Carnaval contra la intolerància

Rio de Janeiro fa olor de cervesa i orina als seus carrers. És la fragància acre d’un carnaval que ho posa tot de potes enlaire. Les rutines deixen d’existir fins al 26 de febrer. Mentrestant, la Ciutat Meravellosa cintra, milers i milers ballen, canten, deixen la porta oberta a les relacions ocasionals, frenètiques, de vegades perilloses. Una explosió de trobades, seduccions i flirtejos, entre tones d’escombraries acumulades. El president brasiler, Jair Bolsonaro, i Marcelo Crivella, el pastor evangèlic que administra l’alcaldia, creuen trobar en aquest desordre tan gran indicis d’una nova Sodoma i Gomorra. I per això les comparses recorden aquestes atzagaiades.

No només Rio sinó tot Brasil queden suspesos en l’aire sota l’efímera promesa d’una altra vida. Les màscares permeten que el cos transcendeixi el seu paper rutinari d’homes, pares, treballadors, desocupats, mestresses de casa i favelats (habitants de les faveles). La festa no està disputada amb la controvèrsia política. «L’indi demana la pau, però és la guerra. / El nostre poble no té partit ni facció. / No té bisbe (predicadors), ni s’inclina davant del capità», ha decidit cantar l’escola de samba Portela. El capità (retirat) no és cap altre que Bolsonaro. «Vine al carrer a cantar, Brasil. / Mostra l’engany a aquells que no han vist», van arremetre els Acadèmics del Vicari General. La seva desfilada al sambòdrom es va acompanyar amb un pallasso gegant que portava posada la banda presidencial.

Les celebracions deixaran uns 539 milions de dòlars en una ciutat econòmicament en problemes. El governador de l’estat de Rio, el també ultradretà Wilson Witzel, va convidar Bolsonaro a seguir les desfilades. «També ballarem», li va proposar. «Hi ha millors persones que jo per convidar, ¿d’acord?», li va respondre el capità retirat, que el considera un enemic. A diferència del president, gairebé tots volen veure i immiscir-se en el «carnaval oficial», que és una mena de campionat amb 13 escoles que reuneixen 40.000 figurants. Es competeix pels millors premis a través dels ‘enredos’, com es denominen les històries que relaten mentre desfilen els participants amb els seus lluentons i la seva bateria de percussionistes. El carnaval espectacle té una estreta relació amb l’univers il·legal. Posar en marxa una samba ‘enredo’ costa almenys dos milions de dòlars. Ni el municipi, ni l’aportació de les empreses ni els diners que entren per drets de transmissió televisiva cobreixen les despeses. Les coses funcionen, en bona mesura, gràcies a l’aportació dels banquers del ‘jogo de bicho’, la loteria clandestina de les faveles.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

«La cobdícia utilitza vestit i corbata. / On l’esperança ha sucumbit / veig llibertat empresonada», va cantar durant la seva presentació l’escola de samba Beija Flor de Nilópolis. «Busca’m a les files contra l’opressió», ha demanat per la seva banda Mangueira. El seu monumental emblema és un Jesús amb rostre negre, cos de dona i sang indígena. «Blasfèmia», ha cridat l’Església Universal del Regne de Déu, una de les branques de l’evangelisme que sosté a Bolsonaro. Mangueira va decidir abordar el tema de la intolerància religiosa en un país on el nombre d’evangèlics creix de mitjana el 0,8% per any mentre que la feligresia catòlica es redueix un 1,2% cada 12 mesos. A aquest ritme, en un parell de dècades els pentecostals seran majoria.

Com va estudiar l’antropòleg Roberto DaMatta, durant el carnaval els pobres, els exclosos, de vegades vestits com a persones poderoses (reis, reines, prínceps i princeses), s’apropien de la ciutat. Els rics, disfressats de pobres (samarretes gastades, sandàlies i pantalons curts), els observen passar. El carnaval més genuí es troba fora del sambòdrom, als carrers, on els blocos, les comparses dels barris, són seguides per multituds. Quan la música es cridi a silenci, es recuperaran per complet les jerarquies socials. Però no hi haurà descans. S’han de començar a preparar per al de l’any següent. Tot recomença en aquest temps cíclic de diversió i amargor.