Crear tradicions per Nadal

Per les dates nadalenques s’obre pas el concert edificant, familiar, encaminat a fer-nos pensar que l’ésser humà al cap i a la fi no és tan malvat. Són dies de músiques que suposadament eleven l’ànima, com el gòspel, aquest gènere del qual, pel que sembla, disfrutem més quan allà fora fa un fred que pela, o el clàssic de clàssics, ‘El Messies’ de Händel, de què parlava dies enrere Olga Merino en aquesta pàgina. El Nadal sembla fomentar la tradició, l’escenificació del ritu. Com si, més que en altres èpoques de l’any, necessitéssim sentir que venim de lluny i que formem part d’una cosa més gran.

Però les tradicions no són un club tancat i barrat: un artista se’n pot treure una de la màniga i persistir-hi any rere any, si el públic hi acompanya. Per exemple, fa gairebé dues dècades que Pau Riba es digna a representar per aquestes dates aquesta gloriosa guilladura anomenada ‘Jisàs de Netzerit’, una mena de reformulació lliure i futurista dels evangelis en què aprofita per fer mofa i befa de figures del present polític. Terreny aquest últim en què ara, per poc que hi posi de part seva, ens pot donar grans alegries.

Espectacle «transgressor, transgalàctic i transvocàlic» (juga amb el corriment de les vocals dels noms propis), consta de nadales reciclades amb un cridaner arsenal d’instruments, incloent-hi escombres, ventalls, bastons, globus, pilotes de bàsquet i fins i tot una ‘minipimer’. I bé, ‘Jisàs de Netzerit’ torna a la càrrega i es podrà disfrutar a sales com el Centre Artesà Tradicionàrius, de Gràcia (aquest divendres), o la discoteca Sarau 08911, de Badalona, local que Riba i la seva tropa, els Mortimers, assaltaran amb audàcia el mateix dia de Nadal.

Maria del Mar Bonet

També fa uns vint anys que Maria del Mar Bonet interpreta ‘El cant de la Sibil·la’ la nit de Nadal, com correspon històricament a aquest cant litúrgic medieval, propagat pel sud d’Europa, que el Concili de Trento va prohibir pel seu fons pagà i que la Unesco va declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat. En la seva versió de la tradició, la cantant mallorquina la interpreta a l’església de la Bonanova, en benefici del Casal dels Infants del Raval. Peça amb poques bromes, en què Sibil·la, profetessa apocalíptica, ens transmet les seves visions de ‘mal rotllo’: «Gran foc del cel devallarà, / mar, fonts i rius, tot cremarà. / Los peixos donaran gran crit, perdent son natural delit». Mars en flames i peixos que criden, potser com els que l’altre dia agonitzaven a la desembocadura del Besòs pels abocaments tòxics derivats de l’incendi de la química: sí, ‘El cant de la Sibil·la’ avui és interpretable com una advertència ecologista vinguda del més profund dels temps.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Dimarts que ve, com sempre al punt de la mitjanit, la cantant mallorquina abordarà una selecció de passatges d’aquesta composició, un quart d’hora de cant pur i net per transcendir i enviar-nos al racó de pensar. Cultura assequible: a la Bonanova no s’ha de pagar entrada i tan sols es convida, a la sortida, a escurar-se les butxaques per la causa.

Gaites de final d’any

I què podem dir de la festassa que s’inventa Carlos Núñez cada 30 de desembre al Palau, en el marc del Festival del Mil·lenni. Aquest músic gallec ha aconseguit que un instrument que rebutja tanta gent com és la gaita, tan estrident ella, es converteixi en el punt de partida simbòlic d’espectacles devastadors, amb col·laboradors sortits de la Casa Galega de l’Hospitalet, convidats d’Irlanda, Escòcia o el País Basc i tropes uniformades que desfilen per la sala i s’enfilen fins a l’últim pis. Amb el seu do d’encantador de serps, Carlos Núñez ha fixat una data a l’agenda barcelonina que li pertany. Com Pau Riba i Maria del Mar Bonet, ens ve a dir que sempre estem a temps d’encunyar una tradició.