciliar així l’economia del planeta a través de la compatibilitat entre les formes de producció i consum. Un desafiament per a qui no s’ha rendit a les dificultats. Al contrari. 

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Filla d’un dels primers alts funcionaris europeus, per això va néixer a Brussel·les, Von der Leyen es va iniciar en política als 40 anys. El moment de la suposada crisi emocional es va convertir per a aquesta llicenciada en medicina en el punt i a part de la seva confortable vida compartida amb un metge membre d’una noble família de mercaders de seda. Mestressa de casa durant un temps, es va rebel·lar en el llindar del mil·lenni. Es va afiliar al CDU, a l’any va obtenir acta de diputada i, a gran velocitat, quatre ministeris.

La seva carrera

L’única membre present a tots els gabinets d’Angela Merkel combina la rigidesa dels càrrecs amb exercicis sobre una gran pilota de goma amb què va botant pel despatx per alleujar la tensió de la columna. I quan la sotja la pressió, transforma la cara sense perdre les maneres. Les que la van ajudar a defensar-se en un món d’homes i exigir a les grans empreses més executives. L’estil personal que va promocionar per substituir la cancellera o pretendre la secretaria general de l’OTAN. Les mateixes formes amb què s’envolta davant del regal enverinat del nou càrrec. Però és difícil que es rendeixi qui creu en la família, ha criat set fills, hi manté un xat des del qual els controla i defensa la paternitat de les parelles del mateix sexe argumentant no conèixer cap estudi que digui que els nens creixen de manera diferent segons l’orientació dels seus pares.