Ballant contra la tradició

El pròxim ball de l’Òpera de Viena no un altre i prou. Quan el pròxim dijous les prop de 150 joves parelles ocupin el parquet vienès per participar en el tradicional i pompós acte social, n’hi haurà una que faci història: per primera vegada, dues dones ballaran juntes. Són Sophie Grau i Iris Klopfer, dues estudiants del sud d’Alemanya que enviaran un missatge d’igualtat per a les parelles del mateix sexe i contra les tradicions homòfobes.

Les dues amigues d’escola, heterosexuals, trencaran així una barrera simbòlica en un ball de marcat caràcter conservador. Quan fa mesos van presentar la seva candidatura per a l’elitista esdeveniment, no esperaven que les acceptessin: «No comptàvem amb una resposta afirmativa, perquè no som d’Àustria», aferma l’Iris en una entrevista amb el setmanari alemany ‘Der Spiegel’. Les aficionades al ball reconeixen que el seu objectiu en un primer moment no era establir un precedent. Ni tan sols eren conscients que podien convertir-se en la primera parella del mateix sexe a participar en el ball. Ara assumeixen que la seva participació servirà per trencar una llança a favor de la igualtat sexual. «Algú ha de ser la primera», asseguren.

Respecte a l’etiqueta

Davant les preguntes de la premsa austríaca i internacional, sorpreses per la decisió de l’organització del ball, l’Òpera de Viena va respondre amb un breu i contundent comunicat: «La condició per poder ballar un vals es compleix». L’Iris i la Sophie podran, per tant, ballar juntes, però hauran de fer-ho respectant l’estricta etiqueta de l’acte: la primera vestirà un vestit blanc i haurà de portar una diadema als cabells; la segona lluirà el clàssic frac negre combinat amb camisa blanca. Cap de les dues podrà mostrar cap tatuatge, si és que en tenen. Totes dues ballaran els clàssics valsos i polques en un acte considerat el clímax de la vida social vienesa i que atreu l’atenció de milions d’espectadors.

«Una vegada a l’any, l’Òpera de Viena es converteix en el saló de ball més elegant i bonic del món: per al ball de l’òpera, una festa amb magnificència, únic per la seva esplendor i la seva capacitat de fascinar, referència per als balls de tot el planeta». Així descriu l’acte la mateixa òpera de la capital austríaca. Malgrat l’aparent naturalitat amb la qual l’Òpera de Viena ha pres i comunicat la decisió d’acceptar l’Iris i la Sophie, aquesta no ha estat lliure de crítiques ni polèmica. L’empresari de la construcció vienès Richard Lugner –conegut popularment amb el sobrenom de Mörtel (morter)– va dir que les parelles han d’estar formades per un home i una dona, i que l’acceptació de les dues joves suposa «destruir les tradicions».

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

«Ja no som al segle XIX», va respondre Dominique Meyer, director de l’òpera vienesa, que va argumentar, a més, que la decisió suposa un senyal contra l’homofòbia. L’organitzadora de l’esdeveniment, Maria Grossbauer, va celebrar, per la seva banda, l’acceptació de la parella femenina, per si hi havia dubtes sobre el missatge que la institució vol enviar en aquesta edició de la centenària celebració, que es remunta al Congrés de Viena el 1814.

Identitat «no binària»

Les dues involuntàries protagonistes intenten aïllar-se de la polèmica i insisteixen que el seu únic objectiu és disfrutar de l’oportunitat de ballar en un context tan incomparable. Preguntades directament per la premsa local per les paraules de l’empresari Richard Lugner, totes dues prefereixen reservar-se la seva opinió. «M’agrada assumir el paper de dona i també vestir un frac. Però, en un ball tan seriós com aquest, tot això no m’importa gens. Jo m’identifico com a no binària. És a dir, la rígida classificació entre masculí i femení no encaixa amb mi», es limita a dir la Sophie.