Sense neu no hi ha paradís a Rússia

«Sense neu no hi ha paradís». No es tracta de cap citació literària extreta d’una novel·la vuitcentista escrita per Lev Tolstoi. Ni tampoc el nom de certa recomanable pel·lícula soviètica amb actors excel·lents filmada durant la guerra freda, una d’aquestes joies que el gran públic europeu a l’oest del mur de Berlín mai va arribar a disfrutar. Ni tan sols el crit de guerra de cap tribu àrtica incapaç d’agafar el son quan el termòmetre supera els 10 graus centígrads.

És el tuit i l’eslògan que ens proposa per a aquesta temporada hivernal Daniel Utrilla, escriptor espanyol resident a Rússia, autor del llibre ‘A Moscú sin kalashnikov’ i profund coneixedor i admirador de les lletres russes. Després de constatar, com molts de nosaltres, l’excepcionalitat d’aquesta càlida arrencada del mes de gener, sense gairebé nevades, amb temperatures màximes i mínimes que superen els zero graus a la majoria dels dies i enormes calbes brunes en superfícies en altre temps cobertes per centímetres de blancor, el prosista ens aconsella submergir-nos en el passat i recordar que el celebèrrim novel·lista, autor de clàssics immortals com ara ‘Guerra i pau’ i ‘Anna Karenina’, ja va viure al seu dia el seu hivern càlid, concretament el 1886, i es va dedicar llavors a compilar «un calendari nacional per a camperols amb un proverbi cada dia». «Al canvi climàtic, bona cara», ens recomana.

L’absència d’un Nadal blanc a Moscou, Sant Petersburg i regions veïnes –a Sibèria i a l’Orient Llunyà rus la meteorologia ja són figues d’un altre paner– ha sigut rebut amb humor, indignació i fins i tot neguit pels veïns. I tot això, per molt en el passat, quan queia la ‘pierviy sneg’ (primera nevada), els moscovites maleïen puntualment la seva sort per viure en latituds septentrionals. Anem a pams.

Amb ironia i jocositat ha sigut rebut tot un ‘trending topic’ vinculat al blanc element i incontestable aroma a passades pràctiques burocràtiques soviètiques. Es tracta d’un vídeo difós a les xarxes socials i que mostra llevaneus municipals fent de la seva capa una casaca, retirant una neu totalment absent de l’asfalt i recuperant per als temps presents aquella màxima que en la pàtria de Lenin, el proletariat «fingeix treballar». «Estan duent a terme un exercici d’entrenament abans de la tempesta de neu», es burla a Twitter Tatiana Guenadievna D. «Pintar l’herba amb gespa; això encara no ho he vist», atia Ilya Lomakin.

Ase magre, ple de mosques. Perquè el cert és que la indignació popular per la falta de neu ha recaigut sobre Dmitri Medvédev, el dimitit primer ministre, més que sobre els molts negacionistes del canvi climàtic que hi ha a Rússia. Unes fotografies publicades també en una xarxa social han mostrat com el terreny de la seva casa de camp a la vora del Volga, a la regió d’Ivànovo, està cobert de neu fins a l’última escletxa, en contrast amb els boscos pelats i groguencs dels marges. Un es pot fins i tot imaginar el defenestrat governant, reconegut amant de l’esquí alpí, descendir a tota velocitat per aquest prolongat pendent que desemboca al costat del corrent fluvial. «¿Qui ha pagat?» per aquest «petit miracle d’Any Nou», es pregunta el bloguer anticorrupció Aleksei Navalni en un ‘post’.  

View this post on Instagram

A post shared by Алексей Навальный (@navalny)

 

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Per acabar, tristesa i disgust ha sigut el que han experimentant els creients que any rere any, el 19 de gener, coincidint amb la festa ortodoxa de l’Epifania, se submergeixen durant uns minuts als rius i llacs congelats emulant el baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista. En aquesta ocasió, en àmplies zones de la Rússia europea, no ha sigut necessari obrir un forat a la capa de gel, perquè aquesta ni tan sols s’havia format.

A Rússia, el fred, quan arriba, se’l maleeix, però quan es fa esperar, se l’enyora, se’l recorda i, fins i tot, s’invoca.