La 'vella' York davant del 'brexit'

‘Brexit: el futur del compromís polític, la confiança i la democràcia’, va ser el títol d’una de les últimes conferències del Festival of Ideas que celebra cada estiu la ciutat de York. Organitzat per la universitat de la ciutat, és el festival gratuït més gran d’Europa. Durant 15 dies, a les aules universitàries i espais culturals de York s’encavalquen exposicions, debats i tallers sobre qüestions d’actualitat. El ‘brexit’ no hi podia faltar. Fa mesos que els britànics busquen on sigui informació sobre el que ha de venir, mentre Escòcia, ja ho ha dit Surgeon, prefereix planejar pel seu compte el que hagi de passar i ja pensa en un segon referèndum sobre la seva independència.

Segurament la majoria d’assistents al festival de York no saben que en aquesta ciutat a poc més d’una hora amb tren de Manchester, equidistant de Londres i Edimburg, va ser on el 25 de setembre de 1237 Enric III d’Anglaterra i Alexandre II d’Escòcia –cunyats– es van asseure a firmar el Tractat de York, que establia per primera vegada i de mutu acord la frontera entre Escòcia i Anglaterra. Tampoc ho sabia Matthew Greenwood, un dels guies que ajuden els turistes a descobrir com de fascinant arriba a ser una ciutat com York, desconeguda per a molts europeus.

La ciutat que anomenem a les xarcuteries –sembla ser que va ser un carnisser de York qui va popularitzar el pernil cuit– és, a més, a qui deu el seu nom la capital dels gratacels, la ciutat més poblada als Estats Units, el plató cinematogràfic més gran i potent batec econòmic i cultural mundial. Allà, en aquella Nova York sempre efervescent resideix el perquè de l’eclipsada vella York. Nello Savarese, un de tants italians que viatgen sovint a la Gran Bretanya per perfeccionar l’anglès i guanyar-se la vida, ho confirma amb la seva experiència: quan dius que estàs treballant a York, tothom respon sempre, ohh! New York.

York també va tenir la seva efervescència. El 1674, amb el tractat de Westminster, Nova Amsterdam (anterior nom de Nova York) va passar dels holandesos als anglesos, i la ciutat va ser rebatejada amb el nom de New York, en honor al duc de York, amb el desig també que n’emanés una economia tan brillant com la que disfrutava llavors la ciutat anglesa. La història de la llavors flamant York la va escriure en bona mesura el ferrocarril. El tren va arribar a la ciutat el 1839 i la indústria ferroviària va ocupar molts dels seus veïns. El Museu Nacional del Ferrocarril, ubicat a la ciutat, explica aquesta etapa històrica a través de centenars de locomotores que exposa, en un viatge de 200 anys enrere, des del vapor fins a la tecnificació més capdavantera en els nostres dies.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Del museu arrenca un viatge amb tren que porta els passatgers a creuar les muralles que van aixecar els romans, fundadors de la ciutat i que els vikings refundarien amb el nom de Jorvik. El centre d’interpretació de la vida vikinga (Jorvik Viking Centre) completa el recorregut històric per la vella York en una entretinguda experiència de viatge al passat per a criatures i adults que guies com Matthew Greenwood alimenta amb altres secrets de la ciutat, com un dels carrers medievals més ben conservats a Europa, The Shambles, on antigament es concentraven els carnissers. Cadascú tenia el seu escorxador a la part posterior de l’establiment. Avui són botigues variades on comprar ‘souvenirs’ o dolços.

Greenwood va néixer fa 38 anys a Bradford, una població veïna de York que dona nom a l’aeroport més pròxim (Leeds-Bradford). Després d’estudiar Empresarials a Londres, va decidir muntar el seu propi negoci per tornar-li a York una part de l’esplendor que li va fer inspirar el nom de la mítica ciutat nord-americana: organitza viatges personalitzats per la població. A les seves mans hi ha revelar els secrets d’aquest destí del qual els britànics, ells sí, són molt fans.