Un pinzell i una veu a la foguera

Aquí el que importa són les mans. L’extremitat que suca el pinzell a l’aigua i el fa lliscar sobre el paper diluint el pigment en suaus ondulacions o potser en una escombrada aspra, eixelebrada, segons suggereixi el ritme que marquen altres dits, els que recorren els trastos de la guitarra per arrencar-los una melodia. Quatre mans i una veu. Pintura, música i teatre, un tres en un, sensacions amalgamades per produir una obra fugaç i única. Grosso modo aquesta és l’essència de ‘Quema la memoria’, l’espectacle que Paula Bonet (pintora, il·lustradora i escriptora) i Ramón Rodríguez (cantautor) estrenen dilluns a La Villarroel.

El públic només observa el que passa sobre el paper. No es tracta d’un concert dibuixat ni de quadros ficats en una partitura, sinó d’alquímia. Taques que vibren. Poesia que degota color. Un diàleg diferent cada vegada que pugin a l’escenari. Diferent perquè una cançó mai sona igual en directe, mentre que l’obra pictòrica creada durant aquest lapse de temps, amb aquarel·la, tinta xinesa i tècniques del ‘collage’, s’haurà convertit en res, en cendra, en una pila de papers fets miques, quan s’esvaeixi l’últim vers. Runa i una galleda d’aigua tèrbola. La bellesa és efímera; res roman. Junts sobre les taules, i amb el sorgeixi cada vegada, deixant-se endur per l’emoció del moment. En una ocasió, representant aquesta mateixa ‘performance’, Paula Bonet es va tallar amb el cúter i la sang es va barrejar amb les tintes. Pintar, escriure, compondre. Sagnar. 

Ens reunim al Raval, un matí de dilluns molt ennuvolat, per parlar sobre ‘Quema la memoria’, i de seguida va emergir la complicitat que uneix els dos artistes. Tots dos inquiets, ambiciosos, dels que no s’apalanquen en el continuisme, en el que s’anomena ara la zona de confort, on un està a gust i calentó, sinó que s’aventuren en la recerca apostant perquè la mateixa obra creixi al llarg del camí; de vegades és més interessant el procés que el resultat per si mateix. Per això, potser, l’experiment teatral.

Ramón Rodríguez és amo d’una veu envoltant que enllaça a la perfecció amb la paleta de Bonet. Calderes, coures, vermellosos, ocres... I, de sobte, zas, l’esclat negre. En veritat, tots dos comparteixen un univers creatiu on nia una cosa densa: incertesa, ràbia, sensualitat, malenconia. També, la pèrdua. Bonet va crear el seu llibre més intimista i valent fins a la data a ‘Roedores: cuerpo de embarazada sin embrión’ (Literatura Random House), un llibre escrit i pintat després d’haver patit dos avortaments espontanis. Llums i ombres a l’inventari. Els esquinçalls de la memòria. «Desmemoriado quiero estar / para ser olvidadizo», diu la lletra de ‘Tú, Garfunkel’, una de les cançons que Rodríguez va compondre per al debut de The New Raemon, la seva banda indie (dit així per situar-nos, sense que es molesti per l’etiqueta).

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Precisament, la llavor de ‘Quema la memoria’, l’espectacle, va néixer el 2017, quan el cantautor feia ja una dècada que estava amb The New Raemon i ho va voler celebrar amb un doble vinil i un llibre homònim que recopilés totes les seves lletres, acompanyades d’il·lustracions de Paula Bonet (Lunwerg). Anava a ser un cançoner il·lustrat, però va sortir de mare, i per a bé, es va convertir en llibre d’art. Bonet va disfrutar de tota la llibertat per pintar el que volgués, per portar les cançons al seu imaginari.

A partir d’aquí van saltar a l’escena, la primera vegada en una sala de concerts d’Osca, El Veintiuno, i després al monestir de Veruela, un escenari màgic. Tornaran a actuar al juliol, al festival Vida 2020 de Vilanova i la Geltrú. Mentrestant, la memòria continuarà cremant cada dillun de febrer, a les 20.30, a La Villarroel.